La màgia de la lluna sobre la mar, per exemple, guspireig d'ones en la nit solitària dels noctàmbuls i dels insomnes, far per a il.luminar quelcom més enllà de la basarda dels nostres temps.
IPreciós. També m'agrada molt la idea d'esvair del dia al món: la nit és ara la reina, el món nocturn comença, amb tot el seu misteri i les seves riqueses amagades,

Illadestany

Portava molt de temps sense llegir-te i m'he meravellat de nou en fer-ho, Aleix.
Un poema de desig pur, net, salvatge: el teu esguard assedegat fa entrar en erupció el seu cos delit. Poètic retall, sí.
I després, ja cotes majestuoses de la metàfora, entre les quals en remarco la "sageta en tu encesa al capvespre". Bellíssim. Gràcies
Illadestany (Tresa)

Preciosos records de les orenetes, de llunyanes primeveres, d'infantesa perduda, de la definitiva separació de tan dolça àvia. Emotiu relat, tendre i mol evocador. Gràcies, Montserrat
Illadestany

Gràcies per proporcionar-nos mots d'esperança, en aquesta fosca època.
Efectivament, ens acompanyem per les xarxes i avancem, lentament, vers la llum que sorgirà un jorn o altre.

"La nit observa en rigorós silenci els meus malsons" Quantes persones omplim el món d'aquests silencis insòmnics o curulls de malsons?. A voltes penso que fóra interessant de trobar-nos telemàticament (o no), i poder explicar-nos mútuament malsons, insomnis i silencis, No només seria interessant, sinó que, sobretot, ens adonaríem que ja no estem sols poblant la fosca.

"Retorna la salmòdia ancestral de la tardor" fantàstica expressió per a aquesta meravellosa estació de l'any, la meva preferida, quan la tarda s'enfosqueix rere els esplèndids capvespres tardorals.

"Assajaré d'entendre què em diuen les fulles": aquesta és potser la nostra tasca mentre vivim, maldar per entendre quelcom de la terra i de nosaltres.

Si poguéssim, oi, deixar tanta guerra enrera i (re)trobar la calma, la pura vida del bell, vell planeta blau. Nosaltres, sí, ens el carreguem un xic cada dia. Ell, però, ens sobreviurà , feliç de desempallegar-se de les feres humanes.

Molt bo, el lladre cultivat en mitologia cl`àssica! Es veia venir la que li podia caure al damunt quan obrís el producte del seu robatori, la famosa caixa (bossa9 de Pàndora.
Sí que en tens, de sentit de l'humor, i del bo!. Una abraçada pre-covídica
Illadestany

El blanc, la suma de tots els colors. De la mateixa manera que el so de la mar inclou tots els altres sons, el so blanc, en diuen. En un petit i bell poema, fas la síntesi de tot un recorregut vital. Molt bell.

Molt bonic, Àngela. : Bons ingredients per a l'autèntic erotisme, la fermesa i la dolçor.

Molt ben trobats!!!
El més refotudament irònic , x a mi, és "No se sap mai". En poques línies, i fent ús del teu sarcasme, parles de profundes qüestions que ens afecten com a dones i com a éssers humans. Senzillament genial.
Tresa (Illadestany)

I no t'oblidis que, quan ets ben arrelada, les branques s'obren vers l'aire i la llum.
Bon relat, Iona.
Ens llegim
Illadestany

L'inici del retrobament amb una mateixa és anterior, es va gestant lentament dins, sense que hom se n'adoni fins el dia que de sobte esclata i posa límits, Amb aquest prou comença el final del destrobament, que pot ser llarg i dolorós, però que ja és un autèntic camí, amb llum al final del túnel.

No n'ha ha per menys! Colpidor, magnífic relat del que estem fent els poders oc"civilitzats"a la mediterrània. No sé si després del trauma que estem passant tots actualment, serem capaços de canviar aquest món tan sàdic on vivim. Malauradament, ho dubto.
Una abraçada emocionada
Illadestany

És possible. El món dels nens és diferent del nostre. Si aquesta nena ho està vivint enmig d'un coixí de tranquil.litat i d'afecte per part de pares i germans, en pot conservar un record meravellós. La vida és sempre i en tot moment, del color d'aquell que la viu.
Ens llegim
Illadestany