De fet, en un principi no volia comentar-te cap escrit perquè no tinc gaire temps, però t'he de dir que l'optimisme amb el que omples el poema seguint el ritme d'una cosa tant banal com les passes d'algú simplifica el repte de ser feliç.

Ara bé, era més aviat per contestar la teva crítica sobre el meu relat Vull una cosa..., no sé si te'n recordaràs.
Llegint el que has escrit se m'anava dibuixant un somriure la veritat, ja que l'escrit no és autobiogràfic ni de bon tros, i el personatge està inventat (inspirat en alguns aspectes sobre una persona que vaig conéixer fa temps), però la totalitat del text és purament fictici, i és justament això el que m'ha agradat, que et produís l'efecte que has tingut i sobre el que has criticat com és natural el suposat punt negatiu d'autobiografia.
En el que estic plenament d'acord amb tu, per això, és sobre la total falta de mèrit que suposa escriure sobre una experiència trista i filtar-hi el pessismisme, de fet és la tasca més fàcil que pot enfocar un escrit, però les ganes hi eren.

Realment t'agraeixo el teu comentari, m'ha reconfortat que algú critiqués justament aquell escrit, ho esperava desde feia temps.

Una abraçada

... però m'hi he sentit identificada, no amb aquesta imatge pessimista de la vida, però si per paranoies muntades nit rere nit.

Simple i intens, m'agrada.

Cuida't!

M'ha arribat molt el que has escrit de debò... Trobo que és una de les imatges més dolces que es pot fer de l'amor, de la pell, per on sentim el que sent l'altre i a la inversa.

M'he llegit uns quants escrits teus i tots m'han relaxat un munt, gràcies. I no sé perquè, però els entenc tots, o almenys consegueixo perfectament interpretar-los a la meva manera i això és el millor d'un escrit ben aconseguit: tenir una interpretació per cada lector.

Merci per llegir-me, m'han fet molta il·lusió els teus comentaris!

Cuida't molt, un petonàs!!

Bufffaa encara no m'ho crec! Potser ni t'ho creus però fa anys et llegia. Em sonava moltíssim el nom d'EmmaThessaM i trobant els Cinc-cents mots i escaig m'he recordat de qui ets. Eres una de les meves autores preferides de petita quan et llegia a l'apartat de Joves escriptors al fòrum del 3xl.net. Quins records, m'enganxava durant hores amb tu i uns quants d'allà, no ereu gaires els que destacaveu, però fins i tot tinc un document on vaig enganxar alguns dels teus relats!

Veig que també l'has publicat aquí, no m'estranya, enganxa moltíssim.

Me'n alegro un pilot haver-te trobat per RC.

Una abraçada molt forta!

Anna

Molt espontàni i original! Sincerament esplèndid!

No m'has tret el somriure dels llavis des de la primera linia! La última m'ha fet petar!

Cuida't!

Anna

M'ha agradat molt per començar la originalitat del canvi d'època, fins ara no he parat de llegir relats contemporànis, i només per aquesta diferència (potser pensaràs que és una tonteria) m'ho he llegit amb més simpatia. Però la manera com vas manipulant l'escena i les circumstàncies i sobretot les intensions dels personatges m'ha encantat.

Boníssim, la millor venjança que he vist mai.

Jo també et seguiré llegint, i em sap greu haver-te deixat el cor en un puny amb el conte...

Cuida't,

Anna

No sé què dir... encara tinc la pell de gallina i mai m'havia passat...

Està molt ben aconseguit! Quina passada, m'ha encantat el detall de que ella estigués seca.

Cuida't!