Res a dir. M'has transmés una sensació d'angoixa amb la que no és fàcil conviure. Hi ha d'alguna manera la mort planant damunt d'aquests breus poemes teus. No se si felicitar-te o insultar-te.

Comparteixo el comentari de l'amic Franz. Un poema ple d'ombres i fred, gris, com tantes coses que escrius, aquesta forma de viure carregada d'una por imprecisa en la que ens reconeixem tants i tants d'una determinada generació.

Sí senyor, això és tot un inventari. I encara t'has deixat coses...
Per cert no estem gaire avesats a veure't utilitzar art menor. Una abraçada des de l'illa de Quios.

La vida és dura, però no defalleixis. Encara que no t'ho sembli, més ho va ser per als que ara estem a prop de la tercera edat. No perdis els ànims i no malbaratis els teus esforços per coses que no tenen sentit.
Un petó i una abraçada, ànims i a seguir escrivint, sobre tot si vigiles el teclat...

Ai noieta, un mes et sembla molt, una eternitat i en canvi no és res de res. Aprofita, estudia, i oblida. Si et van deixar, amb aquesta cara d'encant que tens, és que no et mereixien.
I sobre tot, vigila quines intimitats penges per aquí, que al final res és anònim.
Una abraçada.

però crec que no hauríem de perdre el nord amb els comentaris. Has de polir la mètrica, no tot és rimar. Malgrat el que et diguin alguns aduladors, has de perfeccionar molt encara, no t'ho agafis malament, però els lectors de ReC són mals consellers perquè uns t'enfonsen puntuant-te malament només per "putejar" i uns altres troben virtuts que un no té i per tant poden portar-te a no millorar.
Ja sé que possiblement jo no sóc el millor exemple ni sóc ningú per donar lliçons, però des de la meva "quasi vellesa" vull donar-te un consell: no t'escoltis mai els aduladors (molts d'ells són ignorants, encara que no tots, que es pensen que et fan un favor no dient-te el que està malament). Llegeix, segueix escrivint, aprèn a comptar síl·labes, aprèn després a fer vers lliure però amb sentit dels versos, no com alguns pseudopoetes que els tallen per una conjunció o una preposició, estripa el que no t'agradi, crema-ho, no refacis els poemes... i no et creguis mai que ets un gran poeta. A dia d'avui només ets un nen de 14 anys que escriu poesia, cosa que està molt bé, però que té un llarg camí per davant. De fet, tot el camí per davant.
I sobre tot, sobre tot, no facis cas del fet que estiguis entre "els més valorats". Et podria dir cent cinquanta escriptors de Relats que haurien de ser per davant teu, senzillament perquè -i és lògic que així sigui- escriuen millor (i no ho dic per mi, que gairebé no escric!). Relativitza el teu lloc al rànquing, que dissortadament només és fruit de la tendresa que segurament, i es veu als comentaris, inspires als lectors.
En fi, Marc, disculpa si en algun moment t'he ofès. Crec que arribaràs a escriure bé, molt bé, però encara no hi ets. Fas faltes d'ortografia i gramaticals que hauràs de corregir. Per tant, com et deia, tens tot el cmaí per davant.

un comentari sobre la impressió de lleugeresa (que no d'intranscendència) del poema i trobo que molts dels comentaris ja hi fan referència, de manera que em limito a felicitar-te per aquest poema quasi epigramàtic i molt més profund que no sembla.

Hipo

M'inclino, amic, al davant d'aquest sonet bellíssim, que fa que es posin de manifest les meves mancances, motiu que fa que ja gairebé no escrigui.

... la "Tempesta de juny" i ara veig que no has abandonat del tot el teu estil clàssic.
Una gran declaració de principis, la dels dos darrers versos.

Hipo.

aquest teu poema em causa una sensació estranya. És com un crecendo que va des d'una mena de banalitat intrascendent (amb perdó), que va progressant fins arribar a una solemne (i gens ridícula) declaració d'amor. M'imagino que el concepte de tempesta és metafòric.
També em sorprèn que malgrat que la major part del text és escrita en decasíl·labs, hi ha uns quants versos que són de 6, de 9 o de 12...
Per tant, dedueixo que has escrit en vers lliure i que només la teva habilitat o alguna mena de casualitat t'ha portat a que el recompte sil·làbic de la immensa majoria de versos acabi sent 10.
En fi, un poema una mica deiferent de'allò a què ens tenies acostumats, però força interessant, si m'ho permets dir.

M'agrada la sonoritat i la sensualitat que transmet aquest sonet. Ets un mestre!

i em trobo aquest inqueitant escrit. M'agrada olt. Veig que algú dels que comenten no hi entèn gaire, de poesia, aquest tal nòrdic. En fi, sempre hi ha gent que vol parlar del que no coneix.

que no s'adonen que es descobreixen sols. Ara, gràcies a aquest absurd comentari almenys ja sabem que el senyor "xiquet" i el senyor "lapidari" són la mateixa persona o millor dit individu.
Si en algun moment havíem tingut dubtes de si eren gent que ens volien fer entendre el que les nostres limitacions no ens deixaven veure, ara queda clar que possiblement no són gaire més que una colla de brètols amb comportament de hooligan. El senyor lapidari no s'ha adonat que ha entrat a la sessió com "xiquet".
En fi, com més va, més idiotes semblen.

"T'adreces a la porta on hi ha la llum que et crida
i marxes, amb pas lent, i aviat serà tan sols
aquell silenci immens del què parlaves
el que hi haurà al teu lloc, allò que restarà
com un record de tu, als espais que ocupares"

Alguna cosa em fa entreveure que aquest poema que, sobre tot al final, pren un ritme que recorda molt al de molts dels teus sonets, té un aire de comiat.
Si no és així es posa de manifest la meva dificultat per entendre algunes de les coses que dius. Si és així, repensa-t'ho...
Amb tot, el trobo preciós, malgrat que algun dels versos de la primera part em sembla que grinyola una mica...

"T'adreces a la porta on hi ha la llum que et crida
i marxes, amb pas lent, i aviat serà tan sols
aquell silenci immens del què parlaves
el que hi haurà al teu lloc, allò que restarà
com un record de tu, als espais que ocupares"

Alguna cosa em fa entreveure que aquest poema que, sobre tot al final, pren un ritme que recorda molt al de molts dels teus sonets, té un aire de comiat.
Si no és així es posa de manifest la meva dificultat per entendre algunes de les coses que dius. Si és així, repensa-t'ho...
Amb tot, el trobo preciós, malgrat que algun dels versos de la primera part em sembla que grinyola una mica...