EL CEL A L'INFERN

Un relat de: Eula Ferma
Desperto un matí, foragitat, cansat, mal dormit, i recordo que he tingut un somni en el què una veu que sortia de la làmpada em preguntava on m'agradaria passar l'eternitat. Aquella pregunta no em deixava pensar en cap altra cosa més, rum-rum, volta que volta pel meu cap, centrifugant tota l'estona: a la dutxa, mentre m'afaitava, raspallant-me les dents, tenia la sensació que un averany planejava damunt meu si no deixava la disjuntiva resolta. Finalment, i per tal d'aturar aquell pensament que ja començava a apropar-se a l'obsessió, però al mateix temps, la meva brega interna raïa en l'absurditat de la qüestió que tant m'amoïna i que al cap i la fi: Quina és la transcendència de tot plegat?, o tan sols és una falòrnia meva? El meu cap estava a punt d'explotar i decideixo seure amb un cafè com a testimoni per tal de fer-ho tot més protocol·lari, de fet em plantejo no anar a la feina albirant que la cosa m'ocuparia més temps del que em podia imaginar. Tinc bastant flexibilitat horària a la feina, soc agrimensor i autònom o freelance com es diu avui en dia. Treballo per a una constructora molt potent i prestigiosament coneguda pels seus fraus immobiliaris i peculiars polítiques en la gestió dels Recursos Humans.
La cafetera em diu que el cafè ja està llest amb el seu grgrgrg. Em serveixo una bona dosi en una de les xicres supervivents de la vaixella, més ben dit, part de la vaixella que la iaia em va deixar com a herència i que vaig haver de lluitar amb ma germana per la seva gelosia.
Em preparo per començar la dissertació, cafè, llapis i folis en blanc on aniré escrivint els avantatges i els inconvenients de cada sintagma: Cel o Infern?
Al cel, segurament hi haurà música ambiental instrumental del tipus que acostuma a haver-hi a les recepcions dels hotels de cinc estels o als ascensors dels grans centres comercials, música suau, sense veus ni tornades, peces musicals on és difícil distingir on comença una cançó i on acaba. Els horaris seran meticulosos, les pautes i normes de funcionament molt ben definides, cinc àpats al dia, menjar ecològic, de tan ecològic tot que la fruita no caldrà pelar-la, te la podràs menjar a mos rodó; naturalment, tot cuinat a la planxa o al vapor; llet de soja i de civada, te sense teïna i el cafè també descafeïnat coherent, aigua de mineralització dèbil, pa d'espelta i cervesa sense alcohol, i molt tofu, a mansalva. Una cullerada d'oli d'oliva verge extra per àpat estarà permesa. Els triglicèrids ja sols formaran part dels millors somnis.
Pel que fa a la vestimenta, el modista, el dia de la recepció, rebrà els nous membres amb la indumentària oficial, una mena de vesta unisex de color cru i gens entallada – per no despertar la libido suposo i exercitat la imaginació – feta amb teixits naturals, cotó o lli preferentment, i per als que han fet escala al purgatori el teixit emprat per a la confecció serà el sisal.
Les estances seran espaioses amb colors clars i tons pastís, mobiliari minimalista, lavabos nets, exageradament nets, paper de doble capa, i una olor de primavera psicòtica. A la biblioteca les novel·les disponibles seran d'autors o autores com Corín Tellado, Danielle Steel, Francesca Aliern, Iván Hernández o Bram Stoker. La filmoteca estarà atapeïda de pel·lícules musicals i familiars protagonitzades per Julie Andrews, Teresa Rabal o Marisol, i en general tot el material produït per la factoria Disney, la col·lecció de pel·lícules del gènere Bollywood – aproximadament dues mil vuit-centes – degut a la gran demanda rebuda a la bústia de suggeriments per part del públic, com informa un edicte enganxat a la porta d'entrada de la sala de visionament, serà rebuda en breu (breu, ja és un adjectiu temporal bastant ambigu, però en un context d'eternitat ...).
A l'infern hi haurà aigua clorada, precuinats, congelats, i molts fregits amb oli de gira-sol o de blat de moro, pizzes i broquetes amb trossos de pinya. Els lavabos bruts, amb olor de lavabo de local nocturn tradicional amb molta humanitat, espais d'expressió artística popular, parets, portes i sostres plens de dibuixos i poemes urbans, fins i tot el fons dels vàters seran un espai creatiu on es podran contemplar originals dissenys fets de "frenades", paper higiènic disponible al principi de la jornada únicament, cervesa Skol i gintònics de ginebra Gordon's i tònica Finley, espais amb llum tènue i poc ventilats, espais on encofurnar-se còmodament. I la música d'estil satànic de grups com The Sex Pistols, The Clash, The Rolling Stones (amb el seu gran tema "Sympathy for the devil"), Böjrk o Albert Pla. Les pel·lícules disponibles seran dels directors com Quentin Tarantino, Pedro Almodóvar, David Lynch o Isabel Coixet. Per consegüent, el catàleg de la biblioteca oferirà llibres d'escriptors com Quim Monzó, Charles Bukowski, W.H. Auden o Michel Houellebecq.
Els àngels dissidents que rondaran per allí, enterboliran la convivència donat el seu caràcter agre, éssers amargats, malhumorats i perdedors, amb constant síndrome d'abstinència causada pel tofu. Personatges en constant provocació buscant baralles, aprofitant el més mínim decuit d'un usuari en un lavabo poc concorregut, per encastar-lo contra l'assecador de mans, immobilitzant-lo molt hàbilment per xiuxiuejar a la víctima a cau d'orella poemes de Mario Benedetti o Fernando Pessoa.
Segurament, Gloria Fuertes i David Bowie rondaran prop, gaudint d'un te Earl Grey, conversant, sense pressa, pausadament, breument per tota l'eternitat.
Cap a quarts de nou ja ho tinc clar, no ha estat fàcil, però ja ho tinc decidit. Un cop enllestit el maldecap entro en un estat de tranquil·litat, una dolçor d'ànima que gairebé no em cap al pit, embafat. Em poso al llit esgotat.
L'endemà al matí, des de dins l'armari escolto la mateixa veu que el dia anterior demanant-me si ja havia pres una decisió. Li responc amb un to fatu esperant sorprendre a la veu per la meva ràpida, clara i contundent resposta fugint de circumloquis. Després d'un breu silenci, la veu em comenta que lamentablement a partir del pròxim any, no hi haurà lloc on he decidit anar, i que per això estan fent enquestes d'intencions entre els potencials per mirar de posar-hi solució. Em sento decebut, molt decebut i enrabiat.
Em desperto, no reconec l'habitació, no sé on soc. Tinc la mirada tèrbola i no hi veig gaire clar. Davant meu hi ha una forma difuminada, vestida amb roba de color verd, i penso que la veu de l'enquesta ha tornat amb bones notícies. La veu em diu que he estat tres dies inconscient a causa del traumatisme cranioencefàlic causat per la sortida de la carreta d'un vehicle que em va envestir mentre jo estava fent amidaments. El doctor em comenta que no han trobat al conductor del cotxe, possiblement va fugir. No han trobat dins del vehicle cap documentació per poder identificar el propietari del vehicle sinistrat, sols carpetes plenes d'unes absurdes enquestes, que fan pensar a la policia que es devien fer servir per delinquir.
Tantes cabòries per res.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Eula Ferma

4 Relats

9 Comentaris

228 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00