DEFENSEM EL BESTIAR

Un relat de: Identitat Inedita
Estimats animalistes de la meva ànima. Millor sense caputxa!
En el programa del PACMA no es parla dels animals de granja que es crien per servir d’aliment a uns altres animals: els humans

Voleu que siguem vegans
sense fer-ne obligació
I, doncs, què fareu el dia
que us plorin els enciams?
I que a la vostra cara
us esclafeixi un meló?

No preneu ni llet ni ous
i a casa no teniu gos?
Doncs sí que en sou, d’extremistes,
que els porcs deixeu anar
Aquest grup d’animalistes

que en feu de l’altre bestiar
que es produeix als corrals
fins a anar a l’escorxador?
Potser us fallen els mitjans?
No és prou gran el camió?
I gallines i altres aus
que són en els galliners
i fan aquella pudor…
No us fan pena, també?

Esterilitzeu les femelles?
Mascles deixeu ben capats?
No deixeu ni bou ni esquella
ni els deixeu procrear?

I si és un mosquitot,
que piquen deixant senyal
I els foteu un mastegot
i ho deixeu tot ple de sang?

Aquests no són animalets,
com les petites formigues,
que també van per on volen
pel sucre i escombraries?

O les abelles, tan dolces,
que nèctar treuen de plantes?
Que no les mateu també
sense pena ni recança?

No són éssers vius en fi?
No neixen, creixen i moren?
No els heu de protegir
com els animals que ploren?

I del zoo els animals
que potser no estan captius?
La seva llibertat no ho val?
Que també són éssers vius!

Animals de companyia
que estan en protecció
no podrien campar sols
sense amo ni patró?
Amb vosaltres els porteu,
els doneu amor i empara.
Tant se val si fan remiaus
com si criden, salten, lladren?
No els faltarà aliment?
Et miren amb aquells ulls
i a la casa van contents
Jo me’ls quedo, jo els vull

Estimar tota natura
no només a qui ens reclama,
no és d’obligació segura
de tota consciència humana?

I no depèn un ideal
per tenir continuïtat
No fer actes animals
sinó estar organitzat?

Fer-se sentir al Parlament,
a les places i carrers,
del barri, a l’ajuntament,
alliberar els petaners,
si es vol ser conseqüent?

Així no es deixen morir
els animalons sobrers
que ningú vol assumir?
Tindrien un mal final
quan tot els fes tant mal?

És tan greu treure’n profit
Com ho faria un bon porc
a la taula ben rostit?

I tot això són preguntes,
i acusar ningú pretenc
Si algú me les contesta
i m’allibera dels dubtes,
tindrà el meu agraïment

QUE BÈSTIA!!
Fora les curses de braus
Fora baralles de galls
Fora competició amb gossos,
siguin negres siguin rossos,
animals de companyia
o persones com nosaltres
Fora baralles de galls
Fora matança del porc quan es fa com a espectacle
Fora caçadors de caça major
Fora també els de caça menor
Fora pescadors d’altura
Fora pescadors de canya
Fora pescadors de xarxa
Fora animals al circ
Fora dofins als aquaris
Fora animals del zoo
Fora les fumigacions
Fora l’experimentació?
Fora abrics de pell
Fora estores de pell
Fora castració
Fora tota explotació
d’aquells que no es poden valdre
Però, de veritat, no ens podem ni menjar una
cuixeta de pollastre o un entrepà de pernil?

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Identitat Inedita

Identitat Inedita

94 Relats

140 Comentaris

9035 Lectures

Valoració de l'autor: 8.63

Biografia:
Montserrat Solé Bas vaig néixer a Barcelona l’any 1946.
TOTHOM EM DIU MONTSE
EL MEU CONTACTE: montses220@gmail.com
La meva primera escola, als dos anys i mig, va ser Les Escoles Franceses; als cinc anys vaig anar a l’Escola Virtèlia i posteriorment vaig acabar el batxillerat elemental a l’Institut Maragall.
Començo a treballar als quinze anys en diverses modalitats del comerç i als disset m’integro al món de l’ensenyament
Als dinou estudio Turisme.
Als 25 anys, juntament amb Mercè Galilea, entomo la direcció de l’Escola Nostre Temps, que dirigeixo i on hi faig classes de llengua.He dedicat una llarga part de la meva vida a l'ensenyament i, encara ara, m'agrada ensenyar tot el que sé.

Paral•lelament engego també amb la Mercè i la Xon Solé la Granja Escola Can Joval, a Solsona.
Als quaranta-dos anys em trasllado amb la família a Menorca on hi desenvolupo activitats professionals del món dels serveis. Hi visc amb el meu marit des de fa trenta-dos anys. Agraeixo la pau que s'hi respira però no em molesta el brogit.

Les nostres filles, quaranta-set i quaranta cinc, varen volar fa temps. Casades i amb fills ens han donat néts.
No ens veiem a diari ja que una viu a Angalterra i l'altra a Cardedeu però quan ho fem és molt emotiu i reconfortant. Allò que hi era, encara hi és.

Sóc una persona amb una gran curiositat, m’agrada saber; Llegeixo força, escric i brodo mentrestant miro la tele.
Actualment la meva principal activitat, però, és l'escriptura que diversifico en relats, poesies, flaixos, eròtics i novel.les.

M’agrada tenir convidats i cuinar. Els meus aperitius són sempre esperats abans de qualsevol àpat.

Resumint: estic jubiladeta; tinc setanta cinc anysi allò que em mou i em commou és: escriure, llegir, cuinar, cosir, estimar i patir.
M'ENCANTA QUE EM LLEGIU PERÒ MÉS M'AGRADA QUE EM COMENTEU. SISPLAU

EM DEFINEIXO:
Sóc una persona constantment preocupada però absolutament feliç. La felicitat és d'aquest món? Doncs això
Ara vull aclarir la meva identitat: Catalana, independentista de soca-rel sense cremar contenidors. Femenina que no feminista. Crec en la dignitat personal al marge de qualsevol consideració de sexe. La dignitat passa per sobre de tot i cadascú se la guanya.