cada generació ha dit a la que el precedeix: no sé pas que en farem d'aquest jovent.....
però la societat va endavant, anem continuant i continuarem fent-ho, segurament igual de malament com fins ara.
El comportament dels joves d'ara no és més que el que se'ls hi ha permès de fer.

Veig que el consum excessiu de mel també dona ales com el red bull. Si aconsegueix el protagonisme que busca potser podrà demostrar que també es deu haver convertit en un home molt dolç.

Mai, per anys que passin hem de perdre aquesta il.lusió de la nostre infància, la nit de reis. La bicicleta ja tindrà temps de rodar quan la manta blanca obri els camins.

Gràcies per el comentari, les carabasses no són meves tot i que m'han donat unes quantes.
De moment tant sols les idees són meves. Ens llegim

I si en veritat estem vivint en una incessant hipocresia de supervivència? Passem de tot? Millor seria, si podéssim.

per més que entrenem no arribem mai a savis en aquesta pràctica de viure que si ens dóna temps aprendrem fins i tot a morir.

Ara l'hi toca a ella fer com varen fer les ties i vigilar el que fan els seus deixant-los gaudir de la llibertat que el jocs ensenyen a viure....però amb vigilància constant.
Llàstima que avui en compte de pujar a les teulades, es passen hores i hores davant d'una pantalleta...

Ara amb els noisnsi no van amb compte si que cauran llamps......i dels grossos

Posem tantes coses a l'abast de tothom que sense adonar-nos fem les memòries de la nostre vida en directe.
Molt ben trenat.

Posem tantes coses a l'abast de tothom que sense adonar-nos fem les memòries de la nostre vida en directe.
Molt ben trenat.

la tendència sempre és de pensar que nosaltres em treballat menys que els nostres pares i que els nostres fills penquen menys que nosaltres....Però en realitat els que senten i viuen la seva feina és cada persona. La única que pot valorar si per ell és o no és un gran esforç, pensa que llevar-se de bon matí ja és una tasca prou important si penses amb el que et donaran a final de mes.

les mares sempre tenen raó, apart de que no em diràs que el llenguatge dels signes admet moltes possibilitats d'entesa..... ;)

Que no pateixi la pobre dóna, que si a la primera de canvi l'hi va entrar aigua no valia gaire més de deu euros......fins i tot m'atreviria a dubtar de la veracitat del metall.

pobre home, i ara a què es dedicarà si l'hi ha desaparegut la mussa. El cervell sempre ens fa veure del que tenim ganes.

el problema rau en les quanties, entre a un lavabo d'homes hi pot tenir una filera molt gran d'urinaris i uns quants wc. En el de senyoretes normalment no té tanta oferta de servei......ni la possibilitat de la rapidesa.