Foto de perfil de Rubba Bertanero

Rubba Bertanero

77 Relats, 91 Comentaris
43272 Lectures
Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Aprenent a escriure.

Disfrutant de llegir.

S´accepten comentaris, (fins i tot si són bons).

xavi6227@gmail.com

Últims relats de Rubba Bertanero

Últims comentaris de l'autor

  • Rubba Bertanero | 01-04-2016

    Hola Montserrat. T'he passat el torn al Nanorepte ja que jo aquesta setmana no hi seré.

    Aprofito per agrair els teus comentaris a alguns dels meus relats.
    I m'he identificat amb l'arribada de les orenetes, tot i que per mi són més senyal d'estiu, i el fet de plantar flors una costum que no s'hauria de perdre mai. Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 27-12-2015 | Valoració: 9

    Pocs hotels tant casolans deuen quedar i menys amb personatges tan típics i tòpics. L' escena dels peus en remull és pròpia d'una pel.lícula d'Alfredo Landa. M' has transportat uns any enrera.Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 11-06-2015

    Tinc un company de feina ecuatorià , que diu: "Ojos que no ven...felices los tres".Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 18-02-2015

    Doncs, que m´ho vaig passar bé col.laborant-hi. Gràcies als companys , als col.laboradors i als que el llegeixin.

    Esperant al proper i que s´hi apunti més gent.

    (Proposo pel proper, que cada cop que algú escrigui, li deixi una paraula obligatòria pel següent.....bé és una proposició, en principi honesta ;-)

  • Rubba Bertanero | 28-12-2014 | Valoració: 10

    Aquest relat m´ha recordat una vidua que va sortir a la tele que parlant del seu marit, deia: !Ara ell està al cel!..i jo m´he quedat a la glòria. Un bon relat, breu i molt entenedor. Felicitats.

  • Rubba Bertanero | 09-12-2014

    He passat un bon moment llegint els teus moments.En la senzillesa de les coses, hi ha brots de felicitat. Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 21-09-2014

    M´ho he passat bomba jejeje...i he descobert que jo en tenia uns quants de guardats....col.laboro amb els meus micros. M´has fet riure i pensar. Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 28-06-2014

    Jo també he arribat al final.....per camins de mirades alternes...i m´he reflexat en el mirall, abans d´arribar al punt final.

    M´ha agradat el trenat del teu relat...barreja de coneixements, sensacions,opinions.... felicitats!

  • Rubba Bertanero | 31-05-2014

    Aquest poema queda complementat perfectament amb les dues primeres linees de la biografia. M´agrada la gent que es para un moment a la vida, no, ja per recordar, sino per saber a on es troba i continuar, continuar, continuar....... Salutacions

  • Rubba Bertanero | 21-05-2014

    Gràcies per la lectura i el comentari....prenc nota de l´extrany que era estrany. Salutacions.

  • Rubba Bertanero | 22-04-2014

    M´he l´he begut d´un glop, com el protagonista. M´ha agradat. salutacions

  • Rubba Bertanero | 09-04-2014

    Gràcies pel teu comentari, Aleix. Hi ha una cosa que m´ha fet pensar, dius "una història possiblement d´amor"...és que potser tota la història és d´amor,potser, d´amors equivocats, potser de parelles intercambiades, quantes parelles intercambiades funcionarien?. Potser si totes les fruiteries tinguessin els melons oberts recoberts amb el plàstic d´embolicar, hi haurien menys Clares i Joans. Salutacions. Una abraçada.

  • Rubba Bertanero | 30-03-2014

    Ostres!! On és aquest gimnàs? Al meu no passen aquestes coses..... aqui va el primer vot pels vestidors compartits....un bon relat, ha corregut més la meva imaginació que el relat i aixó m´ha fet prestar-li més atenció.

  • Rubba Bertanero | 26-02-2014

    Ara entenc perque hi ha mirades que no s´obliden, i això m´ha portat a pensar que hi ha també pensaments darrera pensaments. M´ha agradat el poema i la idea. Felcitats.

  • Rubba Bertanero | 23-02-2014

    Hola Ferran,

    Doncs si, en l´ultim paràgraf s´ha "perdut" el mot dia......pot ser que amb les presses del relat i la fugida dels protagonistes es perdés pel camí.

    En el que comentes de desvelar l´autoria dels dos protagonistes: vaig pensar que era la manera de connectar amb el títol del microrelat, parla de secrets a un poble, que queden desvelats al final. Un final que dóna peu al lector a imaginar com pot continuar la història, que vaig concebre breu per donar-li un tó fresc i de certa intensitat, com acostumen a ésser les històries de secrets i d´estimats.

    Gràcies pels teus comentaris. Salutacions.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor