Foc

Un relat de: Urepel
Si la vida és - com diuen alguns -, semblant a una mala novel·la, aleshores això no ha de tenir més digne sortida que la formosa paperera, o la brossa. Però no hi cap ja a la brossa la novel·la. La brossa és plena i tes bosses més plenes de merda s'acumulen al costat del cubell. Potser que ho cremi, sí...
Però cony, Jack: que la brossa és plena, que no te'n recordes? Ai Jack, ai Jack Jack, quin cap! No vull fer-me pesat però em cal de fer-te un recordatori: JACK, la brossa és plena. Has de baixar la brossa noi, maleït porcàs.
Sí ja ho sé que és plena. Plena a rebentar. Perquè et penses que proposava això de llançar-ho al foc, savi?
Val, molt bé, però recorda-te'n igual de baixar-la quan surtis. Recorda-ho, que sempre se t'oblida. Apunta-t'ho bé a la closca noi, guarda-t'ho a la retina, visualitza-ho si cal...
Baixar la brossa, baixar la brossa, baixar la brossa... Sí: m'ho imagino, m'imagino jo mateix – Jack -, obrint l'armariet de la cuina, traient el cubell d'allà sota, prement amb el peu, tapant-me el nas i lligant la brossa plena a vessar agafar aquesta i les altres tres i tot regalimant deixant un rastre per l'escala, baixar i treure-la a defora. Baixar la brossa, baixar la brossa; bé, molt bé: me'n recordaré. Però espera, eh! Per què quest recordatori triplicat o quadruplicat o quintuplicat i fins imaginat pel cony de brossa? Tan important és? Per què això de baixar la brossa?A què treu cap, o sigui: què anava dient? Ah val, sí: el llibre, o sigui: desengany més moral baixa més refús més necessitat d'alliberar les frustracions, resultat: desfer-se'n, cremar-lo. Un mal llibre és com la vida, i la mala vida més complicada que una novel·la. El món només té espai per llibres bons que no parlin de la vida. Al món hi falta espai i els fusters han de tenir temps de fer alguna cosa més que no prestatges, pobres. I merda, perquè la meva brossa és plena i aquest llibre meu ha d'anar a la brossa. La solució a això es diu FOC! Oh sí el foc, oh sí! El foc estaria tan i tan bé!
Però ja m'agradaria veure-t'hi, Jack, noi, llençant-ho tot al foc. No seràs tan boig. Estàs grillat, tothom ho sap, però no ets tan boig. T'ho imagines, però res més. Molta boca tens tu. Para't a pensar en aquest grapat de papers, comprats nous, en blanc, així, bitllo-bitllo, suant-los tots i cadascun a l'hora d'emplenar-los, dur-los a enquadernar, a que els hi col·loquin l'espiral negra... Tanta il.lusió per dur-los a llegir, tots aquests mesos de trencades de closca i de mals de caps, de tancar-te a casa amb mals humors i ben poques rialles, lluitant a la contra, més de tres i quatre depressions i de passar-les més putes que un aprenent de prostitut sense vaselina per acabar així? Ho llançaràs tot al foc Jack? Per Déu: que t'has begut l'enteniment noi?
Oh, val, val. Però imagina-t'ho: El foc brillant, oh, que bonic, quin final sí: la ràbia, la impotència, la purificació. És fins i tot poètic.
Sí, val, això sí.
Imagina-t'ho tu també: Tot aquell foc brillant tan roig de passió que crema a flama viva aquest grapat de paperots. Així és la vida i això seria una vida en flames. Recorda-ho bé: la vida és com una mala novel·la, per tan jo escric com la vida i si escric com la vida vol dir que escric com el cul. Jo m'ho imagino noi: els paperots sobre les flames com llengües afamades tastant un moment aquests papers fins a tornar-los negres... Oh! Els papers negres encesos de les bores... Bores brillants carabasses que es dobleguen sobre la lluïssor de les flames que se les mengen. Se les mengen brillants, oh el foc taronja, roig i potent! Papers al foc: torneu-los ben negres que no els vull ni veure més, torneu-vos cendra!
Iep: hi ha un problema...
Cony, quin?
Que la matèria no desapareix, només es transforma.
Ja hi som buscant arguments per no fer-ho! La hòstia, què més dóna això? Què te me'n fots? A què ve ara el rotllo científic? Parlo de l'ànima jo, parlo de foc, de poesia, de passió, de rauxa i d'amor, de mort i de...
Però escolta: aquests papers es tornaran gas, o diòxid de carboni, cendra, llum, foc, tot això que passa... Contaminaran una mica més el món per aire mar i terra. S'escamparan.
Sí, però en català!
Cony, doncs sí. Si t'ho mires així...
Una mala novel·la, entens? Què més dóna. Una mala vida escampada per tots els racons del planeta, i ho vulguin o no a Madrid!
Déu, és veritat! Llença-la, llença-la ja Jack! A què cony estàs esperant?
SÍ! Ho-ho-ho!
MUA-HA-HA-HA!
Ei, ostres....
Què, què passa?
Has pensat que potser ara mateix estàs respirant l'ànima d'algú altre?
Què!!?
Pensa en totes males novel·les del món que en un atac de desesperació...
Sí, val: i què?
En un mal moment com el teu, en un rampell, la majoria deuen haver acabat al foc! No han desaparegut. Només s'han transformat! D'aquí a uns quants centenars o milers d'anys, quan un pobre desgraciat d'aleshores s'oblidi la reserva d'oxigen del búnquer del que hagi sortit per buscar llaunes fossilitzades...
... sí, en un intent desesperat per sobreviure...
... clar, en un intent desesperat per sobreviure es traurà el casc i la granota, respirarà i s'empassarà aquell aire irrespirable i verinós dde la Terra, i a l'aire irrespirable hi haurà...
La meva novel·la! La meva ànima immortal transformada i no desapareguda!
Sí, mesclada i transformada amb totes les altres que s'han cremat, novel·les infames, dolentes com la vida mateixa, verinoses i merdoses!
Home... Tampoc et passis...
I el pobre desgraciat? Ha-ha! Just abans de morir exclamarà: “Déu meu, què irrespirable, la vida!”
...
I morirà, Déu meu... Ha-ha!
......
En fi. Per a ell farà no? Pobre capullo...
.........
Per cert Jack, recordatori, recordatori, recordatori: has de baixar la brossa. Baixa la brossa, baixar la brossa...
Sí, en això pensava.

Comentaris

  • Genial![Ofensiu]
    Aquiiara | 07-10-2012

    Ostres quin descobriment! Jeje Molt bon relat! Curiós i divertit!

  • Explosió de lletres![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-03-2012 | Valoració: 10

    Fantàstic relat Urepel! És una veritable explosió de lletres, un volcà de sinceritat en moments, diguem-ne, alegres i un tro de veritats. Has portat la literatura d'allò quotidià al nivell d'un humor intel.ligent i sarcàstic. He gaudit com un gripau content llegint-te. Avant i lletres! Una abraçada.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Urepel

Urepel

82 Relats

89 Comentaris

65775 Lectures

Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Maresme, 21/3/81.

"Vull viure sense idealisme i sense ètica. Però no sóc lliure. Sóc incapaç de destruïr". Anaïs Nin.

"Si un home no va al ritme dels seus companys, potser sigui perquè sent un tambor diferent. Deixeu-lo que segueixi la música que sent, per lluny que sigui i tingui el ritme que tingui". Thoreau.

http://www.youtube.com/watch?v=KkF1kwwXdec