Vam coincidir en un recital al Segrià, una cosa molt maca que organitzava el Joan Abellaneda. Ens van fer una foto de tots dos i la vaig posar al blog, perquè ningú no sabia quina cara tenia jo en aquell temps... soc una mica tímida.

També li vaig traduir un poema a l'anglès per a son fill. Ara que miro la foto, recordo quina bella persona. L'enyoro.

(PD. Soc la Montserrat Aloy, i encara no havia escrit aquí des de fa... qui sap quan)

Salut a tothom.

pols de barrufet. Segur!

Petons, salero!

:-)

!!!

ca(ba)s!! :-)))

Però tens una conversa entretinguda, i de vegades compta molt!

te posaré al bloc, fas venir gana ;-D

Abraçades!

oh...oh... :-)

que està com una cabra però té nom de dona. I de santa d'un poble molt gran. Véskeifotrem, renec finlandès ;-D

M'agrada la frase final, en dono fe :-D

per fer sonets com aquell que fa la migdiada? :-O!!

To-re-ra!!

i diria més, :-( :-(

amb "ss" molt aromàtica... Bona feina!

Vull que el jutgi em denunciï per promoure des de la visi...(casum, quina paraulota m'has dedicat!!) això de la litratufa, ai no, litrellufa...bueno, com se digui ;-)

Una abraçada!!

Aleix, la setmana entrant et faré un regal al meu blog, amb un poema teu enllaçat a la teva pàgina de RC.

Ets un sinyó genial!! Un petonàs!!