La teva sang

Gràcies per emprar el teu temps amb el que escric, i gràcies per deixar la teva opinió (de vegades costa), heheh
He repassat un poc la teva pàgina i m'ha cridat l'atenció aquest poema.
"La mà esquerra i el puny tancat" m'han tocat bé al fons i m'han fet bullir un poc la sang.
I no et comento més, perquè disposo d'un poema semblant que ara mateix envio.
Salut Aleix i Avant!

te posaré al bloc, fas venir gana ;-D

Abraçades!

És increïble la força que transmets a través de les teves paraules, una força que et remena quelcom per dins però alhora no t'altera la sang ni produeix horror. M'agrada. Gràcies pel teu comentari, encantada de seguir-te llegint.

Txell

M'agrada aquesta poesia gore i et faré cas... em banyaré.
Cru-sa-nets-
Pinya de rosa

Expressa d'una altra mena diferent el batec del cor, com si tot depengués de la funció orgànica del cos. felicitats, Aleix i bon any
Joanalvol

Ostres, m'ha encantat el poema, seguiré llegint els teus relats!! I per cert, quina bona entrada al 2014 m'has regalat avui llegint el teu comentari, quina passada! Que tinguis un any ple de possibilitats i facilitats!! Una abraçada!

És molt bo, i m' ha agradat com descrius tal qüestió, és impressionant. Moltes gràcies
per donar poema per a llegir. Atentament, Rafael Molero

És molt bo, i m' ha agradat com descrius tal qüestió, és impressionant. Moltes gràcies
per donar poema per a llegir. Atentament, Rafael Molero

poema és d'una força colpidora i contundent alhora. Escoltar la sang per saber el que ens diu el cor. Escoltar-nos les entranyes, ben endins on s'amaga la veritat del nostre ésser. Felicitats pel poema i gràcies pel comentari.

1 abraçada. ESPIRAL

És bonic el sentit que se li pot donar... pensant de cara amb la possibilitat de que la sang surt del cor, i al cor és on hi ha els sentiments més íntims i més purs, potser encara no intoxicats pel cervell.
Salutacions Aleix!
Cesc (eloi)

Escoltar (llegir) poesia.

És quelcom que no es pot explicar.
Com la pròpia sang que batega;
s'ha de sentir: A crits, a cops,
a carícies...de ben de fons.
Com no mes poetes com ara
Aleix de Ferrater, poden fer,
et poden fer...si tu pots
si tu vols...

Encara pot rajar molta de sang
mentre hi sigui...mentre la bombi el cor!

Una intensitat que et cala ben profundament. Fas servir un element tan universal i contundent com és la sang, És un poema que no es pot interpretar amb la ment sinó que cal sentir-lo amb els "sis sentits" (sic) i deixar-se engolir per la intensitat que traspua.

Un plaer llegir-te i que em llegisques!

...emotiu, "eixit dels budells" com diria l'amiga 'gypsy'.

Felicitats!

M'he quedat bocabadada després de llegir el teu poema i (cosa estranya) m'he quedat sense paraules per comentar-te'l. Però intentarem trobar-les. En primer lloc, la sang és allò que heretem dels nostres avantpassats. És allò que ens és més personal, més nostre. "Ho porta a la sang", diem, i volem dir que aquella persona ja ha nascut amb aquelles característiques, amb aquells dots o dèries. Quan escoltem la sang, fem allò que ens és instintiu, intuïtiu i arrelat al nostre ésser.
Tanmateix, el fet de beure la nostra sang i banyar-nos en ella és una idea totalment original, eixida d'una ment poètica com la teva. Les imatges són genials, fins i tot la banya del croissant és encantadora.

Salut i molta força

;-)

Un meravellós poema, ple d'intensitat i intencions plaents.
I un miler de gràcies per ser tan bon fidel lector meu.
Una forta abraçada.

Tota una declaració gastronòmica. És un boníssim poema, Aleix!!! per menjar-se'l.
Gràcies, també, pel teu comentari.
Un petó
Glòria

Un poema fantàstic! Per mi el trobo molt original i ben escrit. Felicitats!
Edgar

Aleix, trobo que has escrit un poema potent, contundent, visceral, i amb un registre diferent. M'ha impressionat força més pel què no dius, - i aquí el lector pot jugar amb distintes possibilitats interpretatives-, que no pas pel que dius.
Un cop més, encantada de passar pel teu racó i gràcies pel teu comentari que m'ha fet molta il·lusió, ja que feia molt temps que no publicava per sequera severa, hehe!
Una forta abraçada, company!

volia dir petons :)

Venen ganes de partir-se un en dos i que ens surti de dins la ràbia i la força que hi tenim. Tal i com expreses en els teus versos tan valents.
Gràcies mestre també pels teus amables comentaris
Perons
Marta

Carai Aleix! Que m'espantes! XD! Jajaja! Em recordes el Georges Bataille... vaig llegir MI MADRE fa un temps, ja, i vaig sofrir a borbotons. Però sí, així és com s'aprèn de la vida, descomposant-nos i tornant-nos a composar. Encara menjaré un tros d'all per berenar... XD! Records!


Sergi : )

Estimat Aleix,
Començo després d'un temps quasi inactiu per problemas diversos i em trobo amb aquest GRAN tros de poesía: més contundent, imposible. Una poesia que estripa els teixits, que obre el cor i que empeny amb força a lluitar.

Una poesia que fa reflexionar per llançar-te a la lluita. M'ha agradat molt!

Una abraçada,

Materile

Hola Aleix, una poesia que demostra el teu sentir, fort, punyent. Dius el que vols dir.
Una abraçada.
Angelina

als que ens tens acostumats. No sé si he copsat bé el que vols dir: Jo diria que és fruit del neguit que ens fan viure les circumstàncies actuals de la nostra estimada terra.
Un relat contundent i colpidor.
Una abraçada, amic Aleix.

de la sang, la força d’un puny tancat, la força d’aquest poema...m’encanta
Una abraçada
Josep

colpidor i desgarrador... una imatge que descriu moments de gran convulsió interna de forma magistral

records aleix !! ;-)

... en que no voldriem ser nosaltres, sinó tan sols veuren's des de fora i saber el que realment ens passa. Moments de confusió en els que ens volem retrobar. A vegades ho aconseguim i d'altres hem de tornar a endinsar-nos en la quotianitat per veure per fi la llum.
Una abraçada d'un que cada día busca i a vegades es trova.

A la porra a anat el comentari, no se com ho faig, però tinc una facilitat per esborrar coses!!! Ai que et deia, si que es un poema sorprenent fort i colpidor... entenc que parles de les arreles, del interior, del cor i del fel...
Potser en un moment baix i malparit... la sang impressiona molt, i obrir-se les costelles...¿? deu fer mal... que ens suggereixes que obrim ... que ens obrim interiorment? el nostre sentiment visceral? tan se val... potser no l'he compres... o potser si...
Amic i seguidor de Relats. Aleix , no se com preguntar-te, com dir-te, que vaig llegir un comentari teu on deies que no hi veies, això em va deixar tristorra; a mi em fa por la foscor i quan el pare va perdre la vista... ni t'explico,,,,
Tens un ordenador adaptat? Tu mateix amb les lemes del dits llegeixes i escrius? No contestis si no vols.
Una abraçada
Anna