ES FONDRAN

Montse, m'agrada com expliques les sensacions del teu personatge en obrir la nevera. Tot es susceptible de ser extrapolat a un altre món de significats i tu n'ets la maga que ho fas possible

Petonets, bonica

Admirable exercici d’observació. M’agrada com vesteixes de vida i miracles uns simples dolços de gelea. Però, els sentits d’un infant són tot això i molt més.
Els meus néts condueixen vehicles imaginaris amb les llesques de pa a mig mossegar, o atorguen qualitats impensables a les galetes, als cereals o als llacets de la pasta. A tot allò que cau a les seves mans a l’hora de menjar. Joguines que es mengen o aliments que juguen.

Realment la vostra nevera, pel que veig, s’ha convertit en un dolç paradís habitat per follets de gelatina. Paradís i follets que es faran realitat tan bon punt els besin.

Quin gust llegir els teus relats i degustar-ne la fantasia que regalimen.

Raül