AU REVOIR, AMIE

Un relat de: Narcis08
Asseguda dins d'un llit
vora un(a) (gran) coma
espero el vespre en què el sol
amidarà la poma del pecat.
I s'exhauriran les ombres
i els seients sense homes,
i deixaré de pensar en el tot
d'allò que em conformava...

Comentaris

  • Preciós poema.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 05-05-2014 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema. Fa somiar, és relaxant (o almenys per a mi sí que ho és).

    No entenc el sentit del poema, però no cal que l'entengui. A vegades, les paraules són com una melodia de piano, una melodia de fons.

    T'he afegit com un dels meus nous autors preferits.

    T'animo a seguir endavant com a escriptor.

    Que vagi bé!!!

  • Comiat de lletra[Ofensiu]
    Aleix Ferrater | 29-04-2014 | Valoració: 10

    Ostres Montserrat, feia temps que no et llegia i això és una bomba! Breu, intens i ple de símbols tan personals com compartits. Moltes, moltes gràcies pels teus comentaris! Et fitxo el correu electrònic i el blog. Una forta abraçada, poetessa del càntir!

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Narcis08

Narcis08

24 Relats

58 Comentaris

31518 Lectures

Valoració de l'autor: 9.95

Biografia:
Em dic Montserrat Aloy Roca, i el meu pseudònim artístic és @cantireta, amb què publico a les xarxes socials i al meu blog, cantireta.blogspot.com.

Sóc filòloga anglesa per la UdL.

Escric articles d'opinió i poemes. Tradueixo de l'anglès al català i castellà.

Dic poemes i presento llibres, si m'ho demanen.

Tinc correu: [email protected], podeu escriure-m'hi si el que poso aquí us ha corprès o voleu usar-lo per recitals, SEMPRE AMB MENCIÓ.

La IA no forma part de la meua manera d'escriure, ni el ChatGPT.