AU REVOIR, AMIE

Un relat de: Narcis08
Asseguda dins d'un llit
vora un(a) (gran) coma
espero el vespre en què el sol
amidarà la poma del pecat.
I s'exhauriran les ombres
i els seients sense homes,
i deixaré de pensar en el tot
d'allò que em conformava...

Comentaris

  • Preciós poema.[Ofensiu]
    unicorn_gris | 05-05-2014 | Valoració: 9

    M'agrada aquest poema. Fa somiar, és relaxant (o almenys per a mi sí que ho és).

    No entenc el sentit del poema, però no cal que l'entengui. A vegades, les paraules són com una melodia de piano, una melodia de fons.

    T'he afegit com un dels meus nous autors preferits.

    T'animo a seguir endavant com a escriptor.

    Que vagi bé!!!

  • Preciós poema[Ofensiu]
    Calordeforn | 30-04-2014

    Preciós poema

  • Comiat de lletra[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 29-04-2014 | Valoració: 10

    Ostres Montserrat, feia temps que no et llegia i això és una bomba! Breu, intens i ple de símbols tan personals com compartits. Moltes, moltes gràcies pels teus comentaris! Et fitxo el correu electrònic i el blog. Una forta abraçada, poetessa del càntir!

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Narcis08

Narcis08

22 Relats

56 Comentaris

24314 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Sóc filòloga anglesa per la UdL.

He viscut 2 vides i 1/2. Ara refaig rels a Tàrrega.

Em dic Montserrat Aloy i Roca a la vida real. Escric en català: articles, poesia, contes i teatre. També tradueixo poesia de l'anglès al català. També dic poemes, faig performance i presento llibres, si m'ho demanen.

Tinc correu: cantireta@gmail.com
I tinc un bloc en què hi cap de tot, sou convidats a passar i participar-hi:
http://cantireta.blogspot.com