VISCA L'IMSERSO

Un relat de: Jaumedelleida
Visca l’ IMSERSO…

Ja fa uns quants anys que per raons de l’edat, puc gaudir dels generosos viatges que ofereix l’Imserso a nivell de la nostra geografia, i als quals, quan la sort m’afavoreix, escullo els destins que són del meu gust. Tot i no resultar car, és evident que el fet de anar-hi cada vegada sense companyia em resulta gravós en tenir que ocupar les habitacions corresponents pagant el suplement d’individualitat.

Sempre vaig somiar en què, arribada cada ocasió, em trobaria amb alguna usuària d’edat més o menys semblant a la meva (és impossible somiar en aquest col•lectiu trobar alguna joveneta de bon veure i… lliure que fes pensar en un possible “afer”) que pogués compartir habitació i així estalviar-nos el suplement adient. Però vet ací, que en la darrera vegada, la cosa fou molt distinta a les anteriors.

Aquest darrer cop, el viatge fou amb el TGV i és clar, tots quatre vagons inicials del comboi, eren ocupats només per gent del “gremi”, i casualitat de les casualitats, el destí em va jugar una molt bona i fructífera passada. Se’m va seure al seient del costat, una recent estrenada usuària de l’Imserso, que (ignorava l’edat) semblava haver-se colat perquè ningú diria que complia amb les condicions exigides per gaudir del col•lectiu. Vestia correctament, discreta, faldilla relativament curta, amb la qual cosa, podia lluir de bones cames, que jo mai vaig deixar de contemplar i imaginar que s’hi amagava més amunt.

La durada del trajecte (unes cinc hores), fou suficient per poder xerrar de tots els temes i conèixer-nos una mica. Ens aveníem en tot, i només em faltà sortosament que fos ella, la què, atesa la nostra singularitat, em proposés si tenia inconvenient en arribar a destí, demanar a l’Hotel, de compartir l’habitació i així ens sortiria molt més econòmica l’estada.

Evidentment vaig accedir de seguida i així ho vàrem fer. La cosa prometia molt maca i el neguit en conviure amb algú, més aviat desconegut encara, però interessant, em va fer sentir cofoi i em pensava que em rejoveniria una mica i em faria sentir l’orgull de ser un home, sencer, madur, viril (encara) i complaent. Passaren els 3 dies (amb les corresponents nits) però la meva resposta física no va ser la més desitjable. No sé si ella, la meva companya d’habitació, és el que potser s’esperava o fins i tot volia.

La farmàcia més propera que em podia haver resolt el dubte i de pas haver-me solucionat el tema, restava en una població massa llunyana i un taxi exprés per a l’ocasió, no hagués ni de bon tros, compensat l’estalvi econòmic que vàrem cercar tots dos en voler compartir habitacle. Malgrat tot, crec que puc dir amb satisfacció: Visca l’Imserso

Comentaris

  • Narcis08 | 13-09-2014

    Però tens una conversa entretinguda, i de vegades compta molt!

  • Ja passa, això[Ofensiu]
    voltor | 11-09-2014

    El Senyor dóna faves al que no té dents...

l´Autor

Foto de perfil de Jaumedelleida

Jaumedelleida

365 Relats

728 Comentaris

369777 Lectures

Valoració de l'autor: 9.73

Biografia:
Jaume Climent o Jaumedelleida. Lleidatà d'obligació i devoció.
Considerat un observador ciutadà de la seva ciutat natal, fa que a vegades col·labori amb la premsa local, mitjançant Cartes al Director i d'altres publicacions veïnals.

Autor de la novel·la L'ANSIA (Novel.la tèbia) [Gènere eròtic] Editorial CARPE DIEM (esgotada a llibreries, solament disponible digitalment a través del seu blog: Jaumedelleida

Autor del poemari BATECS (Amors, Enyors, Eros) Editorial:HONTANAR

Correu de contacte: jaumedelleida@gmail.com