Damunt la pinassa

oh...oh... :-)

M'has deixat meravellat Aleix.

Tan sols una reflexió. Quan escrius "de juny lluent i entranyes de vint anys." em ve la imatge de la mitjana edat amb passió jovenívola. Potser m'equivoco ... o no. Tan fa.

Quam em preguntes si recordo la plaça de Sant Felip Neri, t'he de dir que justament aquell paràgraf està pensat per a descriure-la. A dues passes hordes de turistes camí al pati de la catedral i allà la més absoluta pau. Fa una setmana vaig comprar un quadre en una tenda de segona ma que es veu al fons aquesta plaça. No m'hi vaig poder resistir.

Saps? Em sembla que així que pugui baixar a Barcelona et faré una visita a la teva gàbia com tu dius, i que jo penso que més deu ser un lloc avançat d'observació.

Una abraçada.

Jordi.

P.D.
M'encantaria que m'escrivissis alguna vegada. (jordiabellan@gmail.com)

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu poema ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores del Concurs ARC de Poesia Eròtica «Traços de desig», per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça (concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ TRAÇOS DE DESIG, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,

Comissió Concursos

- - - - - - - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ TRAÇOS DE DESIG

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement ........................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el POEMA ...................................................................................................
del qual en sóc autor/a, en el recull "Traços de desig".

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

Data .......................................

- - - - - - - - - -

Important: Us recordem que aquesta convocatòria és oberta únicament a persones sòcies de l'ARC.

Per associar-vos a l'ARC, cal descarregar i emplenar aquest document: Formulari d'inscripció. Una vegada complimentat, cal fer l'ingrés en el compte i enviar-lo juntament per correu postal a l'adreça de l'Associació de Relataires, (Carrer Terra Alta, 11 - 08338 - Premià de Dalt) o bé escanejar-ho tot i enviar-ho per correu electrònic a l'adreça de l'Associació: A/e: associacio.relataires@gmail.com

Preciós poema carregat d'erotisme i sensualitat, que clou amb un toc precís: "Dins el bosc la pinassa s’humiteja."
Feia molt temps que no entrava a comentar (em falta temps!) Sempre passo de puntetes sense fer soroll, però i avui m'ha agradat trencar el silenci... Una forta abraçada, amic meu!!!

pd- Per cert, l'Aurora no hi estaria gens d'acord amb la decisió d'en Joan, però el fet de poder exercir el dret a decidir sobre el seu propi cos...Aiisss, tal com dius, això ja seria un altre tema

M'ha vingut al cap, entendràs que salvant les distàncies, Papasseit amb el seu "Dona'm la ma/que anirem per la riba...". Saps que sempre m'ha encantat la senzillesa amb que expresses els sentiments, aquest dur-ho tot a flor de pell i servir els sentits en safata per convertir les petites coses en petites grans experiències.
Feia temsp que no passava per aquí i m'ha vingut de gust arribar-me directament als teus poemes.
Una forta abraçada!

...el ritme en que s'anaven succeïnt les accions, el desig. Genial el tracte de les paraules. Tot plegat, de pel·lícula, perquè he aconseguit imaginar-me un munt d'imatges mentre llegia! Moltes felicitats!!!

Res a afegir al que s'ha dit, Aleix. Veig que hi ha molta gent que et comenta. Fan goig aquests poemes i relats que escrius, tan sols pel fet de tenir tants comentaris. T'envejo per la teva capacitat d'atraure tanta gent al voltant de la teva obra escrita. Serà per algún motiu que et comenten. No dubto de la qualitat dels teus escrits i del llenguatge divers i tan ric que empres en cada un d'ells.

Aprecio molt els comentaris que fas als meus poemes i relats. Sempre em deixes deus, però el que m'agrada més és el contingut del que dius. M'has dit que vas ser a Centelles d'excursió. Sí, és un poble molt bonic pel que fa a l'entorn natural que té i els castells que l'envolten, sobretot: el de Sant Martí de Centelles i el Castell de la Popa (tot i que és a Castellcir). Amb el meu pare i un oncle anàvem a buscar bolets per aquests boscos que ens envolten. Ara ja no hi anem tant.

Gràcies pels teus comentaris un cop més.





llampi qui pugui!

... en mans d'un poeta... que vols que surti si no un molt bon poema? Com son tots el de l'Aleix, que a més te un cor generós i es passa a comentar.me les meves cosetes !!
Qualsevol situació la converteixes en literatura, en poemes !! Fantàstic i segueix , segueix que se't troba a faltar si trigues gaire !!

Anna

M'has impregnat meravellosament d'un estat gòtic i medieval, recorrent senders de boscos clars i dosis de foscúria lluminosa, llengües de sal i sucre i alteracions enigmàtiques sorprenentment i emfàticament a la recerca de les escletxes sirenoidals.

T'ho agraeix:


Sergi : )

"Vine, corre, anem, tenim una horeta!", diu el poeta conscient que el temps vola. Una hora és un tresor que cal invertir bé. Hi ha tot un seguit d'imatges ben dibuixades: el llamp que anuncia la tempesta, la pluja que esclata, el tren que xiula, els jocs dels dits i els llavis. Imatges que també deixen en el lector "ganes de mossegar". I és que condensada en aquest poema hi ha una gran història que incita a viure el moment, aquesta "màgica horeta". M'ha agradat moltíssim. Felicitats, Aleix!

Ets el poeta de l'immediat, dels canvis de llum, dels colors brillants, del tacte i l'olor. Tens tanta sensibilitat que ens la saps trametre, i ens veiem panteixant amb ànsia i alegria, entre pinyes i la seva olor intensa...un flaix de l'intensitat. Molts petons

a

Com sempre, per falta de temps, no m’he pogut posar fins ara a fer un bon repàs de tot el que van escrivint els companys relataires, sigui per aquest concurs en concret, o per tot el es va presentant. És una gran experiència anar llegint els relats i anar veient fins on arriba la imaginació i com la va desenvolupant cadascun de nosaltres en el moment de presentar un relat.

Els teus, els trobo d’una qualitat extraordinària, presentis el tema que presentis, sempre l’acompanyes de la imatge i del color del paisatge, d’una manera tan intensa, que quasi es podria dir que en sents l’olor. Aquesta olor que et recorda la pinassa, l’aigua de la pluja al caure, amb el seu ressò tan especial i fins i tot et sembla veure aquella parella i quasi bé sentir el soroll de la cremallera i notar les espurnes de les mans intentant descordar els botons i aquell llamp atrevit que vol descobrir els secrets de la parella i el rerefons del xiulet del tren...

M’ha agradat molt el teu relat Aleix, aquest i tots els que escrius!

Gemma

que traspuen sensibilitat i molt d'ofici. La urgència de la primera joventut es transmet per aquest trasbals de botons i cremalleres i aquest llit de pinassa que no incomoda gens. Ni tan sols quan la pluja mulla els cossos dels amants.
Molt bo, Aleix

que llueix com el Sol del mes de juny on la passió dels vint anys no l’atura
ni la resina ni les punxes de la pinassa. Fabulós Aleix.
Una abraçada
J

Tot i que damunt la pinassa no s'hi està gaire còmode, s'entén que amb la passió i les presses un tingui tots els seus sentits absorts en la persona amada.
M'he llegit els versos dues vegades per assaborir-los bé. Em semblen maquíssims!

Fins aviat Aleix! petonassos

d’aprofitar l’horeta que hi ha entremig d’un comiat, molt ben narrada en aquest poema, que suggereix l’amor entre la pinassa i les presses amb els sostenidors i les cremalleres...

ens tenim entre pinyes i pinassa
i mans d’espurnes entre els teus botons
i pits rodons encesos bategant...

qui no les ha tingut? Quan el desig crema, quan els vint anys empenyen...

Tots els teus poemes estan sempre rodejats d’un marc molt clar que situa el poema. No sé el grau de ceguera que tens però és com que el què veus o bé els teus records els tens tan clars i ens els fas veure tan clar....que els que no veiem som nosaltres.

Espero que aquest comentari no t’hagi molestat, però és una cosa que sempre penso quan llegeixo els teus relats siguin prosa o poema: l’entorn sempre pesa molt en ells
de manera tan nítida que sense voler t’hi trobes a dins.

Espero que hagis començat bé l’any. Jo tan atrafegada que fins avui no he pogut entrar a poc a poc per poder comentar.

Una abraçada

Excepcional. M'agrada molt

gràcies Aleix !!! ;-)

Genial! Venint de tu sabia que m'agradaria, però ho volia comprovar!
Hi ha un munt d'imatges molt ben trobades, és un relat que fa olor de mediterràni, i la ubicació temporal també és idònia "l'estiu se'ns escola de les mans...o ara o mai!"

d’un “aquí te pillo, aquí te mato” (no sé si hi ha equivalent en català), encara que seria més apropiat “aquí te la endiño”. Espero que no els piqui massa el cos per la pinassa...
És el que té el desig: No té espera, i menys si depèn d’un tren.

desig, llamps i trons... vessa l'amor i el gaudi

admiració tinc... ;-)

Sobren els comentaris, tornaré a llegir el teu poema, que també és, ara , nostre, i sentiré la cadència dels amants, el gust de cada mot, mai sobrer, la flaire del bosc dins la febrada de l'amor.

Tot ell farcit de vida, de joventut, de presses, de desig, de gaudir del poc temps que queda. Dies separats, un calvari pels joves amants. I ells, conscients de tot plegat, cerquen aquest racó idíl·lic, damunt la pinassa humida, per apaivagar la passió mútua abans que arribi el darrer tren. Quines imatges més belles!
Quin poemàs, Aleix!
Una abraçada, company!

...bosc, de desitj, un mar de sensacions, d'olors, no hi ha horari ni lloc estrany per fer l'amor.
Com sempre genial.
Una abraçada.