Carles Ferran, in memoriam

Vam coincidir en un recital al Segrià, una cosa molt maca que organitzava el Joan Abellaneda. Ens van fer una foto de tots dos i la vaig posar al blog, perquè ningú no sabia quina cara tenia jo en aquell temps... soc una mica tímida.

També li vaig traduir un poema a l'anglès per a son fill. Ara que miro la foto, recordo quina bella persona. L'enyoro.

(PD. Soc la Montserrat Aloy, i encara no havia escrit aquí des de fa... qui sap quan)

Salut a tothom.

M'havia passat per alt aquest poema i em sap greu. Però els que hem tingut la sort de conèixer en Carles, jo al grup Reversos, el recordarem sempre. I recordo especialment, sempre, el seu somriure tímid i la calidesa de les seves paraules. Un homenatge a l'amistat, la música i la lletra. Una forta abraçada, Raül!

Aleix

Els teus versos, harmonia de sentiments, deixen palesa la gran amistat que us teníeu.
Vaig conèixer al Carles en alguns dels actes de RC a Barna. Atent i proper, vàrem fer breus converses.
Salutacions.

Bonic i emotiu sonet per un amic : Carles Ferran. No l'havia tractat gaire en la pàgina web, però si que recordo que va ser un dels primers a comentar-me un relat meu quan vaig entrar per primera vegada.

Un record per ell.

No el vaig conèixer, però sí n'havia fet alguna lectura. Parlant dels records va escriure
...
Si em sobreviuen, seguiran parlant de mi
després de la partença:
com la lluïssor d’un estel extingit,
durant anys llum amagant-ne la mort.

Amb molta cordialitat acompanyo als que en van ser amics!

Potser no és la millor foto que li van fer, però és ell.
Un poema que dignifica una persona humana, amb gran sensibilitat, a qui tu has dedicat unes belles paraules. M’agrada el poema i les teves paraules. Un poema no ha d’agradar a tothom, i aquestes paraules no han de ser diferents d’altres poemes, però el que sí que fan és arribar al cor, el de tots els qui el coneixíem, i als d’aquells que no han pogut arribar a conèixer-lo.

Comparteixo aquí l’enllaç a la pàgina de reversos, d’on he tret la foto, perquè aquells qui no el van arribar a conèixer, tinguin un petit referent, i memòria compartida.

Gràcies pel poema.