EM VAN PLANTAR

Em van plantar.
A darreries d'agost, amb la calor.
Em digueren que fos forta,
que rúfol i tot calia preservar
l'origen i la llavor amb el reng
ben traçat. Que plouria.

Em van llaurar.
Aquí a l'Urgell, on mai el temps
s'equivoca, perquè a la boca
només hi cau el fel de l'error.
Que pacient el pagès també aprèn
a plantar contra el desig.

Em van fer most.
Sense prendre'm gaire la pell,
mossegant el pinyol, només.
A la lleixa deixo
el futur escrit en vidre verd.
Prop de la conca, de l'ull.

I rego la paciència.
Que ve de dalt.
Descarrega.