Ser o estar

Un relat original i ben escrit. Quantes històries enginyoses no es podrien escriure amb les curiositats de la nostra parla? Molt divertit! Mil gràcies, Aleix!

Ostres, què enginyós. Un relat divertit, fresc i molt ben trobat!

Tens més raó que un sant. Potser que Sant Capricornino de los Altos Montes. Tens raó perquè, a veure, què passa amb les cabres? Són més boges que la veïna del quart? O que la caixera del Mercadona? Perquè s'ha d'insultar les cabres si són bones, amables, fan "beeeeeeeeeeeeee" o "baaaaaaaaaaa", es cuiden dels seus assumptes i no es posen amb ningú?
La culpa la tenen els prejudicis, els estereotips i, com per a tot, la crisi econòmica.
Apa, que tresquis ben a gust i fins una altra.

fer un relat com el que has fet i tindre eixa valentia de fer-ho com a ser una cabra... i així relatar un conte molt colpit i molt bo. Està molt bé i té la seua originalitat. Un cordial salut de Rafael Molero

Ostres Aleix, acabo de llegir el teu relat i "t'has quedat amb mi", no sé com ho fas però com he llegit d'alguna companya, de tot en fas un argument i aquest, molt divertit per cert!!!

Moltes gràcies pel teu amable comentari i com sempre, un plaer llegir-te!

Una abraçada.

Gemma

Caram Aleix, no sé com t’ho fas però de qualsevol cosa en treus un relat ben bo.
Aquest cop m’has enganyat, encara que tan sols al inici. M’estranyava el vocabulari, no era el teu d’altres relats. Al final ho he entès, era idioma caprí. M’ha encantat el relat divertit i ple de sentit.
Una forta abraçada

Hola Aleix de Ferrater.

M'agrada el teu relat, és bastant bo i fa pensar. A més de senzill, amè i fàcil d'entendre.

O ésser (ser) una cosa sòlida, o estar de manera inestable, crec que tu vols dir això mateix, més o menys, ¿no?

De totes maneres, el que fan les mares no només és una cabronada (no crec que tu volguessis dir això). És una cosa noble. Molts nens, sense les mares que els van ajudar, no estarien on estan. Les mares mereixerien amor dels fills quan no els tenen. Que sigui part de la seva naturalesa no vol dir que no tingui molt de mèrit. Això en les mares que són bones, que no exactament totes ho són.

A vegades cal patir per fer coses bones.

En tot cas, sí que la vida és crua i agre no poques vegades. És part de l'existència. Som com cabres que hem d'escalar tota la vida una montanya. Just o injust, és així.

Perdona, però tinc coses per fer. Ens veurem després. Una abraçada de Unicorn Gris.

original Aleix, com sempre és un gust llegir-te, a més aquí amb humor intel.ligent !

una abraçada
joan

que està com una cabra però té nom de dona. I de santa d'un poble molt gran. Véskeifotrem, renec finlandès ;-D

...que els irracionals expliquin els nostres raonaments.
M'agrada el teu escrit perquè et poses en la pell del cabró, ets un bon Home!
Un petonet
Pinya de rosa

...que els irracionals expliquin els nostres raonaments.
M'agrada el teu escrit perquè et poses en la pell del cabró, ets un bon Home!
Un petonet
Pinya de rosa

I no tan sols les cabres és poden rebelar... les vaques (estàs com una vaca), les foques idem... els animals en general ... (ets un animal), els micos (fer el mico, semblar ...) etc.
I dins els genere animal de diues cames si anem pensant deu n'hi dó !!
Les mares, les putes, la paraula subnormal i derivats... no tenim més imaginació ?

Anna

Original, divertit i amb un punt de crítica social. Per cert, aquest cabró, a banda d'estar molt indignat amb els humans, el veig molt posat en temes futbolístics... hehe

Que divertit aquest pessebre vivent!!! Molt original, de debò.

De qualsevol cosa en treus punta. Hi ha hagut un moment, quan parles del lloro i de Puerto Rico, que m’has fet venir a la memòria “Un lloro, un moro, un mico i un senyor de Puerto Rico” d’un tal Sabater i Aribau.
Endavant, Aleix, continua escrivint.
—Joan—

M'ha recordat un acudit: Un home que va pel carrer i dirigint-se a un conductor li diu: Que això és un pas de cabres, Zebró!!!
Abraçades a tu i a la teva esposa.

Que ens han fet pobres cabretes per a que les utilitzem com a mots pejoratius per a referir-nos als humans? Sort que ha sortit una bona ànima com l'Aleix a defensar la seva causa. :)
Records relataires!

Sí senyor, el portantveu de la família dels caprins té molta raó: per què tot humà s'ha de ficar amb ells? Riure-se'n? Burlar-se'n? Estic molt d'acord amb les profundes reflexions d'aquest cabró. Tenen tant de pes que, a partir d'ara, quan - amb tota la confiança del món- li digui a la meva amiga que està com una cabra penso dir-li: Noia, estàs com una sargantana! Per què no?
M'has fet riure molt, Aleix, i això no té preu. La meva enhorabona pel teu bon humor! I que duri sempre, eh?
Una forta abraçada, company.

Un relat molt original que juga amb les expressions populars i a la vegada aprofites per donar-li un toc crític de la societat i també humorístic. Felicitats pel relat Aleix, perquè les cabres també tenen dret a la dignitat ;)
Edgar