Em remou la teva espera

Un relat de: Miquel Santaeulàlia Casas
Quin rebombori remou l'entranya esquerpa dels sentiments. Garbuix de paraules no dites, bocins de mirades. Tot en el balanceig precís de la incertesa, el cert viscut, el cert per viure. Com la remor de l'onada que retorna l'aigua sobre ella mateixa. La bateria del mòbil s'ha exhaurit. El record del darrer bes diu el que cal, que l'escuma blanca omple de blondes els meus ulls. I fan l'amor les orenetes, lluny del mar.

I si fan l'amor, les orenetes, malgrat sigui lluny del mar, he d'evitar batre el desig sota les blondes? I ca!...encara m'atrau amb més cremor rebregar la meva pell a cada onada. La lluna ha crestat cada un dels pensaments, orgia de colors, callada la nit sobre els llençols. El mòbil rau en el silenci de les ones. El temps redueix l'espai fins la trobada dels brillants, mirades penetrants que gronxen un llevant que bufa suau. Caminarem cada boci dels sentiments sobre l'arena. L'onada pinta d'humitat la sorra nua.

Comentaris

  • És meravellós [Ofensiu]
    jovincdunsilenci | 15-07-2015 | Valoració: 10

    com dius el que penses i el que sents. La teua prosa és, certament, increible. M'ha impressionat, tan poètica i precisa. Llegir-te és un plaer.

  • Preciós![Ofensiu]
    Ibeth | 14-07-2015 | Valoració: 10

    Es fantàstic com recreas visualment les emocions,
    "El record del darrer bes diu el que cal, que l'escuma blanca omple de blondes els meus ulls. "

    Gracies! et seguiré llegint.
    Ibeth

  • es precios[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 12-03-2015 | Valoració: 10

    M" agrada molt
    Ens veiem
    Montse

  • betixeli | 06-02-2015

    Quin relat poemat tan dens, cada frase dibuixa tres o uatre conceptes!
    M'agrada, ma'grada que cada línia es pugui girar com un mitjó i dir més d'una cosa a la vegada...el mòbil segueix mut dins el silenci de les ones"...i si el llegís per tercer cop, encara hi llegiria més coses!

  • gypsy | 22-12-2014


    El mar té quelcom que atrapa, fins i tot metafòricament. De seguida el veus, i millor encara, el sents. Les onades, la remor tranquil·la. Fins i tot fredor primera. L'oceà. Allà on tot comença i acaba.

    He trobat el teu text preciós i precís, escrit amb el bisturí d'ún cirurgià. I alhora, les sensacions que transmet, blanes, belles, com quan fas ioga i t'escoltes per dins. I només respires i et sents. Jo, t'he sentit, almenys així ho crec,

  • M'agrada[Ofensiu]
    Narcis08 | 13-09-2014 | Valoració: 10

    !!!

  • Miquel[Ofensiu]
    Gabriel M. | 25-07-2014 | Valoració: 10

    Una prosa poética meravellosa.
    Un verdader plaer llegar-te.
    Una abraçada gran.

    Gabriel M.

  • Sentiments salats[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-07-2014 | Valoració: 10

    Una prosa magnífica, poètica cent per cent, ambientada a prop del mar, on els sentiments sempre es deixen anar. què tindrà la sal en aquest camp? Deu ser el sol potser. sigui com sigui, una història bonica, incerta i, repeteixo, amb un estil prosaic preciós. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10