AMNISTIA

Un sonet que a banda d’estar ben fet, segons diuen companys que en són entesos, per a mi és un senzill i gran acte d’amor.

Hi ha color, aroma, silencis que parlen i actes que desvetllen complaença.

Jo no miro la forma, sento l’emoció del moment que descrius i et dic:
ÉS PRECIÓS!

Una abraçada
Núria

Com les flors, que tenen els seus codis elaborats per costums i regles -en general noe scrites-, alguns codis de la poesia ajuden a transmetre els miassatges per sobre o més enllàde els paraules.
Aquest sonet, que es desenvolupa amb rigor dins la servitud a les formes canòniques, s'embulla amb l'aroma de les flors i ens llança un emotiu missatge de reconciliació.

Fantàstic, solsament hi falta acompanyament musical.

... de fer un sonet, en el seu moment... s'ha posat de moda a R.C? Li deia a Atlantis que en el meu cap ho veig tan traballós, de fer concordar tanta cosa que tan sols per això ja us mereixeu el meu respecte.
Però a més en gaudeixo, les flors que ens fan passar l'enutg amb el nostre estimat... una bandera blanca per signar la pau.

Gràcies per anar-me seguint.

El resultat de l'endevinalla, no sé si te'n recordaras ara era el Sol, (el mugro) i l'estela de llum que va cap a ell o en ve a l'aigua (la llengua).

De moment no he concretat res per a la prsentació a LLeida , però abans d'acabar l'any l'hem de fer,ja t'avisaré.

Peto
Anna

Caram, redéu, quin sonetàs! Un cant a la ginesta magnífica, a totes les cèl·lules de la seva olor maragalliana. La ginesta amb tanta olor és la meva enamorada quan vé el temps de la calor. Ma mare sempre en tenia un ramet quan podia. M'has emocionat. Una abraçada Aurora.

Aleix

Un preciós sonet que arriba al cor. Enhorabona Aurora pel teu art i gràcies per compartir els teus escrits i poemes.
Una forta abraçada

No fa massa dies, donava la benvinguda a la mètrica clàssica a una escriptora de RC. No recordo ara mateix si ja ens havies sorprès amb algun sonet temps enllà. De totes maneres, no només vull donar-te la benvinguda sinó també felicitar-te per l’exercici poètic que ens has regalat.

Hi ha dues coses a comentar. En primer lloc, la temàtica. Segueixes fidel als temes propers, a les experiències quotidianes. En aquest cas a la situació incòmoda d’una col·lisió sentimental. I hi aportes una solució senzilla i delicada, un ramell groc de ginesta, un pom que salva la tempesta, i arrenca d’un grapat la fel feresta. Les flors, segons tu, empren llenguatge eloqüent fent possible el retorn a l’harmonia, ja que parlen d’indulgència i d’afecte, fins i tot de saviesa. Harmonia que s’olora en cada pètal. I, com sempre, ens ofereixes tot un ramell d’imatges delicioses.
En segon lloc, la tècnica. La rima és perfecta i el ritme, sempre lligat a l’accent a la sisena síl·laba –suposo que saps que també pots combinar-ho amb els accents a la quarta i vuitena–, amb alguns dubtes als quatre primers versos dels tercets. Poc importants, però, ja que si apliquem les llicències poètiques corresponents, són absolutament correctes.

El teu sonet és harmònic i bell. Benvinguda, doncs, al club. I amb nota.

Raül

val la pena viure un entrebanc per rebre com a desgreuge aquest sonet tan delicat....Felicitats, aurora.......Gràcies pel teu bondadós comentari al meu escrit..
Una gran abraçada!!!

val la pena viure un entrebanc per rebre com a desgreuge aquest sonet tan delicat....Felicitats, aurora.......Gràcies pel teu bondadós comentari al meu escrit..
Una gran abraçada!!!

per fer sonets com aquell que fa la migdiada? :-O!!

To-re-ra!!

Ja saps de la meva ignorància supina vers la poesia... però també saps de la meva debilitat pels teus escrits.
Insistint en la meva ignorància poètica i, recordant els “versos” que ens feien llegir a col•legi, a mi —què vols que et digui—, m’agrada que les paraules rimin.
No perdo l’esperança que ben aviat ens regalis un del teus relats humorístic... Gràcies!
—Joan—

Tot i semblar fàcil , ja sé el que costa escriure un sonet , i aquí Aurora, te n'has sortit molt bé