ME BASTA ASÍ (Ángel González traduït)

Si jo fos Déu
i en tingués el secret
faria
algú igual que tu;
el tastaria
(com ho fan a la fleca
quan tasten el pa, o sigui:
amb la boca),
i si el gust fos
igual que el teu, és a dir
la teva flaire exacta, i la manera
de somriure,
i de servar silenci,
i d'estrebar-me la mà amb fermesa,
i de besar-nos sense fer-nos mal
- d'això n'estic segur: hi poso
tanta cura quan et beso;
llavors,
si jo fos Déu,
podria repetir-te sense fi,
sempre igual i sempre diferent,
sense cansar-me del joc idèntic,
ni menystenir, tampoc, la que fores
per la que esdevindries d'ací a no res;
ja no sé si m'explico, però vull
aclarir que si jo fos
Déu, faria
el possible per ser Ángel González
per a estimar-te tal i com t'estimo,
per esperar amb calma
a que et creguis tu mateixa cada dia,
a que sorprenguis tots els matins
la llum sorgida de nou amb la teva
pròpia llum, i retiris
la cortina impalpable que separa
el son de la vida,
i em ressuscitis amb la paraula,
Llàtzer alegre,
jo,
moll encara
d'ombres i peresa,
sorprès i absort
en la contemplació de tot allò
que, en aliança amb mi mateix,
recuperes i salves, mous, deixes
abandonat quan -llavors- calles...
( Escolto el teu silenci.
Sento
constel·lacions: existeixes.
Crec en tu.
Ets.
En tinc prou.)