És esfereidor aquest relat, on descrius un maltractament físic i psicològic. Saps mostrar una protagonista típica dels maltractaments, una persona que no veu sortida si no és mitjançant la mort, una persona que es queda quieta, potser muda, impotent davant la brutalitat del seu marit, patint per tothom (el fill, la mare) més que per ella mateixa. Però sembla que ja s'ha adonat que això no té final, ja no es creu al seu home quan li diu que no tornarà a passar. Potser amb una mica d'ajut és capaç de deixar-lo.

Un relat fabulós. Descrius molt bé el terror del literat davant del full en blanc quan es queda mancat d'idees. Ho narres com una historia de terror utilitzant les eines i trecursos de l'escriptor i amb una traça que em fa dir-te que tu no ets pas mediocre com el teu protagonista. M'ha encantat com descrius el tall amb el paper, tan dolorós, la sang al paper, que es pot interpretar com allò que corregim amb el bolígraf vermell, com arrugues el paper i com el reculls perquè realment les paraules que hi conté són teves i només teves, com comences i acabes amb la mateixa frase fent un final rodó...i aquest esperit que ronda per la sala... potser és la musa que se n'en fot. Felicitats!

M'agrada com escrius i m'agarada el teu relat, però a mi no em fa por, em fa pena. Pena que aquesta persona sigui capaç de qualsevol cosa per escriure bé. És com vendre't l'ànima al diable per tal de triunfar. M'agrada que hagis inserit els diàlegs que fan el relat més dinàmic.

Suposo que has traduït el relat de l'anglès al català i ha quedat tot barrejat. No s'entén gaire.

A mi m'ha semblat que qui trucava a la porta era algun pobre veí buscant ajut. El diable mai no es cansa. No sé si jo hauria pogut estar-me d'obrir la porta. Segur que el diable se l'ha menjat.

Això sí que és terrible. Que per tenir la casa neta i polida et carreguis a un pobre home que segur que també anava a llençar la brossa. Però és que la por de vegades ens fa fer disbarats. M'ha agradat molt com ho expliques i la sorpresa final.

Molt ben pensada aquesta jugada. És cert que cadascú té les seves pròpies pors i que el que em fa por a mi, potser no li fa por a un altre. Tot i que jo sóc molt poruga, quan era una adolescent anava a veure les 24 hores de pelis de terror. Hi havia de tot, també molta peli de sang i fetge. I després m'estava una temporada que veia fantasmes per tot arreu. Per això m'he sentit una mica identificada amb la primera part del teu relat. Després, quan li has donat la volta, ho he trobat genial.

Realment fa por el teu relat. Especialment per la relació de distància que has creat i fa que cada vegada el perill sigui més a prop. M'agrada això que primer només sigui als miralls i després ja sigui a la vida real. Potser és la mort que ve a buscar-la.

A qui se li acud deixar el teu nadó amb una bruixa? Un relat que ens porta pel camí de la por i el patiment de manera ondulant com la serp del relat o la carretera que porta a l'hospital. Portes al lector de sentir angoixa pel marit, a sentir-ne pel fill. Saps mostrar molt bé aquest siè sentit que tenim les mares per saber què necessita el nostre nadó i la protagonista fa el que qualsevol mare faria: qualsevol cosa, arriscant la vida si cal, per salvar al seu fill. Molt bé

No sé per què, però en la primera frase del teu relat ja he intuït que era un cadàver a la morgue. Molt ben descrita aquesta por que moltes persones tenim a vegades quan ens preguntem si podem sentir dolor un cop morts. Crec però, que hauríes pogut fer encara més terrorífic el teu relat si haguéssis descrit el dolor que sent la protagonista mentre li trstegen el cos, mostrar com ella intenta parlar amb el forense i no pot dir-li que li està fent mal. Perquè se suposa que si pot sentir el fred, també podrà sentir el tall del bisturí.
Ah! I el fet de narrar en primera persona trobo que està molt ben trobat per fer sentir el lector dins del relat.

Quins pares no han fet això pel seus fills adolescents? Molt bona pensada. M'agrada com vas insertant detalls al relat que fan que el lector estigui cada cop més enganxat pensant què li passarà a la pobre mare. I el final molt bo. Per donar-li una hòstia al nen i trencar-li la cara. Però la broma li ha sortit cara: s'ha quedat sense una mare massa servicial. Particularment no suporto les bromes pesades. Felicitats pel relat!

Uf! M'has tret les ganes de tornar a menjar llamàntol. I mira que jo sóc de closca! M'ha agradat molt la teva manera de narrar la situació, personalitzant amb el crustaci. Realment és terrorífic si et poses en el seu lloc. Suposo que ets vegana i estàs compromesa amb el medi ambient (ho dic pels plàstics). Jo ara estic canviant la meva alimentació, però la clsca se'm resisteix. Potser el teu relat m'ajudarà una mica.

Sembla que les tres amigues no ho eren tant, no? sinó per què hauria de voler matar-les. D'altra banda sembla que l'assessí no es vol embrutar les mans i es serveix d'una d'elles per enverinar a les altres. A mi m'ha faltat una mica d'emoció. Podríes fer que la hipnotitzada s'adoni del que ha fet, que això deu ser terrible: veure com t'han manipulat per fer allò una cosa tan terrible i llavors es podria carregar a l'assessí (el caçador caçat). Bé només és una idea. M'ha agradat molt això d'estripàr les fotografies i fer-ne una sola per penjar a la paret.

Una altre tipus de terror, el mal que algunes persones són capaces de fer per pura diversió o per odi. No he pogut entendre mai que algú pugui martiritzar els altres i sentir plaer. En el teu cas és un pobre gos, però també n'hi ha infringit a persones, com el cas de les joves violades i assessinades a Mèxic i d'altres ciutats, o el tràfic de persones i organs. O bé totes les barbaritats que s'arriben a fer a les guerres. Sempre he pensat que l'home és bo per naturaleza, però cada vegada em costa més de creure.
Vull dir-te que m'ha agradat molt com ho has escrit, m'han saltat les llàgrimes. La teva frase final és molt dolça.

Molt bon relat. M'agrada la manera qaue tens de lligar la justícia amb la por que arrosseguem aquests dies amb el virus Covid. Una manera com una altra de mostrar que la justícia està enverinada i els jutjes es van encomanant. També està bé que li facis veure al jutje una mica del seu propi verí.