Un relat preciós i molt ben escrit. M'agrada el detall de l'esgarrinxada per fer veure al lector que hi passa alguna cosa més que lectura en aquesta biblioteca. Una metàfora del món de la lectura, que els que en som amants hen viscut sovint quan quedem abduits per una història i ens endinsem tant en la història, que ens desapareix tot el que ens envolta.

Hola berguedana,
m'ha agradat molt el teu relat i la manera de descriure la situació i el personatge del futur. Jo tampoc voldria saber què em passarà demà. Quina por, saber tot el que encara ens tocarà patir! No, no i no.

Un tema molt polèmic, Kefas, aquest de la justícia. I ben encabit en el model de fantasia. ës molt difícil fer justícia perquè el que és just per a uns és injust per a d'altres. Per tant, els que tenen el poder per impartir justícia sempre faran moure la balança cap a la seva banda.

Hola David,
M'ha agradat molt el teu relat excepte el final. El món que dibuixes amb els follets i que ens transporta al món de la fantasia, com descrius la soledat de la casa buida, els detalls per transmetre al lector l'ambient de la masia,... El que no acabo de veure és que el follet sigui l'hereu (crec que si és un follet sempre ha sigut amo), ni que ara hagi de marxar perquè vinguin nous inquilins (sembla que ell ja ha viscut amb altre gen). Amb lo divertit que seria pel follet fer trapelleries als que vinguessin a l'hotelet a passar la nit!

Hola Perla de Vellut,
M'agrada molt la primera frase del teu relat on parles de les dificultats d'aconseguir els teus somnis on el cor et diu una cosa i la raó una altra. I m'agrada especialment perquè s'hi veu el contrast amb el somni oníric. Una mateixa paraula SOMNI, per designar els nostres desitjos i les vivències que tenim durant la nit on el gran protagonista és l'inconscient. Un relat per pensar.

Has fet una llegenda del Pedraforca, una muntanya que m'estimo i que forma part dels meus records de vida. Una idea molt bona per desenvolupar i fer-ne un conte on es parli de les bruixes de Catalunya. Anima't.

No m'estranya que la tele l'hagi abduit si tot el dia se la mirava. A la que ha vist un programa que li agrada entre tanta porqueria com fan, la mare s'ha escapat.
En el relat parles de dues pelis que he vist i les dues em van agradar, especialment "La Rosa púrpura del Cairo".

Provablement el teu relat sigui una descripció bastant fidedigna del que molts avis de les nostres residències han viscut. M'ha agradat la manera com ho has relatat i el to humorístic que utilitzes.

Un bosc encantat i ple de màgia que només pot veure un infant innocent.

molt original imaginar l'aniversari des del punt de vista de les espelmes. Un ball d'espurnes ben breu però molt intens.

De totes les perdues que ens depara la vida, la d'un fill és la pitxor. I no cal haver-lo parit, n'hi ha prou en haver-lo sentit dintre teu. I el cervell, que no calla mai i que massa sovint ens recorda allò que hauríem d'oblidar per passar pàgina i continuar vivint. M'ha agradat molt el teu relat i estic segura que moltes persones s'hi sentiran identificades.

Una idea molt original, Neus. Una llegenda que podria ben bé ser explicada a Sant Martí de Tous, a la nit de llegendes. No sé si ho coneixes.

Un bon micro-relat. Amb poques paraules ens dius molt i presentes una escena per a no oblidar. Realment cal anar amb compte amb el que es desitja.

Molt bó, Jam Malson, gairebé has fet un tractat del dubte. I benvinguts siguin els dubtes, perquè ens serveixen per raonar, mesurar, valorar, veure les coses des de diferents punts de vista,... però vigila no et quedis atrapat entre dubte i dubte fins el punt de no ser capaç de prendre cap decisió. Una abraçada.

Hola berguedana, m'ha fet gràcia el teu escrit. Jo també vaig pensar de seguida amb la meva filla quan vaig veure el títol d'aquest mes. Els fills és lo millor que ens passa a la vida. Els veus créixer i de cop t'adones de com han passat els anys. Tu vas tenir el teu fill el 77, jo al 99. Vaig ser mare tardana. M'ha fet gràcia la coincidència. Una abraçada.