Un bon dia

Avui és dimecres i són les sis en punt del matí. Com cada dia des del divendres passat, el despertador del 1r 1a, on només hi viu la Laura, sona durant cinc minuts exactes sense que ningú l’apagui.
El Joan, que viu tot sol al 1r 2a, es desperta de mal humor. “Puto despertador”, remuga, mentre fica els peus dins d’unes sabatilles de quadres molt foradades i se’n va cap al lavabo. S’aguanta la tita per pixar. Duu les ungles molt brutes de terra i té alguns dits encetats. Avui tornarà a arribar massa aviat al taller mecànic i els seus companys sospiten que últimament passa les nits a casa d’alguna amiga.
L’Arnau i la Martina dormen plàcidament al 2n 1a. Enmig del silenci dens del pis, ressonen les urpes de l’Snow, gratant delerós el parquet sintètic de la cuina, mentre llepa i ensuma un tros de bossa negra que sobresurt de la porta del congelador.
Al 2n 2a, on únicament hi viu en Lluís, un prejubilat de 56 anys, avui no hi ha ningú. A sobre l’armari de la seva habitació, entre un munt de capses de jocs de taula i un contenidor de plàstic amb roba de dona, ha quedat l’espai buit d’una maleta de grans dimensions.
El Rafa acaba d’arribar al 3r 1a, després del torn de nit. Treu un moment el cap per la porta de l’habitació de les bessones, que murmuren mentre somien, i se’n va silenciosament cap al seu dormitori. Es treu la roba amb cura i s’estira al costat de la Isabel, ofegant un gemec de dolor per no despertar-la. L’esgarrinxada de l’espatlla encara li fa mal.
La Rosa viu al 3r 2a amb el seu fill Àlex, de 30 anys. El mòbil de l’Àlex s’il·lumina i brunzeix breument sobre la tauleta de nit: acaba de rebre un ingrés de deu mil euros.
Només hi ha sis pisos a la finca, més un àtic buit que porta molts mesos en venda. La Raquel i el Juli aparquen al pas de vianants que hi ha just al davant. Surten del cotxe i piquen al timbre d’un dels pisos. Al cap d’uns moments, una veu d’home els respon des de l’altra banda de l’intèrfon:
̶ Qui és?
̶ Cos de Mossos d’Esquadra. Bon dia.