Demana un desig, Carmeta!

Un relat de: MariaG

Seu al porxo de la seva casa solitària com cada vespre i contempla el sol que acomiada el dia. El grinyol del balancí omple el silenci del capvespre mentre bressola el seu cos cansat i pansit. Una ràfega d’aire calent li fa voleiar els cabells blancs que li arriben a mitja esquena i uns núvols plens de foscor s’apoderen del cel. Sembla que s’acosta una tempesta. Un diari vell va giravoltant per terra fins que queda atrapat a la pota del balancí. Com han passat els anys, pensa mentre recull el full. Recorda quan era petita i jugava amb el pare a fer volar avions de paper.
―Demana un desig, Carmeta! I ara, vola amunt, ben amunt! ―deia el seu pare llançant el tros de paper a l’aire mentre ella corria al darrere.
―No deixis mai de perseguir els teus somnis ―li repetia quan ella tornava amb la respiració entretallada i l’avió a la mà.
I ho va fer, però es va equivocar de somnis, ara se n’adona. Enlluernada pel seu èxit professional, va oblidar allò que era important i ara la soledat li recorda cada dia. Els amics de qui es va allunyar, els amors que va rebutjar, els fills que no ha tingut.
Mira l’avió que els seus dits han construït, sense adonar-se, amb moviments apressos anys enrere. L’aire li aixeca les faldilles d’una bufada. Alça els ulls i veu una llumeta a l’horitzó. Ja fa estona que el sol s’ha amagat i el cel s’ha cobert de nit. Què deu ser aquella llum?
Sembla venir de darrere les muntanyes. És una llum que té vida, moviment. De fet, creix per moments, s’atansa i es fa més potent. Té forma d’embut i fa girar l’aire de forma violenta. És un tornado de llum i sorra que ve a emportar-se la, però ella no té por. No té res a perdre, res per a qui patir. S’alça del balancí amb el cruixir dels ossos gastats, mira l’avió de paper i somriu. Pensa un desig i llança l’avió amb totes les seves forces fins que la llum els engoleix tots dos. Encara enlluernada nota la lleugeresa de la infància i la mà grossa del seu pare que la subjecta amb força.

Comentaris

  • Somnis i finals[Ofensiu]
    Montseblanc | 16-12-2020

    Jo diria que la Carmeta no es va equivocar en escollir els seus somnis. Els somnis no es trien, simplement es tenen. I si ella va ser capaç de portar-los a terme, en el seu moment van ser l'elecció adequada. És clar que tot té un preu i que quan ens fem vells ho veiem des d'un altre punt de vista, tot canvia quan tenim enganxat el futur davant dels nassos i aquest no és més que la vellesa i la mort.
    És preciós el teu relat, la descripció perfecta que fas del moment de la tarda que viu la Carmeta, els records de quan era una nena, el final, que potser tots en voldríem un així, engolits per la llum i retrobar-nos amb els nostres.

  • Ben cert...[Ofensiu]
    brins | 15-12-2020 | Valoració: 10

    Quanta veritat en el teu relat! Molt sovint no sabem quins són els somnis pels quals hem de lluitar i ens equivoquem. És més tard, quan ja som grans, que ens adonem dels
    nostres errors.
    M'encanta com ho has explicat i el vocabulari que has utilitzat.

    brins

  • EL DESIG D'AGAFAR L'AVIÓ DE PAPER[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 29-11-2020 | Valoració: 10

    El temps el fa sentir-se l'anyorança del passat. Molt tendre i amb una delicada fantasia.
    M'alegre d'haver-te llegit, MariaG.
    I gràcies per llegir-me el meu relat fantàstic "El somni".
    Jo també et desitge molta sort.
    Saluts i cuida't...
    PERLA DE VELLUT

  • Els somnis![Ofensiu]
    Materile | 19-11-2020


    Un relat preciós i tendre que sap embolcallar-se de fantasia entrellaçant un somni.
    M'ha agradat molt, felicitats i que n'hi hagin molts més.
    Una abraçada,
    Materile

  • Compte amb els desitjos[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-11-2020

    Compte amb els desitjos, Carmeta, també ens hi podem equivocar.
    Gràcies pels teus comentaris, Maria.
    Que tinguem un bon curs relataire!

  • Tendresa i tristor[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-11-2020 | Valoració: 10

    Un relat ple de tendresa en una situació tan real com la solitud. Una solitud que un dia va ser l'escollida.
    M'ha agradat molt,

    Neus Marín Cupull

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

MariaG

6 Relats

38 Comentaris

2034 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93