Espècies invasores

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
ESPÈCIES INVASORES

Té un nus a la gola mentre condueix a tota pastilla cap a l’hospital.
La Neus encara està de baixa maternal i l’han telefonat dient que el seu home ha tingut un accident.
Els dos són publicistes freelance i treballen des de casa, en un poble.
Ahir, de bon matí, en Pere va anar a Tarragona a presentar un projecte. Ansiós per arribar a casa, deuria córrer massa... Ai Senyor, que no sigui greu!
Eren les dues de la matinada quan, atabalada per la trucada, ha decidit deixar el nen amb la veïna. Li ha semblat una bona solució perquè la senyora Casilda és qui viu més a prop d’ells.
Aferrada al volant, s’adona que gran part del neguit que la tenalla, ve d’haver deixat el nen amb la veïna. És una vella estranya, que no es fa amb ningú. Els que la van veure instal·lar-se al poble ja són morts. Ha quedat establert a la memòria col·lectiva que la Casilda és de Veneçuela i que cria gats; un fotimer!
A mida que el cotxe corre cap a urgències, el neguit de la Neus pel seu home es va relativitzant, superat, ara, pel que sent pel seu fill.
Impulsada per un terror indefinit, disminueix la marxa i, temeràriament, fa un gir de noranta graus per tornar a casa.
Va de dret a casa la veïna. Tot és fosc. Una llum rogenca provinent d’una finestra, la guia. Els trucs desesperats amb el picaporta no obtenen resposta. Llavors mira per la finestra, ficant-se de cop en un malson.
La llum de les flames del foc a terra, projecta ombres distorsionades a les parets. El nen està despullat damunt la taula de la cuina. No plora però té els ulls molt oberts, fascinat pel cap que es balanceja damunt seu. Es tracta d’una serp gegantina a punt de desencaixar les mandíbules per engolir-lo.
Terroritzada, la Neus dispara els punys contra el vidre de la finestra. El soroll de la trencadissa fa que el monstre s’esmunyi cap a un racó.
Tant se l’hi en donen els talls; esfereïda, d’una revolada recupera el nen.
Els seus xiscles li obren camí.

Anna R.

Comentaris

  • Sisé sentit de les mares[Ofensiu]
    MariaG | 15-12-2020

    A qui se li acud deixar el teu nadó amb una bruixa? Un relat que ens porta pel camí de la por i el patiment de manera ondulant com la serp del relat o la carretera que porta a l'hospital. Portes al lector de sentir angoixa pel marit, a sentir-ne pel fill. Saps mostrar molt bé aquest siè sentit que tenim les mares per saber què necessita el nostre nadó i la protagonista fa el que qualsevol mare faria: qualsevol cosa, arriscant la vida si cal, per salvar al seu fill. Molt bé

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: