La nit

Hui m'he recordat de tu, perquè t'invite al meu últim relat, que crec que no me l'has llegit. Crec que se t'ha passat.
Gràcies i espere que et vaja bé.
Salutacions i cuida't.

PERLA DE VELLUT

De una sensació quotidiana a la incertesa i la por. Bon relat.

Gràcies per passar pel meu.

Bon Nadal

Les bromes porten aigües...
M'agradat.
Salut i cuida't. Una abraçada
Mariam

M´ha agradat molt.

Com el títol, senzillament bo.
Com un globus que s'infla i al final esclata.

Quins pares no han fet això pel seus fills adolescents? Molt bona pensada. M'agrada com vas insertant detalls al relat que fan que el lector estigui cada cop més enganxat pensant què li passarà a la pobre mare. I el final molt bo. Per donar-li una hòstia al nen i trencar-li la cara. Però la broma li ha sortit cara: s'ha quedat sense una mare massa servicial. Particularment no suporto les bromes pesades. Felicitats pel relat!

La protagonista del relat ni ha deixat les portes del cotxe obertes, ni tampoc un duplicat de les claus a l'abast de ningú. Ja dic al principi del relat que ella comparteix cotxe amb el fill, o sigui que tots dos tenen claus.

Gràcies per la correcció, ho arreglaré al meu arxiu i intentaré memoritzar-ho.

... de deixar les portes del cotxe obertes en un garatge fosc on hi transiten desconeguts, o permetre que el duplicat de les claus del cotxe no estigui en un lloc segur de casa teva, potser la propera vegada no serà el teu fill. I no crec que puguis resistir un segon infart...

Montse,

Crec que hauries d'haver escrit "al seient del darrere" Quan va publicar-se el primer diccionari de l'IEC, aquesta forma es va rebutjar. Darrere seria "detrás" en castellà, i "darrera equival a última

Gràcies Montseblanc, per la teva visita i el teu comentari: Realment és així, un home que està boig per a matar a les tres amigues. Molt esquerp, com dic el relat.
Saluts i abraçada...

És interessant, capaç de mantenir l´interès i sorprenent al final.

De la situació més pueril possible a l'ensurt més inesperat hi ha un camí, una gradació que cal recórrer. Si t'allargues massa amb els preàmbuls, el lector pot perdre l'interès; si l'ensurt apareix massa aviat, el relat perd força perquè no s'entén. La gràcia rau en trovar el ritme adient, anar augmentant la intriga sense pressa però sense pausa... Mireu, sabeu què, deixem-nos estar de teories i llegiu aquest relat. Quan tingueu dubtes sobre situacions "in crescendo", llegiu -lo com a exemple, no en trobareu cap amb millor cadència dels fets. Jo ja me l'he emmarcat, i tu?

Quin relat!!! Brutal. Sorprenent el final, qui el va parir al nen!!! Amb perdó ;)
Té un ritme que te'l fa empassar d'una glopada.
Gràcies per tan bona lectura, abraçada :)

Un final sorprenent per a un relat molt ben escrit.Felicitats!9

Una intriga molt ben portada: un començament casolà, uns moments de por i quan tot semblava que s'aclaria ve el final més trist.

Vaja, des del principi he anat així així, intrigant, què passarà amb la següent frase, fins que va apareixer la teua mare, la qual et va fet un bon ensurt, amb.... Feliç Halloween!
Enhorabona, Monseblanc. M'ha agrada llegir-ho.
Gràcies per compartir-lo, perquè jo també me'n fet l'ensur....!!

Saluts i cuida't...

En la meva humil opinió, crec que és un relat força ben portat...
Aquest relat m’ha recordat que anys enrere un company de feina es va amagar dins l’armari que hi havia en un despatx i quan va entrar la senyoreta que l’ocupava... va sortit donant un fort cop i cridant... afortunadament les conseqüències no van ser les mateixes del relat però l’ensurt va ser força gros.
—Joan—

El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

Comissió XI Concurs ARC