No t’he comprat cap pastís

Un relat de: MariaG
Avui és el teu aniversari i no t’he comprat cap pastís. Avui el record m’ha dut vint-i-un anys enrere en un sospir. Els dolors a deshora, la incertesa, el desig de veure’t i bressolar-te, el saber que encara no podia ser. La por, quan a la matinada vaig tenyir les calces de sang.
El teu pare i jo vam quedar atrapats en el rellotge, entre contraccions irregulars i esbufecs, anhelant la regularitat dels cinc minuts que una llevadora adormida ens havia demanat. A les vuit del matí, cansats d’esperar, el teu pare, jo i la meva panxa de trenta-quatre setmanes, vam sortir a la carretera en direcció a l’hospital, pensant que potser era una falsa alarma, una errada típica de mare primerenca. Però tu tenies pressa per conèixer el món.
Vam trigar més de dues hores a arribar-hi. Aquell dia, una protesta d’estudiants tallava la Diagonal i a les rondes s’havia estavellat un camió. Les carreteres eren a vessar i estava tot col·lapsat. Per vergonya no vam fer voleiar el mocador blanc i tu vas estar a punt de néixer dins del cotxe.
Avui els carrers estan deserts i un silenci estrany ho envaeix tot. No se senten els motors dels cotxes, ni els crits d’aquells que juguen amb passió al camp de futbol, ni les bajanades dels joves que passen l’estona als bancs de la rambla fent botellón, ni les converses dels amics que seuen a les terrasses a prendre un cafè. El parc de davant de casa enyora les rialles dels infants amb els gronxadors immòbils. El món s’ha quedat suspès en l’espai i el temps i jo no sé què fer amb aquesta pressa que sempre m’acompanya.
Fa anys que vaig deixar el passat enrere i em vaig enfilar damunt d’aquest cavall desbocat intentant esgarrapar-li alguns minuts al temps, sense adonar-me que ell sempre guanya la cursa.
Avui és el teu aniversari i no t’he comprat cap pastís. Bufaràs unes espelmes reciclades clavades damunt un tros de pa i alçaràs al vent el teu desig, un desig que és un secret a veus, un desig que compartim tots els confinats.

Comentaris

  • DESIG D'UN ANIVERSARI MÉS NORMAL.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2020 | Valoració: 10


    Vaja, l'aniversari ha estat en el confinament, així que no s'ha pogut fer amb més bones situacions i em companyia dels familiars. Un aniversari atípic.
    M'ha agradat llegir-ho, i m'agrada molt com ho has plantejats.
    Enhorabona, MariaG
    Saluts i cuida't...

  • DESIG D'UN ANIVERSARI MÉS NORMAL.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2020 | Valoració: 10


    Vaja, l'aniversari ha estat en el confinament, així que no s'ha pogut fer amb més bones situacions i em companyia dels familiars. Un aniversari atípic.
    M'ha agradat llegir-ho, i m'agrada molt com ho has plantejats.
    Enhorabona, MariaG
    Saluts i cuida't...

  • Molt colpidor[Ofensiu]
    Pallars | 26-05-2020

    Un relat que ens toca a tots molt de prop. Quants aniversaris hem hagut de celebrar de forma semblant en aquests mesos de confinament!
    Un relat colpidor on la tendresa del record del part contrasta amb la tristor d'una realitat que ben aviat esperem deixar enrere.
    Salutacions.

  • mares novelles[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 15-05-2020

    Pobres nadons de mares novelles que han estat a punt de néixer al cotxe! I quants pastissos pendents de compartir i quantes espelmes bufades des de la virtualitat amb un mateix desig al cap.
    Tot això passarà però ja no serem els mateixos.
    Gràcies pels teus comentari, Maria, i: feliç aniversari!

  • Els aniversaris en confinament[Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 15-05-2020 | Valoració: 9

    Felicitats! M'agrada com descrius un moment tan màgic com el naixament d'un. És curiós, però tots els aniversaris que estem celebrant en confinament sembla que es visquin en més intensitat .
    M'encanta aquest parràgraf: "d’aquest cavall desbocat intentant esgarrapar-li alguns minuts al temps, sense adonar-me que ell sempre guanya la cursa. "
    Enhorabona,
    Neus

Valoració mitja: 9.67