Nina de drap

Un relat de: MariaG
Obre els ulls uns segons. Té les parpelles de ciment i un dolor terrible al cap. Un plor que sembla que vingui d’ultratomba se li filtra a les orelles. Intenta aixecar les parpelles de nou per ubicar-se. Veu les potes del bressol a dos metres d’on jeu ella, amb la galta contra el terra. El plor es fa més audible, més insistent i recorda el perill. Intenta alçar-se i socorre el seu nadó, però el cos no l’obeeix. La fredor del terra de ceràmica li traspassa la galta i li congela el cervell mentre la sang li comença a bullir dins les venes. Intenta cridar, però els mots li han quedat atrapats a la gola. Vol arrossegar-se, però resta allà immòbil mentre el seu fill s’esgargamella i fa trontollar el bressol amb puntades de peu.
L’aire fresc que entra per la porta oberta du l’olor de pi i terra mullada. La porta. Ara recorda: La porta esbotzada, el cop al cap amb la barra de ferro, el crec a les cervicals. I ara jeu desmanegada com una nina de drap. Gira els ulls i veu un calaix girat i robeta per terra. Un lladre. Sort que no li ha fet res al nen.
No sap quantes hores s’hi passa enganxada a terra, però la foscor guanya terreny i els plors sonen esgotats. Ell no pot trigar. A ella no li ha agradat mai aquesta casa al mig del no res, però el seu home vol que el Jan creixi en la natura. El telèfon sona al menjador. No, avui no. Avui ha de tornar d’hora a casa.
Un frec a la porta del carrer l’alerta. Obre els ulls amb força i els fa girar rastrejant el terreny que té a l’abast. Alguna cosa s’arrossega. Un soroll ondulant, pesat, que s’atansa rítmicament. No nota com li puja per la cama i li passa pel damunt fins que no veu el cap triangular amb la llengua bífida que se li planta al davant. La boca se li clava a la brusa amarada de llet i xucla del mugró amb avidesa. Després gira cua en direcció al bressol. Amb els ulls desorbitats, la mare veu impotent com s’hi enfila. El plor s’ha aturat. Només sent els xuclets de desfici del nadó i els grills que poblen la negra nit.

Comentaris

  • Enganxada a l'angoixa...[Ofensiu]
    Homo insciens | 29-12-2020

    Un relat que enganxa i transmet molta angoixa d’una  situació que es va descobrint a poc a poc. El final, desconcertant… jo imaginava la serp atacant al nadó i al no ser així de seguida he pensat que aquell nadó havia de tenir capacitats ocultes… Sigui com sigui… quina por…

    Respecte al meu relat “Monstres” que em preguntaves sobre l’última frase… Només pretenia emfatitzar la idea que el Monstre sense el pensament de la nena no pot existir, i per això es crea aquest bucle infinit… 

  • Colpidor [Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 19-12-2020 | Valoració: 10

    Moltes felicitats per donar-nos aquest relat terrorífic. De debò et felicito està molt ben escrit.
    Salutacions,
    Neus Marín

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Patir[Ofensiu]
    marialluïsa | 18-12-2020

    És un relat que fa patir des de la primera línia i que fa por pensant en la situació de les dues protagonistes.
    El final, amb la imatge de la serp, li dona un to d'angúnia afegida. Bona feina.

    Potser la serp està massa humanitzada, ja que per instint, per no sentir els plors, en tindria prou amb posar-li la cua a la boca i deixar-la xumant.

  • Inquietant per moments.[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 18-12-2020

    Anar constatant a poc a poc la situació en què es troba la protagonista fa que el relat resulti inquietant i que vulguis saber que passa al final amb el nadó.

    Al final, però, crec que li cal explicar-lo una mica més. No acabo de veure el què passa en el bressol ni la reacció final de la mare.

    Que la serp xucli la llet per donar-la al nadó és un bon gir inesperat que cal deixar-lo prou clar, tot i la dificultat de la quantitat de paraules.

    M'agrada com fas avançar la història. Té molt de ritme.

    Una cosa més: quan facis un punt i a part, deixa dos espais. Això fa que sigui més agrait de llegir. La pàgina de relatsencatalà apilona el text i no resulta còmoda.

    Molta sort i ens seguim llegint.

  • Increscendo [Ofensiu]
    E. VILADOMS | 18-12-2020

    El teu relat sí que és terrorífic, MariaG!
    Com un d'aquells malsons, on per més que ho intentem no podem cridar ni fugir. Però terroríficament real per a la teva protagonista. Res pitjor que contemplar impotent que el teu fill està en perill. Ha estat un increscendo de patiment.
    Et desitjo un 2021 ple de lletres i salut!