LA MIGDIADA DEL LLAMÀNTOL

Un relat de: Ness
Una incursió inesperada, de matinada, ens va agafar a tots per sorpresa. El pànic es va instaurar de sobte en la foscor i l’enrenou ens va atrapar. Despullats, sense jugar amb les mateixes armes ni normes, sense preguntes, sense cap mena de clemència, ens van capturar! El trasllat agressiu i precipitat... Tots restàvem estorats i quiets davant el desert de la incertesa. Es respirava l’atordiment entre nosaltres sortejats a un destí nou i inesperat.
Alguns no han pogut superar el segrest i d’altres rauen immòbils, perduts en la penúria de la desubicació agressiva que han petit. Però ara l’hàbitat torna a ser estranyament tranquil. Les aigües no són tan fosques i els límits són petits. Els supervivents residim junts, emmanillats, voltats de mirades constants i certament inquietants... Mirades que s’acosten, ovalant-se de sobte i allunyant-se amb la mateixa rapidesa, en un horitzó confús. Amb tristesa hem acceptat el nou espai confinat i convivim amb l’apatia del nostre desarrelament. La somnolència per avorriment és una de les grans rutines interceptada només per alguna emboscada. Cau la xara agressivament i algú de nosaltres desapareix per no tornar mai més. Ja és el costum diari del nostre destí sentenciat.
Avui les mirades són molt insistents. M’arrosseguen de sobte i em llancen sense miraments damunt d’un marbre, ple de restes que encara escampen aroma de mar impregnada de sang dels ferits, o potser morts. L’agonia i el terror m’acaparen quan un ganivet esmolat se m’acosta sense dubtes i comença esberlar-me. La crueltat i el dolor m’estremeixen de tal manera que les meves pinces espeteguen compulsivament fins que em rendeixo. El meu terror i desconcert retornen a la calma, ara, d’una quietud latent.
... Sonaren les campanades del nou any i tots brindaren per nous futurs, amb estómacs indecentment plens, mentre en aquells plats de plàstic, ni tan sols reciclable, hi restaven cadàvers de llamàntols mal escurats...

Comentaris

  • Pobret Llamàntol[Ofensiu]
    MariaG | 15-12-2020

    Uf! M'has tret les ganes de tornar a menjar llamàntol. I mira que jo sóc de closca! M'ha agradat molt la teva manera de narrar la situació, personalitzant amb el crustaci. Realment és terrorífic si et poses en el seu lloc. Suposo que ets vegana i estàs compromesa amb el medi ambient (ho dic pels plàstics). Jo ara estic canviant la meva alimentació, però la clsca se'm resisteix. Potser el teu relat m'ajudarà una mica.

  • "BOGAVANTE" EN CASTELLÀ[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2020


    M'ha tret l'atenció d'aquest relat tan ben redactat, on el llamàntol és el protagonista de tota l'acció... on vas detallant tot desenvolupament d'aquest relat. Vaja horror que vessa per les seves accions. Molt bé, Ness. Una prosa poètica amb pànic.
    M'ha agradat.
    saluts i una abraçada.

  • Llagostes...[Ofensiu]
    brins | 04-12-2020 | Valoració: 10

    Molt bon relat, acurat i original. M'encanten les personificacions, encara que continguin terror.

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

  • Cheká[Ofensiu]
    kefas | 03-12-2020

    El relat sembla una descripció de les sales de la ВЧК (Cheká) on es tancaven els detinguts per ser interrogats, torturats i assassinats. Terror encara ampliament practicat en l'actualitat en qualsevol mena de règim

    Els llamàntols tenen una sensibilitat que copsem més proprera a la nostra. Per això no has fet protagonistes els enciams, però ben podria ser.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Ness

Ness

37 Relats

141 Comentaris

9608 Lectures

Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
... Despullo l'ànima escrivint versos
des que tinc ús de raó.
I és que els versos estimen les paraules
però els poemes les fan grans!
...................................
ness3cat@gmail.com