CENDRES DEL PASSAT

Un relat de: brins

Decidí passar el cap de setmana en una casa rural enmig del bosc, frisava per poder descansar. Alguns clients volguérem sopar en una mateixa taula per poder dialogar mentre llanguia la nit, desitjàvem desgranar retalls de la nostra vida. Un empresari confessà la pobresa que l’aclaparava actualment per culpa de l’estafa d’un soci, una ballarina contà que estava amargada perquè, en haver-se fet gran, ningú no la volia contractar, un home de cabells blancs es lamentà que no se sentia estimat per ningú, jo vaig glossar records de joventut, i un noi molt jove romangué callat durant tot el sopar perquè el seu pensament s’allunyava per altres viaranys, només tenia ulls per a mi...m’acariciava amb la mirada. Cap a les dues de la matinada, ens acomiadàrem amigablement i cadascú se n’anà cap a la seva habitació.

De bon matí, uns crits esvalotaren les parets; la dona de fer feines havia trobat l’home gran ensangonat i nuu damunt del llit, algú havia aturat el temps que li restava viure amb dues punyalades a l’esquena; mentre al bosc encara creixia l’herba, ell ja tenia la vida segada. Pocs minuts després, arribà un inspector de policia que ens interrogà a tots mentre ens dirigia, amb insistència, mirades inquisidores i al cap de poca estona ja va poder dir-nos qui era el responsable del crim; s’havia adonat que el noi jove tenia als ulls el mateix color de cel que jo i, al front, els mateixos rínxols d’or, havia endevinat... que era el meu fill!

Vaig haver de confessar que, després de sopar, havia seduït la víctima per poder entrar a la seva habitació i deixar la porta entreoberta per tal que el meu fill també pogués accedir-hi. Plegats, havíem caminat pel sender de la venjança, l’hora de la farsa era acabada i havia arribat el moment d’abocar el suc espès de la revenja, el moment de manllevar la vida al depravat que m’havia esquinçat les entranyes quan tan sols tenia 12 anys...

Junts, el meu fill i jo havíem endreçat les cendres del passat.

Comentaris

  • Gràcies Brins.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-03-2021

    Hola, bona vesprada, Brins, et done les gràcies per la teua visita i el teu amable comentari en el meu relat "Primavera de llum", on em dius que té sensibilitat amorosa amb un erotisme tendre i suau. M'alegre de que t'haja agradat.
    Saluts i cuida't.

  • Revenja[Ofensiu]
    MariaM | 24-02-2021 | Valoració: 10

    He seguit el teu relat amb interès. El suspens es mantén fins la darrera línia.
    Molt bon relat.
    MariaM

  • Molt bo![Ofensiu]
    MariaG | 19-02-2021 | Valoració: 10

    Hola Brins. M'ha agradat molt el teu relat. Saps captar al lector i arrossegar-lo fins al final. M'agrada sobretot aquestes comparacions que vas integrant al text amb expressions com ara "segar-li la vida" mentre "l'herba continua creixent".
    No séper què, primer m'he pensat que el narrador era un home. En una segona lectura he vist que provablement és una dona i llavors he pensat que potser el seu fill és fruit d'aquella violació. Per cert, Perla de Vellut, esquinçar seria com estripar, així que és una paraula molt ben trobada per explicar finament el que li va fer aquell malparit.
    De tota manera no crec que sigui bona cosa implicar els fills en les nostres cendres del passat perquè així només aconseguim ferir-los a ells i no deixar-los viure la seva pròpia vida. Però ja sabem que això no seixa de ser una història oi?
    Enhorabona.

  • Bona vesprada Brins:[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-02-2021 | Valoració: 10

    Gràcies Brins, pel teu amable comentari, en el meu relat "Entre la boira".
    Has estat un poquet despistada a l'hora de posar-te el meu comentari en la teva pàgina. "S'ha de ser prudent". Sí, és així l'assassí fou un tant despistat al deixar-se el got en la tauleta de nit, amb un poc de verí.
    Hi ha un relataire, que m'ha posat: "No entenc re", d'aquest relat i el veu enrevessat. No sé perquè...

    Ara que em dic jo: La paraula "esquinçat", crec que deu de ser "esquitxat", que significa "salpicado las entrañas". Perquè el verb "esquinçar" no el trobe. Això ha estat un "lapsus".

    Saluts i fins a l'altra.
    Bona vesprada.
    PERLA DE VELLUT

  • S'ha de ser més prudent...[Ofensiu]
    brins | 15-02-2021 | Valoració: 10

    Quin assassí tan despistat, Perla de Vellut, mira que deixar el got de verí a la tauleta...

    M'alegra veure que vas practicant la prosa, no deixis d'escriure!

    brins

  • Un passat que reclama[Ofensiu]
    Marnusa | 14-02-2021 | Valoració: 10

    Relat amb molt bons ingredients i un final totalment acord al seu títol. M'ha agradat brins el detall amb què has estat capaç de plasmar les escenes i els personatges, així com la forma en que aconsegueixes anar marcant el ritme de la història.

    Encantada de Coneixèr-te

    Marnusa

  • Sublim[Ofensiu]
    Sol_ixent | 10-02-2021 | Valoració: 10

    Ben redactat, bon contingut i final agredolç, però -trobo- que just.

    Sort al concurs! :)

  • La venjança és mala consellera[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 10-02-2021 | Valoració: 10

    La venjança és mala consellera i per això no pots deixar que els justiciers acabin sense pagar la seva culpa...
    M'ha sorprès el to d'aquest relat. Fas servir unes paraules força suaus per a relatar uns fets esgarrifosos.
    Sempre un plaer llegir els teus textos.
    —Joan—

  • Brutal![Ofensiu]
    Neus Marín Cupull | 10-02-2021 | Valoració: 10

    Felicitacions, Brins! Sense paraules, boníssim, molt ben redactat . M'ha agradat molt!
    Salutacions,
    Neus

  • Hola Brins...[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2021 | Valoració: 10

    No t'he posat un 1000, peruqè la valoració no m'ho permet....

  • VENJANÇA[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 09-02-2021 | Valoració: 10


    Bona nit, Brins, un relat molt complet i amb molta paciència fins que arriba la venjança... Tot això ho has planejat en un dia...o dos ...!!

    Tota una trama esfereïdora.

    Enhorabona, Brins...

  • Relat rebut[Ofensiu]

    El teu relat entra a concurs, gràcies per participar.

    Comissió XI Concurs ARC

Valoració mitja: 10