Cercador
Sarabande
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
Estic tombada cara amunt damunt una superfície dura i freda. Tinc fred. No sé on sóc. Tampoc porto roba, no sé ni qui me l’ha treta ni perquè, estic tapada únicament amb un llençol. L’angoixa m’accelera el cor a mil i panteixo per agafar aire. El pitjor dels meus malsons s’instal·la en el meu cap: “ sóc la presa d’un sàdic sexual”.
Intento aixecar-me i no puc, tot el meu cos està paralitzat. Intento cridar però cap so surt de la meva gola resseca. Entre els meus peus, ataüllo una petita escletxa de llum que s’escola pel que sembla una porta. Sento passos que s’atansen. Cada cop són més a prop. S’han aturat davant mateix del minúscul raig de llum. La porta s’obre i retallada en la llum que arriba de fora intueixo una ombra, deforme, encorbada, que amb pas ranquejant avança cap on sóc.
Noto com es mou amb dificultat, arrossegant els peus, després obre un armari que grinyola i trasteja una estona en el seu interior. S’atansa i es col·loca al meu costat. Encén la llum. No puc veure-li la cara, porta una mena d’escafandre de vidre i una mascareta que li cobreix tot el rostre per sota dels ulls. Em treu el llençol i observa amb delectació cadascuna de les parts del meu cos nu i indefens, ho fa amb parsimònia, sense perdre’s cap detall de tot el que té davant seu. El meu pit esquerre s’estremeix quan nota el tacte llefiscós del guant que cobreix la seva mà, l’altra subjecta un artefacte brillant. S’inclina i percebo clarament la seva respiració cada cop més agitada. El pànic em deixa erta. Amb la mà dreta, en la que resplendeix un bisturí, fa una incisió que m’esquinça, lentament, la carn des de les espatlles fins al melic. Al mateix moment que comença a sonar Sarabande de Haendal es gira cap a mi -sembla com si els seus ulls em somriguessin- i amb una veu assossegada i mecànica diu:
Autòpsia al cadàver catalogat amb el nº 12BC. Possible causa de la mort....
Vull cridar i no puc. Fa fred, molt de fred. Tot es torna fosc... I després de nou, el silenci etern.
Pseudònim: Horatio
Comentaris
-
Enhorabona[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 31-12-2020
Benvolgut/benvolguda participant:
Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat pel jurat d’autors i d'autores de l'Associació de Relataires en Català, com a finalista de l'XI Concurs ARC de Microrelats «Gèneres Narratius» i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.
És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria, t’agrairíem que, tan aviat com et sigui possible, ens facis arribar l’autorització perquè el relat sigui inclòs en el recull, com bé s’indica a les bases del Concurs.
Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça: concursos.arc@gmail.com el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ RECULL ANIVERSARI, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.
Cordialment,
Comissió de Concursos - ARC
/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////
TEXT AUTORITZACIÓ
En/na ......................................................................................
amb DNI. Número .......................................................................
i nick/pseudònim relataire ...........................................................
AUTORITZO
a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...........
..............................................................................................., seleccionat del mes de ......................................, dins del subtema ........................................., del qual en soc autor/a, en el recull de microrelats “Gèneres Narratius” que s’editarà a finals de 2021,
on vull constar amb el nom d'autor/a .............................................. (en cas de no omplir aquest apartat s'entén que l'autor/a vol aparèixer en el recull amb el nick/pseudònim amb el qual ha participat en el concurs).
Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.
Data .......................................
-
Sentim dolor un cop morts?[Ofensiu]MariaG | 15-12-2020
No sé per què, però en la primera frase del teu relat ja he intuït que era un cadàver a la morgue. Molt ben descrita aquesta por que moltes persones tenim a vegades quan ens preguntem si podem sentir dolor un cop morts. Crec però, que hauríes pogut fer encara més terrorífic el teu relat si haguéssis descrit el dolor que sent la protagonista mentre li trstegen el cos, mostrar com ella intenta parlar amb el forense i no pot dir-li que li està fent mal. Perquè se suposa que si pot sentir el fred, també podrà sentir el tall del bisturí.
Ah! I el fet de narrar en primera persona trobo que està molt ben trobat per fer sentir el lector dins del relat. -
Inquietant[Ofensiu]Benjamí Martos | 05-12-2020 | Valoració: 9
Bon relat, inquietant. Des de l'inici he intuït que el final em sorprendria i ho has aconseguit. Enhorabona!
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
302595 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!