Cercador
NO T'HE PERDUT
Un relat de: Galzeran (homefosc)- Compartir:
Com podré dir adéu
sense que la gola s’ennuegui
en un gargall de mots,
de sensacions contraries.
Han estat tants els anys
que hem compartit la vida,
tants els dies
que no ens hem vist...
Com podré dir-te adéu,
si no he volgut deixar-te marxar,
si no he volgut comprendre
que marxaves abans que no pas aviat.
No vull dir que t’he perdut,
Perquè no vull perdre res
I seré conscient de no voler (poder)
escoltar mai més la teva veu.
En el fons sé que no t’he perdut,
Sols deixaré d’escoltar-te,
i dins meu, per sempre
viurà la teva veu.
Comentaris
-
Bonic[Ofensiu]Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10
M’agrada... és una poesia que sent crua, transmet molt i bo. Crec que encara no t’havia llegit mai, continuaré investigant els teus relats!
Salutacions:
Eloi
-
No sabia[Ofensiu]Lavínia | 11-11-2013 | Valoració: 10
que també escriguessis poesia, Home Fosc. És bona. Has sabut expressar l'adéu amb sensibilitat.
Gràcies pel teu comentari, Ferran.
Una abraçada. -
Un adéu [Ofensiu]Atlantis | 27-05-2013
Mai no es perd ningú si es porta a la memòria. Quan algú proper mort, descobreixes tot el que has compartit però sobretot tot el que no has pogut estar amb ell (els dies que no en hem vist...)
Un bon poema molt adequat tant per Moustaki com per una qualsevol persona estimada que ens hagi deixat.
Una abraçada
-
Avec ma solitude[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 25-05-2013 | Valoració: 10
Un adéu viscut amb solitud, amb plenitud interior. El ressò d'un comiat amb molts punts suspensius. Un joc de paraules adequades i ben posades. Un sentiment de maduresa davant una pèrdua sentida. Per moltes abraçades que ens donin, l'esforç interior és tan personal! M'has deixat tocadet Ferra, però amb el bon regust de la concisió i la transmissió aconseguida. Una abraçada.
Aleix
-
Un poema delicat i preciós[Ofensiu]Nonna_Carme | 24-05-2013
Tal vegada per això m'ha sobtat més la paraula "gargall". Trobo que no lliga amb la resta del poema.
Una abraçada, Ferran. -
Poema de dol[Ofensiu]iong txon | 23-05-2013
Uns versos sentits dedicats a una veu que ens ha deixat. Dedicat a George Moustaki, en el dia que hem rebut la notícia del seu traspàs? O simple coincidència? Un poema molt emotiu, en tot cas.
Salut,
iong
-
Ostres[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
T'ho prometo que no he fet res estrany, ha sortit mil cops. Ho he marcat com ofensiu, a veure si ho treuen. Ho sento, de debò.
-
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
No, no l'has perdut.[Ofensiu]allan lee | 23-05-2013
No els perdem mai. Són amb nosaltres, en els nostres actes, en la nostra part més generosa, ens acompanyen en somnis. Recordem què ens dirien davant de les dificultats, com actuarien ells. Ens queda tot el món que van amorosir perquè no ens ferís tant. I perdre'ls és la més fonda ferida. Però les ferides es tanquen, la pell creix, la vida continua. Portem les cicatrius amb orgull, pel què representen: un amor sense màcula. No oblides mai, però aprens a viure amb cicatrius.
Un petó
s -
un poema...[Ofensiu]joandemataro | 23-05-2013 | Valoració: 10
molt sentit ferran, es veu que surt del més fons del més endins
records!
joan
Valoració mitja: 10
l´Autor
96 Relats
839 Comentaris
264416 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
A voltes escric per necessitat.(Maria Barbal dixit)
La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí
El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí
De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-
Dels meus relats a concurs, que durant els anys de participar van quedar finalistes, n'he fet un recull electrònic que podeu baixar/descarregar gratuïtament des de LEKTU
No sempre els he publicat sota aquest perfil, però tots es poden trobar dins la pàgina de relats en català.
Gràcies pels vostres comentaris.
Fd'AG
UN ALTRE JO
ESCRITS DE L'HOME FOSC
L'HOME FOSC AL FACEBOOK
AUTOR A GOODREADS
LA LLEIXA DE L'HOME FOSC
I si us cal fer algun comentari més privat darman59@gmail.com
A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.
Fd'A
Últims relats de l'autor
- Entre el cel i l'infern
- A RAIG PER UN COMIAT
- LLIGAMS ETERNS - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Gener - Adolescència)
- VISITA DIÜRNA AL ZOO - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Desembre - Infància)
- CAMINS DE LLUM (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Novembre - Naixement)
- DELLÀ DEL TEMPS - (Somnis Tricentenaris)
- TORNAREM A LLUITAR
- L'ORDRE DE LES EVIDÈNCIES (ARC a la ràdio - Colors - Maig - Negre - Misteri)
- UCRONIA PARLAMENTARIA (ARC a la Ràdio Colors - Març - Blau - Relats històrics)
- L'ÀVIA FEIA PUNTES DE COIXÍ - (ARC a la Ràdio Colors - Febrer - Rosa - Sentimental)
- ARRELS HUMANES (ARC a la Ràdio - Desembre - Groc - Ciència Ficció)
- Darrere la porta - ARC A LA RÀDIO - Novembre - Vermell - terror
- NO T'HE PERDUT
- CELSIUS 233 (Ganduls i malfactors) - (ARC a la Ràdio - Escriptura)
- Deixa'l Créixer