Insuportable.

està durant massa. Imagino que ja li queden menys dies. Llegir el teu relat ha sigut com mirar-me a un mirall. És la mateixa calor insuportable que passo jo.
Gràcies pel teu relat i també per comentar el meu.
Marta.

Perquè no hi hagi cap mala interpretació et responc a dos llocs, senyor inquisidor.

Tens raó quan parles del ventilador de sostre; m’ho pensaré de cara l’any que ve. De dia en tinc un de terra que no para, davant de la taula on treballo. Això de l’eslip ho trobo exagerat, considerant que no m’apreta gens; el pantaló curt del pijama va més balder però tapa més. Quant a la descripció de la suor regalimant-me per la cara, no la lligo pas al llit; potser amb un punt i seguit no n’hi havia prou, però la menció a les ulleres mullades era un recurs per a recontextualitzar l’acció: ja se sap que ningú no dorm amb les ulleres posades.

Un bon ventilador de sostre refresca les nits, silenciós i agradable, el pots programar perquè s'aturi quan dorms i, per cert, el teu protagonista si dorm amb eslips, li aconsellaria una visita a l'uròleg. Estic segur que li recomana no dormir amb res que et tingui sota pressió els testicles, millor dormir en pilota picada, posats a fer, més saludable per l'organisme. Això imaginant que no és cap dona, ja que a les dones no els afecta igual dormir amb eslips. M'ha sobtat que dormis amb ulleres posades, pel fet que ho esmentes tot seguit dels llençols, si no és així, a aquesta anècdota li falta context per situar-nos, però ben trobada aquesta sensació d'angoixa per la calor. Tot passa!
Sota la dutxa s'hi viu tan bé!!

Descriure la realitat ajuda en part. No baixarà la temperatura, però alleugerirà el cap. Crec que haurem de continuar escrivint una llarga temporada, uns quants anys més. Una fresca abraçada.
Aleix

que ens hi haurem d'anar acostumant, que això del canvi climàtic va de veres. Un relat realista en què molts ens hi hem vist reflectits. Però mira, qui dia passa, any empeny, i aviat esperem encetar una tardor més pietosa amb l'espècie humana.