VISITA DIÜRNA AL ZOO - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Desembre - Infància)

M'ha agradat la benvinguda que em dediques en el comentari del meu relat Les cames de Pretty Woman. He començat a pujar els meus relats en el repte mensual, com exercici i encara que no domini les eines d'escriptor, de gènere narratiu i recursos literaris, m'agrada fer-ho i aprenc. En aquest aspecte és molt interessant llegir els relats d'altres relataires i els seus comentaris; també les petites lliçons que de tant en tant pengeu. Sí, el meu relat intenta ser graciós i és el nexe amb els altres que escric. Gràcies pel teu comentari. He aprofitat per llegir aquest relat teu sobre la visita al zoo. En poques frases transmets molt. És excepcional aquest relat. Espero que no l'esborris i desitjo que encara que estiguis en la direcció d' ARC pugis, de tant en tant, algun altre relat.

Molt bon relat, narrat amb mestria i realisme. Sempre trobem qualitat en el que escrius, Ferran.

M'ha recordat una història de terror que no vaig a explicar, però que tenia a veure amb la por d'un xiquet a un suposat "home del sac" que, en realitat, era un captaire.

Un relat psicologic impactant

Has fet un relat de terror psicològic que m’ha posat els pèls de punta.
A mi també em feien por els micos del zoo quan era petita. Crec que era per la seva similitud amb l’etiqueta de l’ampolla de l’Anís el mono, que l’àvia feia servir per fer les rosquilles de Nadal.
Bones Festes i una càlida abraçada.
Pinya de rosa

Molt bé el relat, però quina por la del petit protagonista. Sobretot després d'haver sentit tantes vegades les amenaces del pare. Has sabut transmetre aquesta por d'infant.

Una abraçada,

Materile

Enginyós relat, per altra banda dur. Pobre infant!
Un plaer llegir-te.

Una abraçada

Molt original,
Veritablement a la ment dels infants hi cap tot, i els adults a vegades diem coses que no podem medir el que dins la ment pot arribar a crear.

Gairebé sembla un relat de terror, Home Fosc. Només desitjo que no estigui basat en fets reals.

que tu no ets així! com el pare volia dir.

com ha dit l'Aleix et deu venir de l'home que va saltar als lleons al Zoo de Barcelona, no? És curiosa la lògica dels infants, com creen amb la seva imaginació els seus temors innocents. O en aquest cas no tant? Qui sap... L'únic que sé és que aquest relat és magnífic. Una idea molt ben encertada Ferran :) Ens anem llegint.
Edgar

Un relat actual, que em recorda el cas recent d'aquest home que va saltar a la gàbia dels lleons. Espero que el protagonista d'aquest relat no hagi vist la noticia i que pugui dormir una mica més tranquilet. Realment fa por. I aconseguir ficar-te dins la pell del nano és tota una lliçó de transmissió. Fantàstic Ferran! Una abraçada.

Aleix

...realment fot iuiu que imaginis aquella cantarella paterna... I tot seguit imaginar com va a mil per hora el cervellet del petit... cagat de por per si de cas la resta de germans és pinso de felí...

Bo, atmosfèricament, terrífic.


d.

Això de viure en una angoixa permanent és realment terrible. I més si els protagonistes són nens que no es mereixen un tractament tan cruel per part dels pares. Un relat dur, on t'has ficat a la pell del menut, entrant en els sentiments i les vivències personals. Amb famílies com aquesta... molt millor allunyar-se'n per tòxiques ( com es diu avui dia, oi?)
Bona feina, homefosc!