Foto de perfil de Jaume Dargó

Jaume Dargó

26 Relats, 157 Comentaris
16258 Lectures
Valoració de l'autor: 9.84

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món. Fill d'un relat inèdit, visc aquest indret irreal de la xarxa, mentre el meu creador no em faci visible a altres realitats.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.



Un dia em varen dir Lluís, i avui et dic; gràcies Lluís per tot, ara ja pots descansar...

Sota la fosca ombra
d'un germà errant
en el silenci etern
de la foscor silenciosa,
he volgut caminar
passes que no són pròpies
i el camí m'ha mostrat
que les passes per caminar
han de ser les meves.

Fent via he arribat
on mai hauria somiat arribar,
si ho vols, i sense gaire esforç,
tu pots venir amb mi.
Fd'AG


El darkman o en Galzeran o l'home fosc" us en parlaran del meu passat. I potser del vostre futur, també.

Últims relats de Jaume Dargó

Últims comentaris de l'autor

  • Jaume Dargó | 18-03-2017

    el comentari anterior també és meu, bé, del meu germà a relats, un bessos univitel·lí total. Mira així tens un comentari més per reiterar que el relat és boníssim.

    Ferran

  • Jaume Dargó | 12-03-2017

    La literatura bona ens fa volar, amb globus o sense, bona història Mina!

  • Jaume Dargó | 02-03-2017

    l'homo Sapiens camina xino xano en la història de la Terra i l'encert d'una tria possiblement casual, podia variar l'evolució d'aquesta especie.
    Ben narrat, com de costum, una lectura agradable i que fa pensar.

    Bona feina i felicitats per la tria del mes.

    Ferran

  • Jaume Dargó | 02-03-2017

    escrius molt be, m'agrada aquest relat que parla d'un que viu a la frontera del xino xano i de la velocitat a càmera lenta.
    Fas que et llegim el relat sencer, esperant el recurs final, per saber si avançarà o si es quedarà on sempre, i la resposta sempre ens la dones, malgrat no sigui l'esperada.

    Felicitats per la tria del mes!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 20-02-2017

    el final, sí.

    d'una lectura plàcida i calmada, com demanaria el mateix protagonista, ens acabes amb una sorpresa molt ben trobada.

    Dotze mesos!!! pobre mare!! que cruel que ets, noi!

    Una metamorfosi prou encertada.

    Ferran

  • Jaume Dargó | 31-01-2017

    però no n'he comentat gaires aquest mes. O potser cap, ara no ho sé.

    Trobo que aquest cop has fet una redacció molt acurada, on els records i els sentiments els has dut a primera plana amb molt bona lletra literària, però ara ens cal fer un cop de volta més al timó literari, si volem tenir opcions a ser triats pel recull. Que tampoc ha de ser prioritari, passar-s'ho bé també compta.
    Potser és això, que sols volem passar-nos-ho bé, explicant allò que ens plau, sense la sana intenció de ser finalistes.
    Aquest teu mereix estar entre els triats, però tots no hi caven.

    Sort a la propera!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 31-01-2017

    però no n'he comentat gaires aquest mes. O potser cap, ara no ho sé.

    Trobo que aquest cop has fet una redacció molt acurada, on els records i els sentiments els has dut a primera plana amb molt bona lletra literària, però ara ens cal fer un cop de volta més al timó literari, si volem tenir opcions a ser triats pel recull. Que tampoc ha de ser prioritari, passar-s'ho bé també compta.
    Potser és això, que sols volem passar-nos-ho bé, explicant allò que ens plau, sense la sana intenció de ser finalistes.
    Aquest teu mereix estar entre els triats, però tots no hi caven.

    Sort a la propera!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 04-01-2017

    Molt bona literatura en aquest relats, ets un mestre de les distàncies (narratives) curtes, i en aquest relat de terror gòtic ens has endollat el voltatge més alt. Bona feina Vicent!

    Felicitats per la tria i Sort.

    Ferran


  • Jaume Dargó | 04-01-2017

    Per molta distòpia que figuri ser, i per molt que ens recordi altres temps més foscos, fa esgarrifar que una cosa similar pugui passar. N'hi ha una peli argentina crec, que plantejava un fet similar, on els avis van de vacances a un lloc del que no tornen mai més. No recordo el títol, és dels vuitanta crec.
    Però l'efecte denúncia és prou potent com per ser vàlid per ell mateix, el relat, malgrat he tingut la sensació de què encara li faltava un vull (en la lectura no m'ha lliscat com en altres relats teus, nosé) o un parell de revisions més per fer-lo encara més rodó. Malgrat tot, un gran relat, com ja ens anem acostumant.

    felicitats per la tria i sort!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 23-12-2016

    en un relat petit i ben escrit.

    Bona sort!

  • Jaume Dargó | 22-12-2016

    com poden ser d'importants els petits moments perduts, aquells als qui no donem importància i que la tenen. Fas reflexionar amb bona lletra i el toc final em sembla molt encertat.

    Per cert, ja ho has calculat?

    Bona feina!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 22-12-2016

    això dóna per a més suc!

    però ja està bé, com ens deixes amb l'angunia de si serà una nova "la cabina" però en tema trens i estacions!!??

    Bona ambientació i amb la justa dosi de neguit, que ben mirat, ala prota li pinten bastos. Si no vaig errat.

    Bona feina i moltes felicitats pel Vent del Port!

    Ferran

  • Jaume Dargó | 19-12-2016

    un relat que ara ens toca viure de la galeria estant, com si no ens afectés en res, però els nostres pares i avis l'havien viscut i ens l'havien explicat.
    Una crònica negra que es repeteix amb simètrica precisió, ara a un costat, ara a l'altre. La propera ens tornarà a tocar per aquí, però primer han de fer la festa grossa els repartidors de bales funestes, aquells que viuen de la mort dels altres. Perquè la història es repeteix, i es repetirà mentre seguim acotant el cap.
    Ara en parlem, i en fem relats, preciosos alguns com el teu, i ja és un primer pas, potser a la següent, fem menjar plom a qui el fabrica, no literàriament parlant.

    Bon feina

    Ferran

  • Jaume Dargó | 19-12-2016

    Un relat poètic que plany el dolor d'una persona estimada, però en aquest plany hi viu l'esperança, ni que sigui d'amagat, hi és.

    preciós.

    Ferran

  • Jaume Dargó | 19-12-2016

    Ens fas saltar amb les teves històries, ens fas sentir coses amb les teves paraules, i això és bo, t'agradi o no allò que passa al relat, no ens quedem indiferents no ens rellisca el conte, hi passa alguna cosa i tu al final ens obres els ulls, molt encertadament.

    Gràcies pel viatge mestre! i bona feina!

    Ferran


    PS
    No seràs tu l'altre Pep, oi?

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: