Foto de perfil de Endevina'm

Endevina'm

63 Relats, 264 Comentaris
43621 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83

Biografia:
Una lluna plena que s'amaga entre boires, així és el meu petit món.
No soc ningú, no tinc cap carrera, tanmateix, observant el món i a la gent mai no he deixat de córrer, pas a pas, dia a dia.

Alguna vegada vaig jugar-hi, als reptes, i algunes vegades tenen premi.
El podeu llegir a "Pseudo Vital"

pseudovital

Processó demoníaca, de rnbonet.

Quan vaig obrir aquest perfil volia que sols fos de poesia, de renglons curts, com en diuen alguns, però no sempre es pot controlar allò que fas, i vaig utilitzar-lo per fer microrelats, i vaig acabar per esborrar els poemes aquí publicats, ara no sé si tots. Això no obstant, vull tornar a la poesia, en aquest perfil, i deixar que l'homefosc faci les petites històries en un altre lloc, que potser tinc més perfils, i no sempre ho dic.

Els poemes i escrits que aquí llegireu estan penjats a matadegolla, sense revisió, gairebé. Si algun dia me'ls repenso, potser no els podreu llegir aquí, però seran fills del mateix estil i el mateix sentiment.


In memoriam...
Un dia vaig voler donar veu al Lluís, i ara li dic; gràcies, Lluís, per tot.


Ara ja pots descansar...

Sota l'ombra obscura
d'un germà perdut
en el silenci etern
de la foscor muda,
he volgut caminar
passes que no són les meves.
Però el camí m'ha mostrat
que si vols tenir un bon rodatge
les botes que calces
han de ser les teves.

Fent via, sé que arribaré
on mai hauria somiat.
Deixa't de manies
de paraules estèrils.
Caminar junts requereix un esforç,
pensar no és tan fàcil.
No miris enrere
sols trobaràs allò
que a cada moment necessitis,
però no cada moment és el millor
per mirar enrere.

Camina amb mi,
no contra mi,
i jo caminaré amb tu,
no contra tu.

I si ho volem, els dos,
veure'm que
sense gaire esforç,
junts podem fer el camí.



F.


I que l'homefosc em perdoni

Últims relats de Endevina'm

Últims comentaris de l'autor

  • Endevina'm | 25-02-2024

    Són tantes les emocions que ens fan més o menys humans!

    Bell poema, sensual i amable, ben construit i de lectura agradable. Com allò que descrius. La bellesa rau en tantes coses, com les que vulguem viure. Aquest és un punt d'observació magnífic, fem-lo possible!

    Gràcies per la teva visita a les meves emocions amb el net.

  • Endevina'm | 25-02-2024

    Primer de tot, i si em deixes, et renyo. Els referents i cites d'encapçalament, o són en la llengua original, o no cal traduir-los al castellà, quan la llengua del narrador no és aquesta. Potser no vas trobar la cita en francès, ni en català, però aleshores, la pots traduir tu, vist el teu nivell narratiu. I ara toca la part bona ;-)

    Un escrit ple de referents, d'imatges amagades, que et porten a un sol camí, una sola idea. Tots els paràgrafs tenen una frase que et duen a la llum d'una manera diferent, a la vida de fet, a viure, a sortir d'un lloc clos, d'una negativitat, al positivat de la vida a la llum. I tot aquest esforç narratiu mereix una ovació. I potser no caldria explicar què vols dir, al final, qui no ho vegi que vagi a classe. Pero ets lliure d'explicar-te, està clar!

    Un molt bon relat, com la majoria els teus, que llegeixo normalment, tot i que soc poc donat a comentar, des d'aquest perfil.

    Felicitats narradora!

  • Endevina'm | 25-02-2024

    Quan ens deixem algun detall no explicat, podem obrir moltes lectures d'un relat, i no sempre són encertades.
    En el teu comentari a TerricheT sobre la realitat de la germana petita, puc dir-te que en el meu relat poema del net, hi ha alguna cosa semblant, no explicada. I crec que el lector ha de tenir certa empatia en llegir, també. No sempre s'ha d'explicar tot, has de comprendre que el narrador t'amaga algun detall que el lector ha d'interpretar.
    Jo he fet el mateix, he amagat alguna mancança en el comportament del net. Bé, no és mancança del net. Normalment, i segons tu veus, som nosaltres els mancats, i algunes vegades és una resposta emocional no desitjada, però quan vens d'un obrir la porta, i sentir, "encara no avi, ara no", tradicional recepció del net, quan et diu hola avi! és tot un miracle que trastoca tot el sen. Això era el microrelat del net.

    Gràcies per llegir-me! i comentar! Cosa que a mi em costa molt. Cada dia més!

  • Endevina'm | 25-02-2024

    He de reconèixer que no t'he llegit fins ara, i veig que he fet malament. Miraré de resoldre aquesta mancança!
    Una situació que dona per a un relat costumista, el fas pasar per una anècdota molt ben narrada, i amb un final del tot sorprenent, i fins una mica absurd, donant un tomb al clàssic relat calderesià, amb un toc personal teu, imagino, em calen referents! Hauré de llegir més relats teus!

    Bon relat, i bon nivell narratiu, felicitats!

    I gràcies per la teva visita al meu poema-relat.
    Dir-te que dels quatre comentaris llegits fins ara, en el poema-realt, tu ets qui més s'ha acostat a la realitat del net, que no és que sols estigui pendent de les pantalletes, és un nen que té un món tancat molt personal, i no admet que ningú hi entri, sense el seu consentiment, i no és autisme, és una altra cosa. HI ha tantes coses en la canalla! NO he volgut dir-ho explícitament en el relat, però crec que una mica sí que es veu, segons sembla.
    Gràcies per ser-hi!

  • Endevina'm | 18-02-2024

    Tenia dues opcions, podien ser les lletres, enutjoses per a alguns humans, però no era aquesta la intenció, sols podien ser les formigues, encara que m'ha fet dubtar, en el nostre pati en tenim de vermelles!

    Bon poema endevinalla!

  • Endevina'm | 05-10-2023

    Podries tornar a penjar poemes tan vells com aquest?

    Va!

  • Endevina'm | 05-10-2023

    Vaig escriure un relat sobre la molsosa, fa uns vuit anys, i me'l van publicar, va ser en un llibre sobre mitologia catalana. Per a mi, un llibre fundacional de la nova dèria mitològica que ara sembla que revifa.

    Espero més mitologia, aquí, en aquesta pàgina mitològica, li cal conèixer millor les nostres arrels.

    I Benvingut, o ben retornat, a relats. espero que tu i jo no tinguéssim deutes pendents! ;-)

    Jo també estic ara jubilat, i no em cal saber qui eres, la veritat. m'agrada qui ets ara.

  • Endevina'm | 05-10-2023

    Em fa venir records, com ja t'han dit altres abans. Genolls esgarrinxats, danses i carreres de caragols. Vesprades de pa amb xocolata al peu d'una creu de terme, fita de les excursions estiuenques, quan el sol ja havia afluixat, perquè aleshores, el sol afluixava a l'estiu i tot!

    Molt bonic! i amb imatges potents. M'agrada.

  • Endevina'm | 05-10-2023

    Cada setmana faig un tomb pels milers de camins que ronden l'Obac, camins farcits de boscos on no arriba la llum directa del sol. Aquest poema el llegiré un dia, assegut en un roc, enlairat sobre dels boscos que acabo de caminar, i amb unes vistes increïbles com les que veig cada setmana per l'Obac.

    Faig altres parts de la nostra terra, però aquestes paraules les puc viure cada setmana, de passeig per les muntanyes i camins.

    Bell poema.

  • Endevina'm | 26-09-2023

    Com m'agrada la senzillesa que traspuen aquestes ratlles, aquest comiat que desitja un retorn, gairebé inevitable, i ho saps.

    Arriba un fred que ja ens estarà bé, si en fa i ve acompanyat d'unes gotes d'aigua vital per la nostra terra, o allò que trobarà en el retorn, sols serà arena i sal, perquè el verd se'ns fondrà en un record.

    Ja veus, un pensament vola cap on el cap vol anar. Tot esperant el retorn d'aquests ulls menuts.

    Una abraçada.

    ferran

  • Endevina'm | 29-07-2023

    Onze paraules que diuen tantes històries.
    No calen més mots, si els tries adequadament.

    Unes poques paraules que (personalment m'ofereix aquesta imatge) omplen d'alegria esbojarrada un carrer empedrat després d'una pluja de capvespre de tardor.

  • Endevina'm | 29-07-2023

    Són tantes les pors a la pèrdua, com ho són les d'una manera de viure, de viure en el calma del ja m'està bé. I a vegades, és que aquella altra persona és un mirall que algunes vegades et dona una empenta, i ja t'està bé, que ja no vols tornar a perdre, si el temps no corre a favor teu.

    Tanmateix, sempre som a temps de fer foc nou!

    Bell pensament, per encoratjar aquells que són porucs i no saben fer un pas nou, a la felicitat.

  • Endevina'm | 29-07-2023

    Recitant aquest poema a l'ombra d'un far gens mític, bressolat per marinada mediterrània que t'atansa a un capvespre fresc i agradós.

    I jo, gaudint de les teves paraules entre amics i un bon cava, o un espumós rosat del Penedès.

    Bell poema Aleix, una abraçada.

  • Endevina'm | 11-07-2023

    Ben retrobat Jere, m'alegra tornar a llegir els teus poemes en aquesta pàgina, els teus pensaments elevats, i m'agrada com ho expliques, com ho escrius. Sempre seràs un dels meus mestres aquí.

    Un poema que marca fites, destins, i maneres de viure, d'ara en un futur, o d'avui per a demà, que és futur també, però menys allunyat. I la serenor que destil·len aquestes paraules em mostren un poeta que, tot i no ser desconegut, el veig renovat.

    Benvingut un altre cop, jo mai no he deixat de passejar-me per aquesta pàgina, i retrobar vells companys de camí, sempre és agradós.

    L'any vinent Relats en Català farà vint anys, i si tot funciona com està previst, tindrem una nova plataforma més moderna i actualitzada, espero poder compartir amb altres relataires «dels vells també» aquesta fita.

    Ferran

  • Endevina'm | 25-05-2023

    Estimat Joan Colom, d'aquestes vint perles no en podem dir nanorelats, ni de totes ni de la majoria d'elles. N'he vist un parell a tot estirar. De la resta en podríem dir píndoles informatives o de coneixement general, pensaments personals, o ves a saber quina altra accepció pot tenir literàriament.

    Escriure vint idees diverses sobre un tema concret, no vol dir que hagis fet vint nanorelats. Com bé s'ha dit en alguna ocasió en el fòrum, un nanorelat, o un microrelat, o un relat, són formes literàries amb les seves maneres de fer i amb construccions fantàstiques que poc tenen a veure en un microrelat de quantes pel·lis duien treballant junts dos actors. Si ho fas en forma ficcionada, tindrien la seva raó, tal com ho planteges, no és un nanorelat. Tal com ho planteges aquí, això podrien ben bé ser vint poemes, o haikus, gairebé, si els poses en l'ordre adient.

    Píndoles informatives. Fer 20 microrelats cada setmana no és fàcil!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor