UCRONIA PARLAMENTARIA (ARC a la Ràdio Colors - Març - Blau - Relats històrics)

UCRONIA PARLAMENTARIA

Senyories.

Segons les cròniques, l'any 897 morí Guifre el Pelós. Hàbilment repartides les terres, els hereus es deslligaren a poc a poc dels Francs, consolidant-se el que ara és conegut com la Catalunya Vella, aquells comtats cristians fronterers amb els dels musulmans i que Carlemany donà el nom de Marca Hispànica. Els seus descendents anaren recuperant més terreny al Califat, unint el llinatge ibèric autòcton amb el nouvingut. D'aleshores ençà i amb força entrebancs, als Països Catalans ens ha agrupat la voluntat de ser Poble.

A finals del segle XXI, i gairebé mil dos-cents anys més tard, celebrarem el cent cinquanta aniversari de la nova fundació, quan acabada la segona guerra mundial, i juntament amb els aliats, vencerem als militars colpistes del 1936, instigadors d'aquell conflicte armat. Va ser una batalla injusta i desigual en tot moment, car els enemics interns eren tan o més temibles que els vinguts de fora. La victòria popular a la península s'esdevingué amb el suport de les brigades internacionals. L'enfrontament a tot el continent europeu va durar quasi quinze anys. Un cop s'assumiren culpabilitats i noves obligacions, calia un acord per evitar nous experiments imperialistes totalitaris, i va néixer la que és ara una sòlida Unió de Nacions Europees Independents, on els Països Catalans tenen veu, vot i una terra. Va morir molta gent cercant un ideal de llibertat, i no seran els nostres vots els que deshonorin la memòria d'aquells que defensaren, amb la pròpia vida, el lloc des d'on ara us parlo, i en aquesta llengua.

Alguns nostàlgics diuen que fóra bo reconstruir ponts. Però el Poble dels Països Catalans no veu necessari reunificar-nos amb les Nacions Ibèriques de Castella i d'Aragó, més enllà d'on som ara.

Sent fidels, aquest parlament votarà per preservar el bon veïnatge. Qui en el respecte recorda el passat, no erra en el futur.

Senyories.