ARRELS HUMANES (ARC a la Ràdio - Desembre - Groc - Ciència Ficció)

rellegit de nou, i magnífic novament. Una abraçada

a

Un relat molt bon relatat.

Bones festes

Lliri de la Vall

Potser algun dia caurà un meteorit amb deixalles d'ADN amb parentiu humà i ens hàgem de replantejar la història de l'evolució humana i trobar-li un punt de partença en l'espai sideral. Sense anar més lluny, algunes religions com la Cienciologia prediquen que provenim de naus espacials que va dipositar humans al planeta terra.
Un text molt divertit i ben pinzellat com un quadre ben elaborat.

Una abraçada, Ferran!

Potser algun dia caurà un meteorit amb deixalles d'ADN amb parentiu humà i ens hàgem de replantejar la història de l'evolució humana i trobar-li un punt de partença en l'espai sideral. Sense anar més lluny, algunes religions com la Cienciologia prediquen que provenim de naus espacials que va dipositar humans al planeta terra.
Un text molt divertit i ben pinzellat com un quadre ben elaborat.

Una abraçada, Ferran!

Un bon relat, home fosc.
Fa reflexionar sobre els nostres orígens donant-li la volta com un mitjó. M'agrada l'enfocament que hi dónes i el seu tractament.
Una abraçada!

Elies

...si realment dintre de molts anys ens veuran d'aquesta manera. O potser tan sols serem un homínit més en l'escala de restes arqueológiques d'algún museu de ves a saber a on o de quin món.
Que tinguis bones festes i una bona entrada d'any.
Una abraçada.

M’he descuidat d’agrair-te el comentari i de dir-te que ja he començat un projecte... és per això que vaig pensar de fer el relat, per saber l’opinió dels lectors.

Ciao

Cesc

M’he descuidat d’agrair-te el comentari i de dir-te que ja he començat un projecte... és per això que vaig pensar de fer el relat, per saber l’opinió dels lectors.

Ciao

Cesc

M’agrada la idea que ens pugui passar el mateix que els altres homínids anteriors a nosaltres. Fet i debatut hem de continuar evolucionant, ara que la qüestió seria: cap a on ens portarà aquesta evolució o suposada evolució? A vegades em plantejo si realment estem evolucionant a més o anem en decadència. Només cal pensar en el fet que cada vegada som menys conscients del perill, quelcom que els animals porten molt assumit: la por... ens autodestruirem buscant respostes?

Una abraçada i bona sort amb els ARC a la ràdio. A sí... I molt bones festes amb la gent que t’estimes!

Salut.

Cesc

que alguns no són d'aquest món.

Ben portat, ben narrat, interessant. En volem més!

en essència això diu la teoria Margulys actual: hem sobreviscut per la unió de ADNs de bèsties molt diferents entre sí; no per mutacions aleatóries, el "taló d'aquiles" del Darwinisme. La posada en escena molt potent i la história ben reblada. També em passa en aquest relat, com a algun altre que participa aquest mes, que se'm fa curt; la idea és molt bona i hi ha molt suc per treure. Petons

s

Oportú, aquest relat, ara que a Atapuerca s’ha trobat ADN d’una nova espècie humana (i ja en van quatre, si no vaig errat), ens dones a conèixer la que substituirà l’actual Homo Sapiens en un futur. Que conviurà amb els Sapiens com ho van fer els Neandertals molts anys enrere. Però no serà una espècia autòctona, pel que es veu. Un argument molt ben trobat i amb connotacions ètico-filosòfiques de magnitud. Per a desenvolupar en un relat més llarg. Enhorabona.

Ara mateix acabo de llegir el teu relat "Sota el pomer, vora el mar" i m'ha semblat molt amè i interessant. Sí que hi he trobat alguns punts en comú amb "METÀL·LICA", és ben curiós com arriben a atreure els temes relacionats amb la ment. M'ha agradat, d'entre d'altres molt aconseguides, aquesta reflexió del protagonista "pirat": "Marxar d'aquella realitat que no m'agradava era una utopia gairebé infantil que em venia molt de gust" Et felicito pel premi, realment molt merescut perquè has sabut crear un ambient íntim a través del diàleg dels protagonistes, una introspecció preciosa alhora que has anat per feina pel tema que t'ocupava que era el de crear un relat de ciència-ficció.
Anant ara al relat "Arrels humanes" veig que hi estàs molt posat amb aquest gènere que a mi sempre m'ha resultat tan difícil. Penso que t'agrada molt i que demostres, un cop més, que hi tens la mà trencada. La meva enhorabona, Ferran!
Una abraçada i segueix tan creatiu que és molt d'agrair.

Sincerament? L'he llegit perquè es teu i darrerament publiques poc. Estic fins la boina del pobres extraterrestres. M'encanta el nom del descendent de terrícoles i no terrestres , i com en un comentari volent o no li diuen "Thor" (potser és un heroi i no ho se).
El relat bé , clar...
El més passat terror i ara això.
Que tal El Nadal com a conte de ciència ficció? Tots ens ho volem creure i tenim esperances posades en quelcom més. De fet la natura és segur que ens supera i té intel·ligència, consciencia? Pffft, que complicat però hi ha d'haver una força superior intel·ligent i conscient .
Ui m'estic passant , un comentari metafísic i havia de ser de ciència-ficció.
Per cert estic esperant que la ciència provi l'existència del que dic.

Un autèntic relat de ciència ficció, però que podria ser ben real. Com n'aprenc, llegint-te! Gràcies!

Ep! Ben jugat! Un bon recurs!
Podríem dir que el protagonista "acaba perdent els papers"...
Tohr, el defensor de la Humanitat, perd el seu martell ;-)
Gràcies pel teu comentari!
Molta sort per a tu també!

Anul·lar proves de l'existència d'uns éssers inferiors, quin menspreu més ben aconseguit! Podríem arribar fins aquest extrem? Oi tant que sí! Un relat que fa pensar molt Ferran. Una abraçada.

Aleix

Destruir proves. Quantes no n’hauran desaparegut de manera accidental i com no de voluntàries... En què estarem pensant?
—Joan—

Un relat molt interessant que transmet moltíssim amb poques paraules. La humanitat extingida? Una nova raça d'aliens semblants a nosaltres? Accident o a propòsit? Et desitjo molt bona sort en la convocatòria home fosc, a pesar que crec que no la necessitaràs ^_^
Edgar

M'ha encantat! I com diuen els arqueòlegs, encara hi ha molt per excavar! Felicitats!