Darrere la porta - ARC A LA RÀDIO - Novembre - Vermell - terror

Fas viure la por de tan a prop que la sents a la pròpia pell. M’ha agradat molt, ben portat. Mostra una gran riquesa de mots, acurades descripcions. Cada dia escrius millor.
Una forta abraçada

He mogut els peus mentre llegia. Necessitava saber que els tenia lliures...
Ja n’arribes a ser de fosc, Home Fosc!
—Joan—

Enhorabona per la selecció!! Un relat de terror com déu mana!! Ens veurem les cares amb de ciència-ficció ;) Algun de les Ter-Cat hem de guanyar també ^_^
Una abraçada,
Edgar

Un relat per al festival de Sitges! Enhorabona per la selecció!

Benvolgut/uda relataire:



Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colrs” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.



És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.



Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.



Cordialment,



Comissió Concursos





TEXT AUTORITZACIÓ



En/na .........................................................................................................

amb DNI. número ......................................................................................

i nick relataire ............................................................................................

AUTORITZA a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................

seleccionat del mes de ..............................................................................,

del qual és autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.



Data .......................................

Carai, quin relat. M’agrada la intensitat en què escrius. Transmet molt bé la sensació del moment... és fàcil imaginar-s’ho i fins i tot desconnectar del lloc on ets per transportar-te a l’espai d’aquesta sorprenent història.
Salutacions:
Eloi

Mmmmm... Tot i que el relat és d'autèntic terror dins la temàtica zombi, jo em pregunte: Quants morts vivents viuen en la nostra societat? No és que es meresquen un tir, però sí una espenta que els espabilàs no els vindria gens malament XD

Molt bon relat, Ferran!

Una abraçada.

A mida que el llegeixes vas sentint el fred que t’inspira el tema, apart de la claustrofòbia que al menys a mi m’ha anat envoltant i a sobre, deu ni do el final!

Terrorífic però molt ben escrit, aconsegueixes fer estar totalment enganxat des de la primera paraula.

Aquí hi veus a L’HOME FOSC... amb totes les lletres!

Una abraçada Ferran.

Gemma

Redéu, quin relat més negre; talment sembla escrit per algú també fosc. Fa poc he llegit dues novel·les negres, una de Hammet i una altra magnífica de William Irish. M'hi recordes molt. Reuneix tots els requisits d'un bon relat de por. Fantàstic Ferran! Una forta abraçada.

Aleix

Un relat angoixant i desassossegant. Narrat amb primera persona, per proporcionar-li més força, i amb tots els elements imprescindibles: foscor, incertessa, olors, sorolls inquietants, desconcert... El final, que semblava un alliberament, es converteix en tot el contrari: una comdemna.

Pobret!

Felicitats, Ferran!

Si alglú que estimes et fa mal, és ben horrorós. Si és per bé, jo diria gràcies.
Per cert, t'agraeixo molt la teva benvinguda, i més encara el teu comentari... segur que, com a la nena, Frankenstain també t'inspira tendresa.

que és tot especial i molt guapo, va escriure de jovenet un tractat sobre la supervivéncia a la terra en cas de ensombis. En tot cas una mica en sé, de les lleis dels caminants, o sigase, que el darrer tret és realitzat gairebé segur per un amic, i la ferida és mossegada, i el qui el va lligar era un sicópata o enemic molt malvat, perquè sabia el què li esperava. A banda aquests magnífics coneixements que tinc, i que m'han ajudat a llegir entre línies- o entre udols de walkingdeads- l'he trobat boníssim, un relat per rellepar-se el pèl de angoixa, dolor i terror abismal. Mèèèu.

a

Una història que manté l’atenció fins al final, ple d’incògnites que no es resolen, cosa que el fa més terrorífic. No hi ha res més paorós que la falta de respostes, que augmenta el dramatisme i ens trasllada al lector del relat l’angoixa de la situació que no comprenem.
Molt bon relat.

Si pretenies que el lector passés un estona angoixant i terrorífica ja et ben asseguro que amb mi ho has aconseguit, Home fosc. Un final inesperat que ha reblat el relat, escrit impecablement. Destaco l'ambient que has sabut transmetre: tètric, claustrofòbic, inhòspit amb un munt de detalls que "guarneixen" de ple aquesta història fosca, fosca.
Una abraçada, Ferran!

... tens prou sensibilitat per saber que la cadira es "vella i bruta"... ?
Us homes llops que no saben obrir la porta , no poden haver-te lligat a la cadira, això tan sols ho pot haver fet algú que no et vol bé, i a més t'hagi drogat el suficient per deixar-te al cau on espera que les llops o el que sigui , et treguin del mig, dels humans al menys. No ha comptat amb la poca traça dels sers en qüestió i que un amic sobre la "pista" et salvi a darrera hora, de la pitjor manera possible doncs el més factible es que encara no estesis contaminat... o potser si!!!
Intrigues força !

Anna

Casualitats de les casualitats em coincidit amb la idea aquesta de la porta ;) I de fet, també amb la temàtica zombi. Però, ambdós relats són ben diferents. Et felicito Ferran, per la teva feina ben feta, amb un final que et deixa sense paraules. I moltes preguntes? Què ha passat? Per què? Et desitjo molta sort en la present convocatòria ;) Gràcies per passar-te pel meu i donar-hi la teva opinió.
Edgar