Cercador
Deixa'l Créixer
Un relat de: Galzeran (homefosc)Créixer i somiar
T’he vist créixer, en nits solitàries,
de quan el sol dorm el somni ocult
dels desitjos que no has viscut.
Et sento respirar amb l’aire matiner
de la platja propera, picada d’estels
reflectint-se en el mar, morint a l’arena.
Brollant vida com d’un arbre silent,
irradies la màgica llum
dels eterns dies per viure,
persistint en l’anhel de la descoberta,
farcint-los de capvespres misteriosos.
Viure i créixer, sense parar-hi atenció.
Revivim instants fulgents, de sols remots
que poblen la brillant nit més fosca,
en el record d’un desert llunyà.
I se que t’observava, en l’etern arenal
de sorra encara càlida, i recordo com
em fascinaven els teus menuts ulls enlluernats.
He vist que et fan somiar les terres remotes,
captiu per l’espectacle de fredes imatges, irreals,
que es veuen créixer en l’horitzó del crepuscle.
Deixa’l viure, com un arc eteri i lluminós
del crepuscle, com la acolorida cortina
de rajos màgics, en el cel del nord.
I em repeteixo; deixa’l créixer, sí,
i també somiar, créixer i somiar, avui,
que ja es farà gran, demà.
En el bloc de l'home fosc podreu escoltar i veure el vídeo que en un principi va inspirar aquest poema
Comentaris
-
el bloc ha canviat.[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 18-10-2015
ara el poema en colors el veuràs aquí
-
Paternal. [Ofensiu]Eloi Miró | 28-11-2013 | Valoració: 10
És bonic que un pare senti aquestes emocions i encara ho és més que les pugui fer paraules i literatura. No hi ha res més bonic que deixar que el fill somiï, sobretot pensant que, tot i ser una il•lusió, es poden fer realitat.
Gràcies
Eloi
-
Ai, la infantesa que s'escapoleix[Ofensiu]Llorenç Garcia | 22-06-2013 | Valoració: 10
Hola, Ferran!
Quin poema més bonic! I quin gran pare deus ser quan plasmes en els versos el goig de veure el teu fill créixer. La infantesa és un paradís que moltes vegades ens adonem que és com a tal quan ja l'hem abandonat. Ganes de créixer? Sí, però sense abandonar un camí ple d'estels... -
Molt i molt emotiu![Ofensiu]Mercè Bellfort | 11-04-2013
Avui dec tenir el dia fluix, perquè entre el poema de l'allan lee i el teu, m'he emocionat de valent. Això de recordar-se a un mateix que cal deixar créixer els fills és molt sensat, però molt dur alhora perquè sense voler te'n vas cap als records d'infantesa, cap als mil moments divins viscuts conjuntament, i això cou, la veritat.
Un poema on els sentiments es mostren a flor de pell però des d'una voluntat i fermesa serena dignes d'admirar. Senzillament, amb un llenguatge admirable t'has deixat anar i has expressat tot l'amor que sents cap al teu fill estimat. L'enhorabona, company!
Una abraçada per a tu, i, si m'ho permets, una altra per a en Regor, que també s'ho mereix, que caram!
Fins ben aviat!
Mercè -
Preciós![Ofensiu]Edgar Cotes i Argelich | 08-04-2013 | Valoració: 10
Un relat preciós de veritat Ferran! Et felicito, jo estaria a l'altre extrem al de créixer encara però m'hi he sentit molt identificat.
-
Sense parar-hi atenció[Ofensiu]allan lee | 07-04-2013
viure i créixer: Sí! això diuen que és la vida. No embolicarte en voler saber perquès, ni fer promeses perquè no saps si les compliràs, ni encegar-te a llarg termini. No he vist el vídeo, però vull interpretar el poema tal com el sento en llegir-lo: penso en un nen, d'ulls brillants, a qui estimes; també penso en un nen que es fa gran, però que pots rememorar sempre en una platja coneguda, en un instant que brilla en la memòria. Deixa'l créixer. Mentre creixi, viurà. Morim quan deixem de fer canvis. M'agrada molt, m'ha tramés molts sentiments. Una abraçada
a
Valoració mitja: 10
l´Autor

96 Relats
838 Comentaris
287463 Lectures
Valoració de l'autor: 9.96
Biografia:
A voltes escric per necessitat.(Maria Barbal dixit)
La foto de la portada del llibre és un dibuix de la relataire allan lee, i podeu comprar el llibre digital aquí
El bloc de l'home fosc té més relats i poesies meves aneu-hi per aquí
De mica en mica aniré marxant, potser sols quedaran alguns relats presentats i escollits en els concursos, i potser algunes poesies, però fins i tot aquestes acabaran per volar-
Aquest recull ja no es pot trobar a LEKTU, la plataforma ha plegat. El recull el tinc a l'ordinador, esperant si un dia m'animo i l'envio a algun lloc per que se'l mirin.

NOVETAT LITERARIA
Aquest 2024 publico el meu primer llibre en solitari. Després de més de quaranta relats publicats en revistes i llibres d'autoria conjunta amb altres companys de lletres, arriba "El Laberint de Noctiluca", una fantasia amb éssers de la mitologia catalana, en una realitat diferent a la nostra. Us convido a cercar-lo, és una lectura per a cors joves de 14 a 114 anys, absteniu-vos secs i tibats.
Aquí teniu la coberta.

El llibre el podeu demanar a qualsevol llibreria, i si no el tenen, es pot encarregar. Us deixo l'ISBN, amb això a la llibreria us el podran demanar: 9788412465792
També el podeu comprar directament a l'editorial en aquest enllaç a SECC
Gaudiu del viatge!
Com evoluciona el nom que utilitzo a les xarxes.
F. d'Armengol és la base de tot plegat
darmengol es com ho escriuen ara al meu fill
darman em deien els amics, fa uns anys, quan anàvem al cinema amb la colla, i un dia ens vam topar amb la peli darkman. Cosa que va derivar en darkman quan em vaig inscriure a aquest portal allí pel 2007, i quan un antic relataire em va dir que quedava més autèntic home fosc Ajuntant els dos mots, vaig adoptar aquesta paraula per identificar-me a les xarxes. I en record a la família de la mare, ara poso Galzeran davant de l'homefosc. Galzeran-homefosc i ara crec que ja no ho tacaré més, si més no, en aquest perfil, el primer que vaig obrir a Relats en Català.
UN ALTRE JO
ESCRITS DE L'HOME FOSC
L'HOME FOSC AL FACEBOOK
AUTOR A GOODREADS
LA LLEIXA DE L'HOME FOSC
I si us cal fer algun comentari més privat [email protected]
A l'octubre del 2024 publicaré la meva primera novel·la de fantasia màgica en un món inventat, que algunes vegades s'assembla a casa nostra. I arribat el dia, que ja falta menys, si el voleu comprar el trobareu aquí, a edicions secc
Gràcies per llegir-me.
Ferran d'Armengol
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
A voltes, madurar exigeix caure de l'arbre.
/////////////////////////////////////////////////////////////////////
Últims relats de l'autor
- Entre el cel i l'infern
- A RAIG PER UN COMIAT
- LLIGAMS ETERNS - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Gener - Adolescència)
- VISITA DIÜRNA AL ZOO - (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Desembre - Infància)
- CAMINS DE LLUM (Arc a la Ràdio - Cicle de la Vida - Novembre - Naixement)
- DELLÀ DEL TEMPS - (Somnis Tricentenaris)
- TORNAREM A LLUITAR
- L'ORDRE DE LES EVIDÈNCIES (ARC a la ràdio - Colors - Maig - Negre - Misteri)
- UCRONIA PARLAMENTARIA (ARC a la Ràdio Colors - Març - Blau - Relats històrics)
- L'ÀVIA FEIA PUNTES DE COIXÍ - (ARC a la Ràdio Colors - Febrer - Rosa - Sentimental)
- ARRELS HUMANES (ARC a la Ràdio - Desembre - Groc - Ciència Ficció)
- Darrere la porta - ARC A LA RÀDIO - Novembre - Vermell - terror
- NO T'HE PERDUT
- CELSIUS 233 (Ganduls i malfactors) - (ARC a la Ràdio - Escriptura)
- Deixa'l Créixer

