L'ÀVIA FEIA PUNTES DE COIXÍ - (ARC a la Ràdio Colors - Febrer - Rosa - Sentimental)

i em fa plorar. Què passa, amb aquests records? Van ser tan tendres a la realitat? Els hem transformat en els nostres anclatges d'amor, per temor de perdre el primer referent? Quina escena! Ja l'havia llegida, m'havia emocionat, i ara torno i m'emociona igual o més. Qui ho deia? Per un relat aixì val la pena dues hores de vagar aquí i allà buscant la perla. Jo l'he trobada.

a

No havia llegit el teu relat tot i que el títol que li vas posar m'havia cridat l'atenció més d'un cop.
M'ha agradat molt, m'ha portat records de la meva pròpia infantesa, records inoblidables de nines de retallar i d'històries inventades, fantasies viscudes de nena sobre una "taula camil•la" amb el braser encès, veient l'anar i venir de l'agulla de cosir de la mare, amb el petit copet que anava rebent el didal quan el rosava suaument al passar tibant el fil per anar unint la roba.
L’he trobat maquíssim!

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

Cordialment,
Comissió Concursos

- - - - -

AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
data de naixement .....................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
seleccionat del mes de FEBRER 2014,
del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

Data ......................................

No pots deixar de somriure amb aquest relat, Home Fosc :) Ai, les padrines que ens estimen tant i ens cuiden tan bé! Felicitats per haver quedat finalista! T'ho mereixes sense cap mena de dubte! Ens veurem les cares amb el relat històric que en tinc un de preparat que a mi m'agrada molt :)
Felicitats de nou.
Una abraçada,
Edgar

...d'infantesa aturat en el temps, a on tot era tranquil, seré, immaculat. Potser algun dia serem nosaltres els que ensenyarem les rondalles als nostres nets i un somriure s'amagarà en els nosttres llavis per recordar altra cop les cançons de l'avia.
Una abraçada.

Un temps aturat a les mans de l'àvia i un instant de temps magníficament dibuixat per les teves mans. Senzillament una àvia i un nen jugant a soldadets, una pluja i una conversa; total, un relat de tendresa, d'emotivitat, deixant anar el cor i els records. Una abraçada.

Aleix

però entranyable dins la seva senzillesa.
M'ha agradat moltíssim, Ferràn i et felicito.
Una abraçada.

Ens posem sentimentals i ens venen les nostres àvies al cap. Penso que no et coneixia en aquesta vesant, Home Fosc.
La riera d'Arenys de Munt plena de cadires baixes a banda i banda i les mans sàvies de les dones fent anar els boixets. El Maresme de les puntaires.

Quatre paraules ben encadenades, lligant boixets, soldats i cançons... Tot el relat fa pessigolles. Quina gran afinitat existeix entre els néts i, sobretot, les àvies!
Una vegada més, un plaer llegir-te, Ferran
—Joan—

Un relat preciós, net, tendre, que m'ha despertat la memòria adormida.
Jo també n'havia après de la mà de la meva àvia. M'agradava la seva cançó que et recordava que no podies parar i havies d'apressar-te si no volies que els fils s'emboliquessin i es fessin nusos.
Un relat molt ben descrit,, Ferran!

Materile

Que bonic Home Fosc. M'ha agradat força la manera de descriure els petits detalls que fan dolç i tendre el relat: els estris de l'àvia, el seu somriure sorneguer, el soroll de la pluja, els cants d'infantesa...
M'hi he sentit identificada: la meva àvia no feia puntes de coixí, però cosia, no explicava rondalles, però cantava... És fantàstic.
Un somriure per a tu