El pa de cada dia

Aquesta vegada, agraïment per donar-me l'ocasió de conèixer qui era el guerriller o guerrillera Teresa Pla Meseguer, filla de Vallibona.

Pel que fa als satèl·lits que espiaven l'activitat de Ferroviari en 1950, és un anacronisme com una casa, considerant que el primer Sputnik el va llançar la URSS en 1957. Una ucronia és una narració que se situa en un context històric determinat però alterant-ne algun aspecte significatiu. Per exemple, que van ser les forces de l'Eix Berlín-Roma-Tòquio les qui van guanyar la Segona Guerra Mundial sobre els Aliats.

Agraeixo el teu relat i l'encert amb què ens mostres actituds que, de tan sovint com les veiem, acaben resultant-nos normals. Diguem-li racisme o xenofòbia, no ens hauríem de mostrar indiferents quan en som testimonis.

També agraeixo el teu comentari sobre "La sega". Si no hagués estat per tu, m'hauria quedat amb el convenciment que aquell sergent Barea que llegia novel·les en francès era un personatge més de ficció, i no l'escriptor Arturo Barea, conegut sobretot per la seva trilogia "La forja de un rebelde".

T'he de dir que m'agrada aquest personatge teu, que potser cada volta és un de diferent, però que jo diria que sol ser el mateix. Un observador dels fets quotidians que succeeixen, i que ens transmet el seu pensament sobre les coses que no troba prou justes.
Tens un narrador molt interessant, no deixis de publicar-nos les seves observacions.

Bé, hi ha alguna falteta, però avui no tinc temps de fer correccions, que marxo aquest vespre i tinc feina a fer per casa.

Et felicito pels teus escrits de caràcter mundà que ens expliques molt entenedorament.

Bon agost!

I els policies fan allò que se'ls mana. Deslligar la seva vida personal de la laboral és una tasca molt complexa, ho dic amb coneixement, tinc un familiar policia i les diversitats d'opinió solen ser recurrents. Així i tot, no ens cal arribar a les mans, la mala llet és sols pels desconeguts, imagino, si el teu protagonista és client habitual del forn, i el policia és familiar de la noia que despatxa, potser és ella qui els ha telefonat perquè passin per allà. Mala peça en el teler aquest tema.
Observar-los és una bona manera que no utilitzin mesures extremes amb aquells pobres desconeguts, que ves tu a saber si eren delinqüents, o no. Els pigments poden dur a errors evitables amb una mica de mà dreta. I sempre serà millor no enfadar a ningú que dugui cap mena d'arma al cinyell, si no tens com defensar-te. De la fornera, si s'enfada seria el seu problema, pobreta, en el fons segur que estàveu d'acord amb allò dels de dalt.

Un relat que a més a més de ben escrit descriu amb molt realisme alguns trets de la nostra societat, desídia i desinterès, por a embolicar-se, i per sobre de tot tractar als nou vinguts com a "no persones mereixedores de respecte"... Encara sort que hi ha ciutadans com el teu protagonista!

Amb total cordialitat

Bona actitud de denúncia sobre uns fets, que malauradament, passen massa sovint. La por a l’altre ens fa ser covards moltes vegades,

Moltes vegades no sabem amb qui parlem , però ben dit hauríem de poder opinar al menys. Els de dalt donen ordres, sovint desencertades , prejudicis donats per bons que si no reflexionem una mica ho valorem com un encert.
Bon relat
Cordialment.
Rosa