El pa de cada dia

Un relat de: aleshores
M'encamino cap al forn a buscar el pa. De lluny veig tres policies envoltant a dos probables estrangers, un molt alt i d'aparença subsahariana i l'altre d'aparença oriental o potser sud-americana. la visió del policia remenant amb parsimònia les pertinences del segon - suposat- estranger em remou les vísceres. Més que la sonda que porto en espera que m'operin. Alenteixo el pas per veure bé l'escena que té lloc a plena llum del dia, a la vora d'un bar i del forn. Creuo entre mig d'ells amb pas lent i em giro i em situo darrera del guàrdia, a uns dos metres si fa no fa. Se n'ha adonat que sóc allà observant el que fan, es tomba i li dic bon dia; més enllà, l'altre guàrdia també em veu i el saludo amb un bon dia, també. L'estranger alt em mira i compren perquè sóc allà mirant i se n'alegra perquè em somriu; em penso que ja he estat suficient estona al lloc, per evitar-me problemes. Mentre em tombo per entrar al forn veig amb quina indiferència els clients del bar que són a la terrassa ignoren els fets. No els sorprèn i no li presten atenció.
Entro al forn i aprofito per dir que aquelles escenes són depriments. Em respon la noia jove, que ella valora molt la seguretat. Li replico que no sabem si són culpables de res, encara, i en canvi les seves pertinences són extretes i observades amb deteniment; que potser el seu aspecte ha tingut a veure en l'escorcoll. Em diu que de vegades tenen descripcions de gent i pot ser que coincideixin amb les dels interceptats. La discussió va pujant de to, sense arribar a extrems, però. Replico que la seguretat seria vigilar als de dalt i no deixar que ens vigilin a nosaltres i en això hi està d'acord. Que no cobren tant com diuen, els guàrdies, ho diu ella sense que jo hagi tret el tema que no considero capital. Li dic, en canvi, que em penso que les ordres o insinuacions d'actuar així venent de "dalt". Aleshores entra en escena un dels guàrdies, que saluda a la noia des de fora del forn, i me n'adono que n'és la parella. Em disculpo per si potser m'he desfogat, perquè estava sense saber-ho tocant un terreny personal, però, tot i així, mantinc que de "dalt" emanen unes normes.
Algú ho havia de dir.
El meu fill gran a qui li ho explico, després, em diu que no me la jugui que tenen molt mala llet. Encara que sigui client.

Comentaris

  • Més agraïments[Ofensiu]
    Joan Colom | 06-08-2022

    Aquesta vegada, agraïment per donar-me l'ocasió de conèixer qui era el guerriller o guerrillera Teresa Pla Meseguer, filla de Vallibona.

    Pel que fa als satèl·lits que espiaven l'activitat de Ferroviari en 1950, és un anacronisme com una casa, considerant que el primer Sputnik el va llançar la URSS en 1957. Una ucronia és una narració que se situa en un context històric determinat però alterant-ne algun aspecte significatiu. Per exemple, que van ser les forces de l'Eix Berlín-Roma-Tòquio les qui van guanyar la Segona Guerra Mundial sobre els Aliats.

  • Doble agraïment[Ofensiu]
    Joan Colom | 06-08-2022

    Agraeixo el teu relat i l'encert amb què ens mostres actituds que, de tan sovint com les veiem, acaben resultant-nos normals. Diguem-li racisme o xenofòbia, no ens hauríem de mostrar indiferents quan en som testimonis.

    També agraeixo el teu comentari sobre "La sega". Si no hagués estat per tu, m'hauria quedat amb el convenciment que aquell sergent Barea que llegia novel·les en francès era un personatge més de ficció, i no l'escriptor Arturo Barea, conegut sobretot per la seva trilogia "La forja de un rebelde".

  • Seguim amb el teu observador vital[Ofensiu]
    Fidel Català | 04-08-2022

    T'he de dir que m'agrada aquest personatge teu, que potser cada volta és un de diferent, però que jo diria que sol ser el mateix. Un observador dels fets quotidians que succeeixen, i que ens transmet el seu pensament sobre les coses que no troba prou justes.
    Tens un narrador molt interessant, no deixis de publicar-nos les seves observacions.

    Bé, hi ha alguna falteta, però avui no tinc temps de fer correccions, que marxo aquest vespre i tinc feina a fer per casa.

    Et felicito pels teus escrits de caràcter mundà que ens expliques molt entenedorament.

    Bon agost!

  • Sí que venen de dalt[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 03-08-2022

    I els policies fan allò que se'ls mana. Deslligar la seva vida personal de la laboral és una tasca molt complexa, ho dic amb coneixement, tinc un familiar policia i les diversitats d'opinió solen ser recurrents. Així i tot, no ens cal arribar a les mans, la mala llet és sols pels desconeguts, imagino, si el teu protagonista és client habitual del forn, i el policia és familiar de la noia que despatxa, potser és ella qui els ha telefonat perquè passin per allà. Mala peça en el teler aquest tema.
    Observar-los és una bona manera que no utilitzin mesures extremes amb aquells pobres desconeguts, que ves tu a saber si eren delinqüents, o no. Els pigments poden dur a errors evitables amb una mica de mà dreta. I sempre serà millor no enfadar a ningú que dugui cap mena d'arma al cinyell, si no tens com defensar-te. De la fornera, si s'enfada seria el seu problema, pobreta, en el fons segur que estàveu d'acord amb allò dels de dalt.

  • Prou bé | 03-08-2022

    Un relat que a més a més de ben escrit descriu amb molt realisme alguns trets de la nostra societat, desídia i desinterès, por a embolicar-se, i per sobre de tot tractar als nou vinguts com a "no persones mereixedores de respecte"... Encara sort que hi ha ciutadans com el teu protagonista!

    Amb total cordialitat

  • covards[Ofensiu]
    Atlantis | 31-07-2022

    Bona actitud de denúncia sobre uns fets, que malauradament, passen massa sovint. La por a l’altre ens fa ser covards moltes vegades,

  • Per reflexionar[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 30-07-2022

    Moltes vegades no sabem amb qui parlem , però ben dit hauríem de poder opinar al menys. Els de dalt donen ordres, sovint desencertades , prejudicis donats per bons que si no reflexionem una mica ho valorem com un encert.
    Bon relat
    Cordialment.
    Rosa

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: