A RAIG PER UN COMIAT

Tens tota la rao vaig estar dubtar de posar-hi el
Nom d’ una tribu del Nord però després caig pensar que potser índies ni hauria prou i em vaig equivocar ho sento. No se si vaig aconseguir explicar que moltes vegades les aventures no son gaire bones.

Tens tota la rao vaig estar dubtar de posar-hi el
Nom d’ una tribu del Nord però després caig pensar que potser índies ni hauria prou i em vaig equivocar ho sento. No se si vaig aconseguir explicar que moltes vegades les aventures no son gaire bones.

En fa molt feliç les teves paraules , maleït accent que no vaig posar

Ageaida i contenta per les teves paraules que m’ espero en a fer-ho cada dia una mica millor. Ho prometo

T’he de confessar que mentre escrivia el relat, a més a més de la sensació de desemparança que m’han provocat aquests dos mesos i escaig de confinament -l’estic passant a Madrid, lluny de la meva esposa-, em vaig recordar del meu pare. D’ell, em venen a la memòria els comentaris que feia cada vegada que perdia algun coetani o company de partida, mira com van caient, cada cop ens anem quedant més sols. I, d’altra banda, quan va despertar de l’anestèsia de la darrera intervenció quirúrgica, es va enderiar que algú li havia robat la pel·lícula. I en relació al tallem final, recordo amb emoció els seus ara, ara!, cada vegada que les fiblades del dolor es feien presents.
Ben bé podia haver seguir aquesta via, però em va semblar massa intimista i amb una simbologia més pròpia d’un poema que de ben segur escriuré un dia o altre. Per això em vaig decantar per un tema més adient i actual, la soledat del supervivent. En aquest cas, el tallem tant podia ser d’un fictici director de cinema -poc creïble i poc convincent, incapaç d’alleugerir l’esglai del possible lector- com d’una mena de demiürg misericordiós; respecte al decorat, més que una tramoia, l’he incorporat pensant en un món real, que no és tal sinó un simple circumstància.
Ah, i molt agraït pel teu amable i elogiós comentari.

Quina llàstima que no pengis més relats ni poesies aquí.
De tota manera ens deixes enllaços a on clicar per seguir-te llegint.

Quant al teu comentari, t’agraeixo els elogis que dediques al meu relat. De debò. I respecte a la darrera línia que tu trobes innecessària i postissa, t’he de confessar que, en un principi, estava decidit a prescindir-ne. Ara bé, com que en la narració hi participen altres personatges, vaig pensar que era just que ells també hi donessin aquell punt de versemblança que demanava una història meitat verídica i meitat ficció. D’altra banda, estic d’acord que la frase trenca el ritme narratiu, la màgia i el misteri que el relat porta implícits.
Gràcies pels teus consells. Ja saps que sempre són ben rebuts.

Del teu bell poema de comiat, adreçat, més que més, a tots aquells que ens hem enganxat a l’engrescadora aventura d’RC, em quedo amb la darrera estrofa.

que jo et vaig veure dissabte a l'entrega de premis, quin pepino de camera de fotos tiu!

el poema es pot millorar, eh que sí!?

Dos anys després d'escriure aquest poema, mantinc l'esperit del comiat, però el canviaria una mica de com està, ;-)

I gràcies també als qui ja fa temps vàreu comentar aquest comiat.

:*

... un comiat ben acollidor.


Sergi : )

Trist, però encoratjador poema. El teu comiat no és cap adéu definitiu, és, senzillament, un canvi dins del teu món habitual.Deixes la porta oberta a moltes iniciatives que estic segura plauran als teus lectors i a tu mateix. Entre línies, expresses un gran desig de superació.

Pilar

Un poema preciós per un comiat que deus de tenir les teves raons per adreçar-nos.
Però veig que els teus passos segueixen per d'altres viaranys, no sé si literaris o d'una altra mena.
Sigui com sigui, que tinguis sort en el teu nou viatge i recorda'ns amb estimació.

Ferran, aquest poema fa pensar en un comiat, en un adéu que espero sigui temporal. Potser les circumstàncies no acompanyen, però agafa't el temps necessari i sàpigues que els bons amics els tindràs sempre aquí. Potser aquest poema va per un altre camí, però sigui com sigui, amic Ferran, una forta abraçada!

Aleix

Et llegeixo perque m´ agrada molt com escrius, espero amb candeletes els teus escrits.
Montse