Eterna joventut

Entre molts, hi ha tres temes que alimenten els poetes: l’amor, la injustícia i el pas del temps. El teu poema descriu meravellosament aquest fenomen, vestit d’amor i una descripció tàctil preciosa. Una forta abraçada.
Aleix

Sembla que vols posar al seu lloc aquella joventut perduda, i ens el fons busques un pacte de no-agressió. Somies la teva joventut, la vivim cada nit entre llençols i en els nostres somnis, on mai solem ser prou adults, si el cor ens és prou jove.

No cal lluitar contra la vellesa, sempre arriba, però no podem permetre que ens robi cap dia de joventut, ni que passin vuitanta o noranta anys, fins a la mort!

Bell poema magalo!

Ferran

Quin poema més encertat , en contingut i paraules que ens fan obrir el ulls i a valorar i acceptar la realitat.

Molt bonic, enhorabona!!

Cordialment

Rosa

d'una joventut passada. Hi ha un anar i venir en el temps molt ben trobat, ara et sents jove, ara ja no ho ets. Tempus fugit, que deien els llatins (una observació tan evident que fa mitja vergonya posar-la per escrit i que encara ara l'esmentem...). A mi, personalment, la lectura d'aquest poema m'empeny a mantenir-me actiu, ja sigui amb el cos (fins on m'aguanti) com amb la ment (fins on també m'aguanti, si tenim en compte el desgavell de malalties que afecten al cervell durant la senectut). Agraït, magalo!