Foto de perfil de Aljezurful

Aljezurful

Barcelona,

14 Relats, 31 Comentaris
5478 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43

Últims relats de Aljezurful

  • La dualitat de la nit

    Aljezurful - 01-03-2023 - 61 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    En Gustau se li ha fet tard mirant una pel·lícula que, per a més inri, no valia res. Quan apaga el televisor regne un silenci absolut. Les llums del passadís estan totes apagades. S’adona que a casa tots dormen llevat d’ell. més

  • Un pet anònim

    Aljezurful - 27-01-2023 - 155 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    L’ascensor anava ple a rebentar quan, de repent, algú es va tirar un pet. més

  • Enveja

    Aljezurful - 20-01-2023 - 161 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No estima la seva dona que, recordem-ho, fou primer parella del seu ex-amic... més

  • Joanic ja ha arribat

    Aljezurful - 18-01-2023 - 122 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Què content que està en Joanic. Camina cofoi pels carrers del poble, ben plantat i ben vestit, amb el rellotge nou, daurat, lluent i gros i la mànega un xic pujada braç amunt perquè tothom el pugui veure. Corbata amb doble nus, pantalons de pinces i sabates enllustrades. més

  • La lleugeresa de la fita

    Aljezurful - 17-01-2023 - 111 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    La il·lusió per fer el cim de la muntanya del Pernàs l’havia arribat a obsessionar. Fer-ho suposaria la culminació d’un objectiu vital, un èxtasi de realització personal, una recompensa d’anys d’esforç, empeny i determinació. més

  • Morts en vida

    Aljezurful - 06-08-2022 - 197 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Arriben un noi i una noia somrient. Seuen al meu costat i em parlen en llengua estrangera. No els conec. més

  • L'ànima dels dissortats

    Aljezurful - 29-07-2022 - 192 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    En Rosendo entra al bar. El maletí que porta fa soroll metàl.lic quan el deixa a terra, al seu costat. Mai el perd de vista. més

  • Com tots sabem, mai se sap

    Aljezurful - 23-07-2022 - 294 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    En Ramon s'estima la Judith. L'estima com mai ningú ha estimat mai. més

  • Els Calçotets

    Aljezurful - 26-10-2018 - 597 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    No entenia què passava… Avui, els calçotets, se li posaven tota la estona per dins el reguer del cul. Feia calor i la situació el començava a llagar. més

  • Trontoll

    Aljezurful - 23-10-2018 - 368 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Reforçat per una memòria que, com deia Borges, transfigura i posa en escena l’origen, sostinc que en el més profund de l’ànima del foll sempre queda l’esperança que són els altres qui no t’han sabut entendre. I així, anirem tirant endavant. més

  • El dia que va marxar de casa

    Aljezurful - 16-12-2010 - 693 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    En memòria de tots aquells oblidats que no foren el que haguessin pogut ser. més

  • DEIXAR O DEIXAR-HO ESTAR

    Aljezurful - 26-07-2010 - 1203 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    . més

  • Renovació

    Aljezurful - 23-07-2010 - 630 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    . més

  • Parlar sense dir res

    Aljezurful - 21-07-2010 - 694 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    Parlem, parlem, ja veurem si diem alguna cosa. més

Últims comentaris de l'autor

  • Aljezurful | 05-03-2023

    ... el sentiment que té el meu pare. Ara que es volen canviar de casa (a una més petita, més accessible per ells), no para de repetir "què passarà amb els meus llibres?".
    Durant anys ha anat fent la seva bibloteca, i la mira com una part de si. Contempla cada llibre com una cosa que en algun moment va passar pel seu cap i, per tant, formen part d'ell i de la seva personalitat.
    Molts ja no els llegeix, d'altres els revisa constantment, alguns altres els va donar fa anys a la bibloteca del poble, i ara, els que queden, s'han convertit en un rebrec de records.
    Com bé dius, de tots ells en quedaran algunes paraules, algunes imatges mentals (la meravella de la lectura) però potser millor que després els aprofiti algú altre.
    Què bé descrius amb poques paraules Atlantis.
    Ep! Espero però que encara et falti molt de temps per "marxar".

    Ah! i que boniques son les cases amb llibrerires plenes. Cada cop n'hi ha menys, no sé si perque la gent és cada cop més reservada a l'hora d'ensenyar el què llegeix (és a dir, els seus gustos, les seves preferències i fins i tot el seu nivell) o potser, lamentablement, perquè no tenen res a mostrar.

  • Aljezurful | 06-02-2023

    Com bé saps, m'encanten aquestes històries curtes amb un gir final inesperat...
    Sort amb el concurs!

  • Aljezurful | 03-02-2023

    Sempre (la majoría) evitem els cementiris, potser és cultural o potser simplement és la por a una evidència que ens prendrà a tots per igual.
    I alguns son tan bonics i sempre tant misteriosos!
    Recordo passejant de ben jovenet pel cementiri de Viena rodejats pels grans músics que admirava. El meu pare em va acompanyar una mica a contracor remugant un "què coi se'ns hi ha perdut en un cementiri"... potser tenia raó, però a mi em va agradar i encara ho recordo. I la mare després li recordava un " a tu també t'agradava visitar cementris de jove" i ell feia veure que no ho sentía.
    De més gran, presoner dels perjudicis, els he deixat de visitar, però sempre els miro de reüll pensant que allà hi son molts dels que varen fer possible que vivim en el mon on som avui. I avui, el meu fill petit a vegades em diu "anem a mirar aquell cementiri" i jo quasi sempre jo responc amb un "què coi se'ns ha perdut en un cementiri"...

  • Aljezurful | 03-02-2023

    La dura realitat d'enfrentar-nos a nosaltres mateixos.
    Relat amb toc d'humor, sens dubte, però on hi apareix un diàleg de reflexió personal que pot donar molt de si.
    Al matí, despentinats, adormits, sense arreglar ... som, al capdevall, la més pura essència de nosaltres mateixos, encara que moltes vegades no ho volguem acceptar. Un cop arreglats i disfressats sortim al món a seguir la obra de teatre tot i que la persona del mirall segueix estant dins nostre, encara que volguem mirar cap a un altre cantó.
    Bon relat!

  • Aljezurful | 27-01-2023

    Aquesta paret.... Cada cop que el llegeixo li puc donar una interpretació diferent. Això és la màgia de la lectura on, el lector, fins i tot, pot interpretar coses diferents a l'autor. Com si al final, un relat, acabés gaudint de vida i personalitats pròpies, més enllà del que tenia en ment la seva creadora.
    Bona.

  • Aljezurful | 18-01-2023 | Valoració: 10

    M'agraden aquests escrits que diuen tant amb tan poques paraules.

  • Aljezurful | 28-07-2010 | Valoració: 9

    M'ha agradat. Quanta raó. Què poc pensem en les coses realment importants. Potser seriem, tots plegats, millors persones.