Moment (II)

Va ser aquell diumenge a la tarda baixant de l'Empordà quan ella, tot d'una, li va dir que es volia divorciar.

I en aquell silenci immediatament posterior es varen acumular catorze anys de records, de projectes, d'il·lusions, d'èxits, de fracassos, de petons delicats, de petons apassionats, de rialles estridents, d’idil·lis, de plors, d'esperances, d'abraçades, de mirades infinites, de mirades de complicitat, de cafès, de sopars romàntics, d’amor incondicional, de llibres compartits, de perdons, de t'estimo, de jo més, de racons, de bars, d’obres de teatre, de dificultats, de solucions, de noms de nen, de noms de nena, de passejades agafats de la mà, d’adoració, de festivals d'estiu, d’encís, de satisfaccions, de respecte, de fervor, de delit, de diumenges a la tarda avorrits, de quimeres d’enamorats, de compartir, de fotografies divertides, de badomies, de conciliar, de recolzar-se, d‘acaronar-se, de cartes plenes de confessions, de silencis plens, de moments íntims, de màgia, de t’he d’explicar una cosa, de gelosia dissimulada, de patiments, de buscar pis, d’agitació, de cuinar plegats, d'esmorzars d'hotel, de refugis de muntanya, de preguntar, de no preguntar, de rams de flors, de pessigolles, d’altruisme franc, de sopars d'amics, de por a perdre’s, de massatges al cos, de poemes carrinclons, d’avinença, de peus freds dins del llit, de dolçor, de sèries de televisió, de concerts, d’escoltar sense dir res, de calfreds, de converses llargues, de dinars familiars, de dimecres de cinema, de somriures amb missatge, de xerrades al cotxe, de viatges, de consells, d’afalacs, d’eufòria, de sorpreses, de regals, d'enyorances, de trucades de telèfon, de no voler penjar el primer, de missatges de whatsapp, d’esperar-se mútuament, de roses per Sant Jordi, de targetes d'aniversari, de fer-se companyia, de confiança, de plenitud, de tendresa, d’et trobo a faltar molt, d’opinions sinceres, de no puc viure sense tu, de mentides piadoses, de notes a la nevera, de carícies suaus i, per descomptat, de promeses infinites que ara quedaven, irremeiablement caducades per sempre més.