Moment (I)

En Carlos Barrero ho toca tot. Toca la taula de centre passant-li la mà per sobre com si acariciés un gat, toca el sofà tot pessigant la tela i fregant-hi els dits per esbrinar-ne la qualitat. Toca els coixins i n'olora la tela (troba importantíssim olorar). En Carlos Barrero, ara, acaba de plantar la mà a la cara de la Carmen. Aquesta es sorprèn, però es deixa tocar. En Carlos Barrero li passa la mà per les galtes, puja fins a arribar al front i toca algunes arrugues. S'hi deté. I amb la punta d'un dit en toca una en particular i això incomoda a la Carmen que, llevat tot, no diu res. Tot seguit fa un moviment cap avall i perfila les selles de la Carmen, primer una, després l'altre, llavors baixa cap al nas i el perfila de dalt a baix amb tendresa. En arribar als forats no hi posa els dits a dintre, però en tapa un amb l'anular i a la Carme això li fa gràcia però també la posa en tensió. Li toca els ulls, més aviat les parpelles perquè la Carmen els tanca de manera instintiva. Segueix pels llavis i hi passa els dits pel voltant amb suavitat quan, tímidament, aixeca el llavi superior i amb el menovell toca un incisiu. La Carme tanca els llavis bruscament, no li ha agradat que li posi els dits a la boca, però en Carlos Barrero no s'ho pren malament, de fet ho ha fet sense voler, però ho aprofita per tocar-li les arrugues que se li han fet sobre el llavi superior quan la Carmen ha tancat amb força la boca i, sense immutar-se, segueix el seu recorregut cap avall i passa els dits unes quantes vegades pel clotet del mentó de la Carmen, que es posa vermella (aquell clotet que també tenien el pare i l'àvia). Llavors posa les dues mans sobre les galtes de la Carmen, amb molta cura, quasi sense tocar-la (i la Carmen en nota la calor que desprenen) i les puja sincronitzadament cap a les orelles i els hi acaricia. La Carmen s'aguanta el riure, doncs li provoca pessigolles, però en el fons, li encanta que li toquin les orelles. Li repassa les arracades i li passa els dits per darrere de l'orella. La Carme tanca els ulls i aixeca una mica el cap. Adora que li acariciïn aquella zona. En Carlos Barrero apropa la cara al coll de la Carmen i l'olora amb molta delicadesa quan, de manera involuntària, el llavi inferior d'en Carles Barrero toca, un moment de res, la pell del coll de la Carmen provocant que a aquesta se li posi tota la pell de gallina i, embogint, ella faci un moviment veloç amb el braç dret, agafi el clatell d'en Carlos Barrero i li empenyi cap endavant per besar-lo apassionadament. En Carlos Barrero es sobresalta doncs no s'ho esperava i fa un crit esmorteït per la boca de la Carmen que el fonyeix amb força i apassionadament.

Aquesta situació espanta el gos pigall d'en Carlos Barrero que s'aixeca i es posa a bordar. En Carlos Barrero, però, es treu dissimuladament una galeta de la butxaca i la deixa caure a terra perquè deixi de molestar.