UNA REVETLLA

A veure: la truita, el pa, tomàquets, pernil, gasosa, cava... els petards ja els porten ells. Només falta la coca.
—Posa’m un bon tros de coca, Maria.
—De llardons?
—No, no, que els llardons són eixuts i a la canalla no els agraden. De la farcida i de crema. Ah, i només amb pinyons que la fruita confitada també se la deixen.
—Tens convidats o vas tu de convidada?
—Ca! Tots a casa, com sempre. Una feinada de por. Fins i tot ve en Rogeli!
—Ospa! No ho havien deixat?
—Sí, però ma filla és una bleda. Amb candeletes, l’ha esperat.
—Tu creus que és veritat tot el que diuen d’ell?
—Que traspassessin tots dos i tan de cop fa malpensar, sí.
—Fama de mesquí i avariciós n’ha tingut sempre.
—Jo només sé que després de l’enterrament de sos pares no va ajupir més l’esquena. Semblava un senyoret.
—Devia trobar un bon racó perquè mira que n’eren de garrepes. Dels que no mengen per no cagar!
—Doncs ja et dic jo que ha tornat ben escurat. No m’agrada gens que volti per casa altra vegada. Que tinguis bona revetlla, noia!
Ja han arribat tots. La Conxita busca en Rogeli amb la mirada, el veu al costat de l’altre gendre, sembla que s’entenen prou bé. Tots dos la guaiten mig de reüll com dissimulant ves a saber què. A la Conxita, aquestes mirades de gairell li fan mala espina i la posen en alerta. Després de tota una vida de molt treballar, la Conxita i el seu marit van aplegar un bon coixí. Ara és vídua i si ella se n’anés al sot, les filles encara trobarien la bossa prou plena.
Els gendres ho saben.

M'agrada mirar de representar l'oralitat en un text i, per això, m'agrada jugar amb els diàlegs. La historieta s'entén? Si alguna cosa grinyola, digueu-m'ho, si us plau! Gràcies!)