La poma.

Un relat de: Aljezurful
Una poma ha quedat penjada a l’arbre. Oblidada.

Fa poc n’eren un munt, però ha passat un caminant que per fer el seu camí més suportable n’ha agafat un parell que més aviat n’han estat tres, espereu, millor quatre. I després ha passat un cuc que ha arribat lentament pel tronc, aixecant la meitat del seu cos i avançant a cops d’impuls, i s’ha instal·lat sobre la poma veïna i li ha fet un forat i s’ha perdut dins la polpa no sense invitar als seus companys que, benvinguts, han arribat en fila i hi han entrat fins que no n’han deixat res. I finalment ha aparegut el pagès, el mateix que, en els darrers dies, venia sovint per tocar-les i que les acariciava i premia encuriosit. I el pagès ha agafat una escala i ha pujat fins a la meitat i ha recollit totes les seves companyes i les ha posat en un cabàs i les ha portat a mercat i les ha venut i totes i han anat a cases diferents, amb gent diferent, algunes han acabat dins d’una macedònia d’altres fins i tot a la boca d’un garrí ben cuinat. Però a ella no l’ha vist ningú, ni el caminant, ni el cuc ni el pagès. Ha quedat amagada rere un tronc gruixut. I la poma ha quedat sola enmig de les fulles caduques que, de mica en mica, a força de cops de calor de l’estiu rigorós, han anat perdent color i volant cel enllà. I la pell se li arruga, a poquet a poquet, com la pell dels avis i agafa una tonalitat marronosa, que la fa lletja, I tot d’una, un cop de vent inesperat arrenca l’esmorteïda poma de l’arbre i la fa caure sota el cap d’un tal Isaac que encara mig sobresaltat pel cop inesperat desenvolupa, gracies a ella, una completa Llei de la Gravetat. I l’home, anys més tard, gràcies a ella, arriba a la Lluna (però això ja no ho veurà el caminant, ni el cuc, ni el pagès, ni la poma oblidada).

Comentaris

  • Un relat molt simpàtic[Ofensiu]
    histories_medievals | 08-04-2023 | Valoració: 9

    No entenc la moralia d'aquest relat (suposo que no n'hi ha, no la necessita) però és amè i entretingut, el destí de les pomes a mans de diferents llocs (em pensava que la poma es podriria sola en un arbre, mireu, i no ho dic per donar fàstic). Al final, totes tenen un bon destí, encara més la última, que ajuda a inventar la llei de la gravitació universal.

    Per cert, has fet bé captant l'atenció del lector (jo inclòs, en tot cas) des del primer pàrraf (un pàrraf d'una o dues línies, ben fet). Diuen que la primera impressió és molt important, i en els contes això no és ninguna excepció.

    Ens veurem per Relats, espero. Salut!!!

  • destí d'una poma[Ofensiu]
    Atlantis | 01-04-2023

    Isaac Newton apareix al final de tota la magnífica i detallada descripció de la poma, que s’ha quedat sola en el arbre. I tots els detalls de la poma, el recorregut que fan les altres pomes i ella, sola i arrugada que cau justament al cap del científic que va inventar la llei de a gravetat.
    M’ha agradat mol. Enginyós i ben narrat la manera d’explicar-ho.

    Gràcies pels teus comentaris als meus relats.