Cercador
La poma.
Un relat de: AljezurfulFa poc n’eren un munt, però ha passat un caminant que per fer el seu camí més suportable n’ha agafat un parell que més aviat n’han estat tres, espereu, millor quatre. I després ha passat un cuc que ha arribat lentament pel tronc, aixecant la meitat del seu cos i avançant a cops d’impuls, i s’ha instal·lat sobre la poma veïna i li ha fet un forat i s’ha perdut dins la polpa no sense invitar als seus companys que, benvinguts, han arribat en fila i hi han entrat fins que no n’han deixat res. I finalment ha aparegut el pagès, el mateix que, en els darrers dies, venia sovint per tocar-les i que les acariciava i premia encuriosit. I el pagès ha agafat una escala i ha pujat fins a la meitat i ha recollit totes les seves companyes i les ha posat en un cabàs i les ha portat a mercat i les ha venut i totes i han anat a cases diferents, amb gent diferent, algunes han acabat dins d’una macedònia d’altres fins i tot a la boca d’un garrí ben cuinat. Però a ella no l’ha vist ningú, ni el caminant, ni el cuc ni el pagès. Ha quedat amagada rere un tronc gruixut. I la poma ha quedat sola enmig de les fulles caduques que, de mica en mica, a força de cops de calor de l’estiu rigorós, han anat perdent color i volant cel enllà. I la pell se li arruga, a poquet a poquet, com la pell dels avis i agafa una tonalitat marronosa, que la fa lletja, I tot d’una, un cop de vent inesperat arrenca l’esmorteïda poma de l’arbre i la fa caure sota el cap d’un tal Isaac que encara mig sobresaltat pel cop inesperat desenvolupa, gracies a ella, una completa Llei de la Gravetat. I l’home, anys més tard, gràcies a ella, arriba a la Lluna (però això ja no ho veurà el caminant, ni el cuc, ni el pagès, ni la poma oblidada).
Comentaris
-
Un relat molt simpàtic[Ofensiu]histories_medievals | 08-04-2023 | Valoració: 9
No entenc la moralia d'aquest relat (suposo que no n'hi ha, no la necessita) però és amè i entretingut, el destí de les pomes a mans de diferents llocs (em pensava que la poma es podriria sola en un arbre, mireu, i no ho dic per donar fàstic). Al final, totes tenen un bon destí, encara més la última, que ajuda a inventar la llei de la gravitació universal.
Per cert, has fet bé captant l'atenció del lector (jo inclòs, en tot cas) des del primer pàrraf (un pàrraf d'una o dues línies, ben fet). Diuen que la primera impressió és molt important, i en els contes això no és ninguna excepció.
Ens veurem per Relats, espero. Salut!!! -
destí d'una poma[Ofensiu]Atlantis | 01-04-2023
Isaac Newton apareix al final de tota la magnífica i detallada descripció de la poma, que s’ha quedat sola en el arbre. I tots els detalls de la poma, el recorregut que fan les altres pomes i ella, sola i arrugada que cau justament al cap del científic que va inventar la llei de a gravetat.
M’ha agradat mol. Enginyós i ben narrat la manera d’explicar-ho.
Gràcies pels teus comentaris als meus relats.