Cercador
Moment (IV)
Un relat de: Aljezurful- Compartir:
El timbre va sonar insistentment vàries vegades.
Un moment després, de darrere de la porta del despatx es va sentir un cop sec, estrèpit i esmorteït característic d'una Heckler & Koch P7 de 9 mm.
Els dos policies que esperaven al rebedor varen córrer plegats i sense preguntar varen etzibar un cop a la porta tirant-la a terra.
La Sophie va tardar una estona a arribar al despatx caminant matusserament des d'on havia obert als policies feia uns instants. En veure el panorama va obrir els seus enormes ulls blaus que descansaven sobre bosses de pell morades i castigades per l'edat i que ara mostraven arrugues deformades per efecte de l'obertura forçada i es va tapar la boca amb la mà com evitant xisclar. Tot seguit, amb la mirada encara fixa, es va posar les mans al cap i les va fer córrer amb força del front fins al clatell esquivant el monyo petit situat a l'alçada de la coroneta, deixant els seus cabells empobrits i grisos aixafats cap enrere. Després es va fer un silenci incòmode, opressiu.
Els dos policies la van mirar amb cara de circumstàncies i de preocupació. Ningú gosava dir res.
Ella va tardar a parlar i finalment, quan un dels policies li va posar la mà a l’espatlla amb delicadesa ella, encara amb els ulls ben oberts i gest d'espant, només va deixar anar un "quin merder, no sé com farem neta la cortina de damasc, ha quedat tota tacada de sang" i a continuació, apartant als policies del seu pas, va dirigir-se (també matusserament) al safareig per omplir un cubell d'aigua i agafar el pal de fregar.
Un moment després, de darrere de la porta del despatx es va sentir un cop sec, estrèpit i esmorteït característic d'una Heckler & Koch P7 de 9 mm.
Els dos policies que esperaven al rebedor varen córrer plegats i sense preguntar varen etzibar un cop a la porta tirant-la a terra.
La Sophie va tardar una estona a arribar al despatx caminant matusserament des d'on havia obert als policies feia uns instants. En veure el panorama va obrir els seus enormes ulls blaus que descansaven sobre bosses de pell morades i castigades per l'edat i que ara mostraven arrugues deformades per efecte de l'obertura forçada i es va tapar la boca amb la mà com evitant xisclar. Tot seguit, amb la mirada encara fixa, es va posar les mans al cap i les va fer córrer amb força del front fins al clatell esquivant el monyo petit situat a l'alçada de la coroneta, deixant els seus cabells empobrits i grisos aixafats cap enrere. Després es va fer un silenci incòmode, opressiu.
Els dos policies la van mirar amb cara de circumstàncies i de preocupació. Ningú gosava dir res.
Ella va tardar a parlar i finalment, quan un dels policies li va posar la mà a l’espatlla amb delicadesa ella, encara amb els ulls ben oberts i gest d'espant, només va deixar anar un "quin merder, no sé com farem neta la cortina de damasc, ha quedat tota tacada de sang" i a continuació, apartant als policies del seu pas, va dirigir-se (també matusserament) al safareig per omplir un cubell d'aigua i agafar el pal de fregar.
