Dues veritats i una mentida

Un relat de: Alba Moreno Obrador
Havien passat cinc dies de la nit de Sant Joan, i tornàvem a ser en aquell mateix bar, coincidint per segona vegada. M'havia fet una mica la interessant cinc dies abans. Però aquell dia, de camí al bar em va passar pel cap si hi series. Just arribar, ja et vaig veure a la barra, vesties un jersei amb blaus degradats i juntament amb el llum càlid del bar t'hi quedava molt bé a la cara. Vaig acostar-me a la barra amb l'excusa de demanar una copa de vi, i després de saludar-te vaig anar a ballar.
Vas acostar-te per darrere, no sé que em vas preguntar, però vaig deixar de sentir la música i ja només prestava atenció a la conversa prou interessant que manteníem, i sense adonar-me'n - glop rere glop -, ja eren quatre les copes de vi que havia engolit. Llavors, ens va pegar per jugar a endevinar mentides i veritats sobre nosaltres.
Dues veritats i una mentida:
- Em van atracar a Colòmbia amb una pistola i em van robar la cartera i el mòbil.
- He fet l'interraïl durant un mes.
- He viscut mig any a Dinamarca.

No imaginava que amb un joc tan simple es podia començar a conèixer prou bé una persona, i per cada veritat que deies m'entrava curiositat de saber-ne més de tu.
Quasi era juliol, i tot que a les nits refrescàs, l'alcohol camuflava la sensació de fred que provoca la brisa del mar a mitjanit. Ja només quedàvem nosaltres en una cadira, i els cambrers ens miraven amb cara de fer-los molta nosa.

- Anam a nedar?
- I perquè no? - Deixa't endur i no pensis massa em va dir el meu jo interior -.

Cinc minuts després, el calfred que em provocà l'arena gelada fregant-me els peus ja em recorria tot el cos. Amb la inèrcia de l'eufòria, vaig començar a córrer i em vaig capbussar al mar. A la una de la nit d'un diumenge de final de juny la sensació fictícia de calor que ens provoca l'alcohol no era suficient per tocar el mar amb els dits dels peus i no esgarrifar-me. Podia percebre el vestit de retxes nou aferrat al cos, xop, indicant-me que m'estava guanyant un constipat, però poc m'importava.
Nedar i música eren les úniques coses que teníem clares en sortir per la porta d'aquell bar. La resta... Deixar-se endur i no pensar massa. L'altaveu que havíem anat a buscar al cotxe reproduïa una cançó de "El Canto del Loco", no record quina, mentre posàvem a prova les nostres cordes vocals. Fins que em vas empènyer dins una ona, et vaig estirar i ja no va caldre dir massa més paraules. Només una proposta, la d'acabar el joc a casa teva.
Després d'una dutxa calenta i interessant ens vam adormir amb la facilitat de qui està ebri.
Eren les nou del matí, en un entorn desconegut, i no sé si em va despertar el renou de les cigales o el mal de cap del vi.

Havien passat prop més de tres mesos de la nit de Sant Joan, des de feia un mes les ganes s'havien refredat una mica. Tornàvem a ser en aquell mateix bar. Et vas acostar de forma simpàtica, pausadament, sabent que estaves tornant després d'haver-te allunyat unes setmanes.
Dues veritats i una mentida:

- Des que vas decidir desinteressar-te m'han minvat les ganes.
- Després d'haver tastat altres boques, no has estat amb qui més còmode m'he pogut sentir aquest estiu.
- No et pensis tornar i que hi segueixi sent.

Vas quedar blanc i no vas encertar.

- Com va la feina nova? - Vas dir-me canviant de tema - .

I jo sense adonar-me'n ja t'estava contant les tres anècdotes més gracioses d'aquells primers dies a la feina. I escoltant entusiasmada com t'havia anat el triatló a Menorca.
Eren les nou del matí, en un entorn ja conegut. De cigales ja no n'hi havia, ben segur m'havia despert el mal de cap del vi. Havia dit dues mentides i només una veritat. A estones, ens autoenganyem amb facilitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Alba Moreno Obrador

Alba Moreno Obrador

7 Relats

18 Comentaris

876 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig néixer a un poble de costa a Mallorca, on segueixo vivint després d'haver estudiat uns anys a Tarragona infermeria. Escric des de l'adolescència, tot i que els últims anys ho vaig deixar de fer. Ara en els meus 23 anys he tornat començar a teclejar sentiments, pensaments, experiències pròpies i d'altres relats o poemes on em deix endur per la imaginació.