Teranyines

M'he fet un cau de solituds, on retornen de nit els somnis.
Somnis que foren o no, desig de tornar enrere per sentir la vida.
Conscientment, assumeixo un to asexuat, puix tot això que sento no té gènere ni mesura.
Les meves creences són dins, embolicades i enteranyinades en un laberint tan perfecte que fins jo n'he oblidat la sortida.
Quan la vida ja no digui què puc fer, el meu cos serà el negacionista.
Altra vegada m'han pres l'albada d'il·lusió i el capvespre se'm desdibuixa.
Ara si voldria fondre'm amb la boira fugissera, i veure sense consciència aquesta distopia.